Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El sistema bancari espanyol supera les proves de resistència

Només uns pocs grups de caixes d'estalvis han suspès l'examen i necessitaran recapitalitzar-se per un import total d'1.835 milions d'euros

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 26 de Juliol de 2010

Tots els bancs espanyols han superat les proves de resistència (“stress test”), així com la majoria de les caixes d’estalvis, amb excepció de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona, Caixa Manresa, la fusió entre Caixa Espanya i Caixa Duero, Banca Cívica (SIP conformat per Caixa de Navarra, CajaCanarias i Caixa de Burgos), Unimm i CajaSur. Aquestes últimes entitats necessiten recapitalitzar-se per un import total d’1.835 milions d’euros per estar en condicions d’afrontar un empitjorament de les condicions econòmiques. En total, van ser analitzades 27 entitats espanyoles.

Respecte a CajaSur, les autoritats del Banc d’Espanya van precisar que aquesta institució ha de quedar al marge després del seu recent rescat per BBK, una de les entitats amb millors perspectives. “Les necessitats de capital no existeixen en aquest cas”, va afirmar el president del Fons de Reordenació Ordenada Bancària (FROB), Javier Aríztegui.

Després de conèixer-se els resultats de les proves de resistència, acordat pel Comitè de Supervisors Bancaris Europeus (CEBS), la vice-presidenta segona i ministra d’Economia, Elena Salgado, va destacar que el nostre país va ser “més transparent que cap altre”. Espanya va decidir, per voluntat pròpia, sotmetre a les proves al 95% del seu sistema financer, és a dir, a tots els bancs i caixes d’estalvis. Només han quedat anés les caixes rurals i les cooperatives de crèdit. Els restants països, no obstant això, han sotmès a aquestes proves al 50% del seu sistema financer. En aquest sentit, el nostre país s’ha autoimpuesto un examen de màxims molt per sobre del que han acordat les autoritats europees.

Per la seva banda, el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va assenyalar que ara els mercats aniran a millor perquè els analistes hauran de valorar en el seu just terme aquest exercici de transparència. Fernández Ordóñez també va insistir que les proves de resistència practicades serien equivalents a “sotmetre a un pont al pas simultani de 60 camions carregat cadascun amb 60 sacs de sorra”. Financers del Banc d’Espanya han calculat que la probabilitat que ocorrin les circumstàncies plantejades en les proves -una forta recaiguda del PIB, o suposats tan extraordinaris com el desplomi addicional del 28% en el preu de l’habitatge, o la depreciació del 61% en el valor del sòl- ronda el 0,5%, i és “pràcticament irrellevant”.

Pròrroga del FROB

El governador del Banc d’Espanya i la vice-presidenta segona i ministra d’Economia van considerar la publicació dels test de resistència com la rematada d’un procés que va arrencar amb la reestructuració de les caixes d’estalvis a l’empara del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), va prosseguir amb la reforma de la llei que regula aquestes institucions i conclourà amb la recapitalización de les entitats que mostren aquesta necessitat, que podran recórrer a els fons públics o buscar al mercat els recursos propis que els falten. Elena Salgado va assegurar que el més important d’aquestes proves de solvència és que han demostrat que el sistema financer espanyol és “sòlid” i compta amb entitats “robustes i solvents”.

D’altra banda, la Comissió Europea va autoritzar el divendres la pròrroga del FROB fins al 31 de desembre en ser conforme “” a les mesures autoritzades per recolzar als bancs dissenyades entre 2008 i 2009 per fer front a la crisi financera mundial, segons un comunicat oficial.

El FROB es va crear per facilitar el procés de fusió de les caixes d’estalvi espanyoles, entitats de fort arrelament territorial que s’han vist afectades -no totes, però sí moltes d’elles- per la burxada de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions