Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El sofà, el rei del saló

Preu i estètica són importants a l'hora de decidir-se quan es compra un sofà, però no ho són menys la seva grandària, ergonomia i resistència

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 03deMarçde2009
Img sofa Imatge: grongar

Per a tota la vida

/imgs/2009/02/sofa.art.jpgUn habitatge no es converteix realment en llar fins que el sofà ocupa el seu lloc en el saló. Poden estar instal·lats els electrodomèstics en la cuina, ultimats els banys i decorats els dormitoris, però si s’arriba al saló i no hi ha on asseure’s còmodament i sentir-se en plenitud, alguna cosa falla. El sofà té aquest poder simbòlic, no sols aporta confort, la seva funció és evidentment pràctica i estètica, però hi ha més, juga un paper emocional. De fet, és potser el moble en el qual més ens fixem quan anem de visita, potser perquè ens suscita curiositat saber com, amb quin grau de qualitat, descansen els altres. Les preocupacions, l’estrès en el treball, les discussions familiars, el cansament físic… tot sembla remetre i fer-se més suportable quan ens deixem caure en el nostre sofà favorit. En la majoria de les famílies, el conjunt de sofàs situat en el saló és l’eix sobre el qual gira l’oci casolà. Per això, la seva adquisició esdevé important, i just és que ens deixem de presses, li habilitem el temps necessari a l’assumpte i ens fem amb la informació suficient perquè encertem en la compra i ens sentim satisfets d’ella en comprovar, amb el pas dels mesos i anys, que el sofà s’ajusta perfectament al que desitjàvem o que, fins i tot, supera les nostres expectatives.

El mercat ofereix infinitat de models aptes per a moltes butxaques, i fins i tot per menys de 75 euros es pot comprar un sofà monoplaça que es converteix en llit, però el preu no ha de ser l’únic element, ni tan sols el fonamental, que s’ha de tenir en compte. És un producte d’ús continu, molt vinculat al nostre benestar quotidià i en el qual certs estalvis no són sinó crassos errors.

Els especialistes de CONSUMER EROSKI recomanen, sense menysprear-los, relegar a un segon pla no sols el preu sinó fins i tot l’estètica i l’aparença del sofà. Perquè no sempre gastar el mínim possible és l’encertat i perquè el primer que entra pels ulls acostuma no complir amb les necessitats reals o a llarg termini; per això, per a quedar-nos satisfets amb la nostra compra del sofà convé pensar una mica sobre les nostres necessitats i preferències i informar-nos a consciència sobre el que ofereix el mercat. O, almenys, seguir unes senzilles pautes. Aquestes que segueixen poden servir.

Un sofà per a cada saló

Ni catàlegs, ni fullets, ni pàgines web. No hi ha millor manera de triar un sofà que veure’l, tocar-lo i provar-lo un mateix. D’entrada, convé al comprador oblidar-se dels colors i estampats de les tapisseries: són elements que poden variar i, fins i tot, són modificables en un mateix model; les fonguis dels coixins poden ser reversibles, o les podem triar en el mostrari. El primer que ha d’atreure l’atenció de l’usuari són els components fixos del moble, és a dir, grandària i forma. L’amplitud de les botigues i espais d’exposició fa que els sofàs semblin més petits del que realment són. Comprar a les palpentes i sense saber amb seguretat si el moble quedarà instal·lat correctament en el saló pot sortir car. Procedeix, i molt, portar escrites en el moment de la compra les mesures exactes de l’espai disponible per a la ubicació del sofà. I, és clar, tenir en compte tant la longitud com l’amplària màxima que admet el nostre saló. Una altra manera d’encertar amb les mesures és col·locar paper de periòdic en el sòl del saló per a fer-se una idea de quant espai ocuparà el sofà. Es pot acudir a la botiga amb un pla a escala de la sala d’estar i sol·licitar a l’emprat assessoria sobre les mesures màximes que admet el nostre saló.

Comprar a les palpentes i sense saber amb seguretat si el moble quedarà instal·lat correctament en el saló pot sortir car

Els sofàs de quatre places només són aconsellables en salons amplis i lluminosos; si no és el cas, millor optar per dos models petits i col·locar-los en forma de “ela”. Per a plantes allargades i estretes l’ideal és una estructura raconera que aprofiti l’espai: ofereix un bon nombre de seients sense restar metres útils ja que empra de la forma més rendible l’angle de l’estada, i deixa lliure un gran espai central. Si el saló d’estar no fos prou gran com per a admetre més d’un sofà, la millor alternativa l’ofereixen els models que incorporen un mòdul “chaise longue”. Fa les vegades de divan en el qual poder estar recolzat o semitumbado, i en cas de necessitat pot convertir-se en seient extra per a dues persones.

Compacte o modular?

Una vegada conegudes les mesures del sofà, s’ha de triar la seva forma. El mercat ofereix avui tres grans famílies de sofàs: compacte, modular i antiestrés. El primer és el més tradicional i, encara, el més freqüent en les llars espanyoles. Està realitzat en una sola peça, és un “tot en un” del qual formen part reposabraços, potes i suport, però permet, per raons de neteja, desmuntar els almohadones o coixins que serveixen de seient. Es poden trobar sofàs compactes d’una plaça i fins de quatre. El preu d’un model d’aquest tipus depèn de molts condicionants: si es decideix entapissar amb una tela diferent a la del model exposat, si es pretén un acabat en pell de vaca o sintètica, si admet canvi de potes de metall a fusta… De totes maneres, el preu d’un sofà compacte de tres places de gamma mitjana pot ser d’entre 600 i 1.300 euros. A diferència dels modulars, són menys adaptables i les possibilitats d’ubicació es redueixen.

El preu d’un sofà compacte de tres places de gamma mitjana pot ser d’entre 600 i 1.300 euros

Els sofàs modulars tenen al seu favor l’avantatge de permetre la possibilitat de diverses combinacions diferents. I aquesta és el seu principal avantatge enfront dels compactes i tradicionals. Com si d’un puzle es tractés, aquest tipus de sofà permet combinar els diferents mòduls que el componen. Es pot triar des del nombre de places, el de “chaise longue”, la seva orientació o el número de reposabraços. Tots els seus components són mòbils i encaixables, i permeten variar tant la forma com la grandària finals. Les combinacions són moltes, però a pesar que resulten elegants i còmodes, imposen una estètica més contemporània i menys convencional que pot no ser del grat d’alguns usuaris. A més, el seu preu és superior al dels sofàs compactes, si bé, igual que ocorria amb aquests, el cost dependrà del nombre de mòduls, de l’acabat i d’altres detalls. Però, de manera orientativa, pot dir-se que un sofà modular de tres places de gamma mitjana que incorpora una “chaise longue” i dos reposabraços costarà entre 800 i 2.000 euros.

Els antiestrés: més cars però més confortables

Els sofàs antiestrés no constitueixen una categoria en si, ja que es tracta d’un mecanisme que es pot trobar tant en els models compactes com en els modulars. Disponibles en formats d’una sola plaça, de dues, tres i fins a quatre, les seves prestacions els fan molt còmodes i proporcionen una major folgança. La majoria de models incorpora una palanca situada en els laterals, que en ser accionada eleva el reposapeus. D’aquesta manera, les cames descansen més en situar-se a una altura major que la del sòl.

A més, alguns ofereixen la possibilitat que el suport es reclini i els reposacaps s’ajustin. Fins i tot n’hi ha amb moviment independent i, el més, funcions de massatge. Aquest tipus de prestacions condicionen el preu. Un sofà de tres places de gamma mitjana en el qual una d’elles sigui antiestrés, bàsica i amb sólamente reposapeus elevable costa uns 1.000 euros. Si s’ha deixat seduir pels indubtables avantatges dels sofàs antiestrés, haurà de tenir en compte que en oferir la possibilitat de manipular l’orientació dels seus components han de comptar amb un marge d’espai suficient per a posar en marxa els diversos mecanismes de què consten. D’altra banda, no és aconsellable condemnar el sofà a la paret, ni per la part posterior ni per la lateral, ja que no es podrà accedir a la palanca que acciona les prestacions ni es podran girar els reposacaps.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions