Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els camins incerts de la publicitat

Sàpiga quines diferències hi ha entre la publicitat enganyosa, deslleial, subliminal i comparativa, totes elles utilitzades per a vendre més

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 12deFebrerde2002

Els consumidors i usuaris som els principals receptors d’una eina utilitzada amb l’únic objectiu de vendre: la publicitat. No obstant això, no tot està permès per a obtenir aquests resultats, més aviat al contrari. Europa en el seu conjunt i Espanya, per tant, compten amb legislació que defineix la publicitat que es pot realitzar i aquella que és il·legal o il·lícita.

Tipus de publicitat

Aquesta publicitat il·lícita està regulada mitjançant una llei de 1988, que encara que, ja vella, encara defineix conceptes que continuen sent útils.Publicitat il·lícita és aquella que va contra “la dignitat de la persona o vulneri els drets i valors reconeguts en la Constitució, especialment pel que fa a la infància, la joventut i la dona”, ja que es consideren col·lectius de risc. També es considera publicitat il·lícita la “publicitat enganyosa, la publicitat deslleial, la publicitat subliminal, i la que infringeixi el que es disposa en la normativa que reguli la publicitat de determinats productes, béns, activitats o serveis”.

Publicitat enganyosa
Aquest tipus de publicitat és aquella que indueix de manera voluntària a error i que aquest error pugui induir a un comportament econòmic o perjudicar un competidor. També és publicitat enganyosa la que silencia dades fonamentals dels béns, activitats o serveis sempre que aquesta omissió indueixi a error als destinataris. Per a determinar si una publicitat és enganyosa s’han de tenir en compte aspectes com l’origen o procedència del producte, la qualitat, quantitat o categoria, la manera i data de fabricació, els resultats que es poden obtenir de la seva utilització, la nocivitat o perillositat, les condicions d’adquisició, o la identitat, patrimoni i cualificiaciones professionals de l’anunciant.

Per exemple publicitat enganyosa és aquella que voluntàriament fa creure a una persona que seguirà un procés d’aprimament dirigit per un metge, especialista en endocrinologia, i quan es presenta en la consulta només ho rep una persona sense titulació que li indica que es prengui unes pastilles. En aquests anuncis s’indueix a error de manera voluntària al consumidor, ja que es redacten els anuncis amb el benentès que el tractament estarà dirigit per un facultatiu, mentre que en realitat, només es tracta d’una persona sense qualificació mèdica.

Publicitat deslleial
Aquest tipus de publicitat és la que tracta de provocar descrèdit, denigració o menyspreu. Es tracta d’una publicitat que tracta d’induir a la confusió entre diferents productes o marques o esmenta en el seu argument a altres empreses de manera injustificada. Publicitat deslleial és també aquella que compara de manera abusiva, i les comparacions de la qual no es recolzen en característiques essencials, afins i objectivament demostrables. En aquest sentit, algunes cooperatives de productors de fruita fresca han adduït aquest tipus de publicitat per a oposar-se a l’emissió de determinats anuncis televisius d’una coneguda marca de iogurt. En ella es comparaven les aportacions nutricionals dels dos productes, quan són difícilment comparables. Finalment, la coneguda marca de productes lactis va modificar la publicitat.

Publicitat subliminal
Es tracta de la més difícil de detectar ja que és aquella que utilitza tècniques d’estimulació dels sentits de manera que passa desapercebut per a aquests mateixos sentits, però no per a la percepció, de tal manera que actua sobre el públic i provoca el consum d’un determinat producte sense ser conscients de la publicitat. En aquest cas, existeix un exemple de llibre, llargament explicat en les facultats de comunicació de tot el món.

En 1956 apareix per primera vegada una veu d’alerta sobre la publicitat subliminal en el periòdic “Sunday Times”. L’investigador Jim Vicary va arribar a un acord amb el propietari d’una sala de cinema per a col·locar un segon projector especial que llançava de tant en tant frases com “Begui Cola”, o “Coma crispetes”. Les frases es projectaven durant una breu fracció de segon i amb intensitat reduïda de tal forma que la ment conscient era incapaç de distingir-les sobre el fons de la pel·lícula principal. Els dies que s’utilitzava aquest efecte el consum de la beguda refrescant s’incrementava en un 17% i el del consum de crispetes en un 50%.

Publicitat comparativa
Aquest tipus de publicitat no està realment legislada. Més aviat està despenalitzada. Una definició, encara no recollida per la llei espanyola però sí que reconeguda, parla d’aquesta publicitat com “aquella en la qual es comparen explícita o implícitament característiques de les empreses o els seus béns i serveis”. En aquest sentit, és palès l’exemple d’una marca de sucs refrigerats que compara l’elaboració del seu producte amb el d’altres marques de, aparentment, similars característiques.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Prohibicions »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions