Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

El Tribunal Europeu dóna la raó a Espanya en els intercanvis de quotes d’anxova

La Cort considera il·legal l'acord que existia entre França i Portugal, que perjudicava els interessos dels pescadors espanyols

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 19deAbrilde2002

El Tribunal Europeu de Justícia va pronunciar ahir una sentència transcendental per als interessos de tots els pescadors costaners del Cantàbric: va considerar que el repartiment de quotes d’anxova, acordat l’any 1995 entre França i Portugal amb el beneplàcit del Consell i de la Comissió Europea, i pel qual la flota gal·la es va veure facultada per a capturar a l’any 5.000 tones d’anxova portuguesa en aigües franceses del Golf de Biscaia, no s’até a dret comunitari.

El pronunciament de la Cort comporta una revocació de jurisprudència, la dictada per la Sala Sisena del Tribunal de Justícia el 5 d’octubre de 1999, en l’assumpte C-179/95, que abordava aquesta mateixa problemàtica.

La matèria jutjada, que en el seu moment va ser motiu d’una gran polèmica, i que ha vingut enverinant les sempre difícils relacions entre els pescadors del Cantàbric, va ser un arranjament que francesos i portuguesos van ordir durant el Consell de Ministres de Pesca que va repartir, al desembre de 1994, els recursos pesquers per a 1995.

França, que tradicionalment havia menyspreat l’anxova per considerar-la una espècie de valor irrellevant per al seu mercat, va descobrir, amb l’entrada d’Espanya en la Comunitat Europea, que el producte era ben valorat a aquest costat de la frontera, de manera que va començar a conrear la pesquera per a vendre les seves captures en els mercats espanyols.

Però comptava amb poc marge: el Tractat d’Adhesió d’Espanya a la CE atorgava a França un 10% de les quotes d’anxova en el Golf de Biscaia, que venia a traduir-se, tots els anys, en 3.000 tones de l’espècie; el 90% restant quedava reservat per a Espanya.

París va buscar la manera d’engreixar aquesta quota. En algunes ocasions ho havia aconseguit intercanviant amb Espanya quota de lluç, o de rap -de les quals es beneficiava la flota d’altura- per anxova, que se li furtava a la costanera. Però en 1994 els francesos buscaven una fórmula més estable i, sobretot, més substanciosa. De manera que París va acordar amb Lisboa l’intercanvi de quota ahir declarat de nul dret, que va quedar plasmat en un reglament del consell que va veure la llum al març de 1995.

L’intercanvi tenia parany: els francesos no volien anar fins a aigües portugueses per l’anxova, perquè els sortia car. De manera que, i aquí estava el parany, el Consell i la Comissió Europea van autoritzar la flota gal·la que capturés aquesta anxova en les aigües franceses del Golf de Biscaia.

L’acord en qüestió no va ser donat a coneixement públic durant el Consell de Pesca de la UE celebrat al desembre de 1994. Al juny de 1995, en plena costanera de l’anxova, els pescadors del Cantàbric van demanar al llavors ministre de Pesca, Luis Atienza, que denunciés l’acord franc-portuguès davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

I Espanya, efectivament, va recórrer, però el tribunal va desestimar la seva demanda a l’octubre de 1999, en una sentència que va sembrar la desolació en el sector. Però el Govern havia recorregut no sols l’intercanvi de quota corresponent a 1995, sinó tots i cadascun dels quals, en anys successius, s’havien produït a l’empara del reglament de març d’aquest any.

Va arribar el moment de considerar aquests recursos i el Tribunal de la UE, desoint al Consell, que considerava que la matèria estava ja jutjada en el cas 179/95, no sols els va admetre sinó que ha acabat fallant ahir a favor dels interessos espanyols en tots els recursos excepte en un, que queda pendent.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions