Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El sou mitjà dels treballadors espanyols es va situar en 20.390 euros a l’any en 2007

El sou mitjà anual femení, 16.943,89 euros, va representar el 74,4% del salari masculí

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 23deSetembrede2009

El sou mitjà dels treballadors assalariats espanyols va créixer en 2007 un 3,6% respecte a l’any anterior, fins a situar-se en 20.390,35 euros, segons l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

El guany mitjà anual va ser de 22.780,29 euros per als homes i de 16.943,89 euros per a les dones, la qual cosa significa que el sou mitjà anual femení en 2007 va ser el 74,4% del masculí. Aquesta ràtio va ser del 73,7% en 2006. No obstant això, aquesta diferència es redueix si es consideren situacions similars respecte a variables tals com a tipus de contracte, de jornada, ocupació, antiguitat, etc.

L’INE assenyala que una característica de la distribució salarial és que hi ha més persones amb sous per sota de la mitjana que salaris superiors a aquesta xifra. De fet, el sou més freqüent entre els treballadors espanyols en 2007 va ser molt menor, ja que va ascendir a 14.503 euros.

La desigualtat de la distribució salarial entre homes i dones també va ser apreciable. El 20,2% de les dones tenien ingressos salarials menors o iguals que el Salari Mínim Interprofessional (SMI), mentre que només el 7% dels homes es trobaven en aquest interval.

Si es tenen en compte els salaris més elevats, el 16,7% dels homes van presentar uns ingressos quatre vegades superiors al SMI, enfront del 7,4% de les dones.

L’INE atribueix aquestes diferències, entre altres raons, a l’existència d’una major proporció de dones que treballen a temps parcial, la qual cosa dona lloc al fet que els seus guanys anuals siguin inferiors.

Per comunitats autònomes

Els salaris més elevats van correspondre en 2007 a la Comunitat de Madrid (24.242,08 euros anuals per treballador), País Basc (23.892,65 euros) i Navarra (22.219,46 euros). Aquestes tres comunitats, juntament amb Catalunya i Astúries van presentar un guany mitjà anual superior a la mitjana nacional.En gairebé totes les autonomies, el salari mitjà de les dones va ser entre un 20% i un 30% inferior al sou mitjà dels homes

Per sota de la mitjana es van situar Extremadura (16.298,30 euros), Regió de Múrcia (17.173,76 euros) i Canàries (17.189,07 euros), que van presentar els salaris més baixos.

En gairebé totes les autonomies, el salari mitjà de les dones va ser entre un 20% i un 30% inferior al guany mitjà dels homes. Les majors divergències de guanys entre tots dos sexes es van produir a Astúries i Aragó.

L’activitat econòmica amb major salari mitjà anual va ser la intermediació financera, amb 38.870,30 euros per treballador a l’any en mitjana, xifra un 90,6% superior a la mitjana nacional. Li va seguir la producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua amb 34.100,97 euros, un 67,2% més que el salari mitjà.

Per contra, l’hostaleria i el comerç i reparació van tenir el menor salari mitjà anual, amb 14.000,12 i 17.473,77 euros, respectivament. Aquestes xifres van ser un 31,3% i un 14,3% inferiors a la mitjana, respectivament.

Quant a les desigualtats salarials per sexe i activitat econòmica, les dones van tenir un salari inferior al dels homes en totes elles. L’educació va ser l’activitat en la qual les diferències van ser menys accentuades.

Lluita contra la discriminació laboral de la dona

La ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, i el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, han signat dos protocols mitjançant els quals tots dos ministeris col·laboraran per erradicar la discriminació de les dones en l’àmbit laboral. Aquests convenis estableixen actuacions en matèria de discriminació salarial entre dones i homes i un major control de la contractació en els sectors que registren més ocupació femenina.

D’acord amb el primer dels protocols, el Ministeri de Treball comprovarà, per mitjà de la Inspecció de Treball, l’existència de discriminació salarial, directa o indirecta, en unes 5.000 empreses espanyoles. A més, s’estudiaran els pagaments de salaris i cotitzacions socials dels últims dos anys. Els resultats d’aquesta anàlisi i les mesures derivades de les actuacions inspectores seran remeses al Ministeri d’Igualtat.Un total de 5.000 empreses espanyoles seran inspeccionades en 2010 per comprovar el nivell de discriminació salarial

El segon protocol se centrarà a lluitar contra les irregularitats de contractació en els sectors de major ocupació femenina (neteja, serveis socials, comerç minorista, etc.). En aquest sentit, es prestarà especial atenció a l’ús fraudulent de la contractació a temps parcial o la falta d’altes a la Seguretat Social de treballadores en aquests sectors professionals.

La vigència d’aquests protocols és inicialment anual, “si bé poden prorrogar-se”. Els dos ministeris implicats constituiran comissions mixtes de seguiment de cadascun dels acords.

Bibiana Aído va destacar que “aquests acords suposen un nou pas en la defensa dels drets de les dones que afecten a aspectes crucials i de sentit comú”. Va explicar que l’objectiu de les inspeccions engegades és establir un “diagnòstic precís” que assenyali les causes que originen la desigualtat de la dona al mercat laboral i, d’aquesta forma, proposar les solucions adequades.

Per la seva banda, Celestino Corbacho va destacar “l’important salt qualitatiu i quantitatiu” registrat en els últims anys en la incorporació de la dona al panorama laboral. “Les xifres de l’Enquesta de Població Activa (EPA) mostren un augment de quatre milions d’ocupades entre 1994 i 2009 i una disminució de les parades de dos milions a 1,8 milions de dones durant aquest període”.

No obstant això, malgrat valorar “positivament” aquesta evolució, el ministre va advertir del llarg camí que queda per recórrer fins a aconseguir la plena igualtat en l’àmbit professional. “Un dels grans problemes d’elles és la temporalitat, doncs no es mesura de la mateixa forma”, va recalcar. També, va afirmar que, en moments de crisis com l’actual, la incorporació de la dones aconsegueix que hi hagi major cohesió social”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions