Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El règim econòmic del matrimoni

El Dret Comú estableix diferències que impliquen conseqüències econòmiques transcendentals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 01deNovembrede2006
Img boda Imatge: Dain Binder

Una relació conjugal, a més dels afectes personals i familiars que comporta, suposa la creació d’una nova realitat amb unes conseqüències econòmiques d’una transcendència important, la qual cosa cridem el règim econòmic matrimonial.

Aquest règim en principi és d’aplicació general als enllaços matrimonials, sense descartar la seva possible aplicació a les parelles de fet legalment constituïdes, depenent si en la comunitat on resideixi la parella existeix o no una normativa específica a aquest efecte, tal com succeeix per exemple al País Basc.

Malgrat la indubtable transcendència econòmica de la relació conjugal, no són molts els casos en els quals els cònjuges es plantegen la seva determinació, sent nombrosos els casos en els quals el desconeixement d’aquest procés de determinació es valora al moment en el qual la relació de parella es dissol i els seus membres es percatan que potser un pacte econòmic matrimonial hagués pogut donar una resposta als enutjosos problemes provinents de la dissolució del vessant econòmic de la relació, en forma de béns, diners, etc.

Per referir la regulació del règim econòmic matrimonial ens anem a centrar en el que es diu Dret Comú, el qual afecta a la major part del territori nacional, però sense oblidar-nos de l’existència de Dret Foral que es troba a Aragó, Balears, Catalunya, Navarra i part de la província de Biscaia, i que pot establir uns règims diferents.

Quant al pacte sobre les conseqüències jurídiques del matrimoni existeixen les anomenades capitulacions matrimonials. Aquestes són el contracte que poden fer, abans o després del matrimoni, els nuvis o ja esposos per fixar les normes que han de regir l’aspecte econòmic del seu matrimoni amb tota llibertat, encara que respectant unes normes imperatives que suposen la nul·litat d’acords que siguin contraris a les lleis o als bons costums o que vagin contra la igualtat de drets entre els cònjuges. Les capitulacions poden canviar-se quantes vegades es desitgi, de comú acord per tots dos cònjuges.

Les capitulacions matrimonials es pacten davant notari i s’han d’inscriure en el Registre Civil al costat de la inscripció de matrimoni. Habitualment espanten, pel seu cost econòmic, els tràmits davant notari, però en aquest cas no ha de ser així doncs el mateix no suposa un desemborsament econòmic molt gran; pot rondar els 60 euros.

En les capitulacions matrimonials es poden pactar els següents règims econòmics matrimonials:

1.Règim de gananciales: Aquest règim es caracteritza per l’establiment d’un fons econòmic comú format per aquells béns provinents del treball o mitjançant títol onerós després del matrimoni. Aquest fons serà propietat de tots dos cònjuges, administrat conjuntament i en igualtat pels mateixos i farà front a totes les càrregues familiars. Partint de la base de la gestió conjunta del fons, en tot caso aquelles disposicions domèstiques o urgents poden ser desenvolupades per un solament dels cònjuges. Per vendre els béns parteix del fons tots dos cònjuges han d’estar d’acord. Fora d’aquest fons comú queden els anomenats béns privatius, sent aquests els que cadascun tingués abans del matrimoni i els adquirits de forma gratuïta, com poden ser herències o donacions.

2.Règim de separació de béns: Aquest règim parteix d’una pràcticament absoluta independència dels cònjuges en l’àmbit econòmic. Cadascun manté la plena propietat i lliure disposició i administració dels béns que tenia de solter, així com dels quals adquireixi una vegada casat pel motiu que sigui (salaris, rendiments dels béns o capital, herències i donacions, etc.). En el supòsit atès que tots dos membres adquireixin algun ben conjuntament cadascun podrà vendre independentment la seva part sense comptar amb l’altre, el qual, això sí, disposaria d’una preferència en la compra. Aquesta independència cal matisar-la en el sentit que tots dos estan obligats a sufragar les despeses familiars en relació al seu potencial econòmic, és a dir que si un treballa i un altre no d’aquest últim es responsabilitzarà econòmicament l’altre.

3.Règim de participació: Es basa en l’autonomia en l’econòmic, però també amb solidaritat entre els esposos, de manera que els dos comparteixin els resultats, favorables o no, de l’economia familiar. Aquest règim és el menys utilitzat en la pràctica.

En la majoria del territori espanyol, en aquells casos en els quals els cònjuges no pactin règim econòmic matrimonial algun mitjançant el procés descrit s’aplicarà el règim de gananciales.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions