Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els economistes asseguren que Espanya resistirà al nou episodi de crisi financera

Les borses es recuperen després de la nova injecció de 70.000 milions d'euros del BCE

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 16deSetembrede2008

El sistema financer espanyol és fort i resistirà a la nova crisi financera nord-americana originada per la fallida de Lehman Brothers i la compra a preu de saldo de Merrill Lynch, segons van coincidir a afirmar ahir experts i autoritats econòmiques.

Img crisis
Imatge: CONSUMER EROSKI

El president de l’Institut d’Estudis Econòmics i degà del Col·legi d’Economistes de Madrid, Juan Iranzo, va assegurar que el principi de la fi de la gran crisi financera internacional pugui estar més a prop, des del moment en què amb la fallida de Lehman hauran aflorat pèrdues totals properes als 500.000 milions de dòlars, la meitat del valor que el Fondo Monetari Internacional (FMI) atribueix als actius danyats.

Iranzo va recordar que la nova fase en la qual ha entrat la crisi financera nord-americana “no afecta directament a les entitats espanyoles”, però suposa, a curt termini, una complicació addicional per a les institucions bancàries del nostre país i també per als comptes públics.

Per la seva banda, el vice-president econòmic, Pedro Solbes, va reconèixer que les dificultats de l’economia espanyola “podrien intensificar-se encara més” en els propers trimestres, per “tocar fons” en algun moment del proper any i iniciar després una gradual recuperació.

Caiguda de la Borsa

Les notícies de la fallida de Lehman Brothers i del rescat de Merrill Lynch, així com dels problemes que travessa l’asseguradora AIG, van provocar el pànic en les borses europees. L’espanyol Ibex-35 es va esfondrar el 4,5%, quarta major caiguda de l’any, fins a quedar en 10.899 punts, nou mínim anual.

La nova fase en la qual ha entrat la crisi financera nord-americana “no afecta directament a les entitats espanyoles”, afirma Iranzo

De poc va servir la nova retallada del preu del petroli -a menys de 92 dòlars el barril a Londres i per sota de 91 dòlars a Nova York-, la injecció de 30.000 milions d’euros per part del Banc Central Europeu (BCE) i les dues operacions d’emergència que va realitzar la Reserva Federal nord-americana.

Wall Street va obrir amb un descens del 2,8% i va tancar la jornada amb una caiguda del 4,42% en l’índex Dow Jones d’Industrials, en la pitjor sessió en Wall Street des de la reobertura dels mercats després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001.

Al tancament dels mercats europeus, la Borsa espanyola va liderar les pèrdues, però gairebé igual de significatius van ser les reculades de la Borsa de Londres, on el Footsie va perdre el 3,9%; de París, amb caiguda del CAC-40 en un 3,8%, o del Dax de Francfort, que va sofrir un descens del 2,74%.

Nova injecció de liquiditat del BCE

Per tractar de pal·liar la situació, el Banc Central Europeu (BCE) ha realitzat una nova injecció de liquiditat de 70.000 milions d’euros, amb venciment a un dia, als bancs de la zona euro.

L’Ibex-35 es va esfondrar el 4,5%, quarta major caiguda de l’any, fins a quedar en 10.899 punts, nou mínim anual

Amb aquesta nova aportació, són 100.000 els milions que el BCE ha injectat als mercats financers entre ahir i avui. Aquesta quantitat supera notablement als 69.300 milions d’euros que l’entitat va aportar després de l’11-S. No obstant això, està per sota dels 94.000 milions que va injectar en un sol dia a l’agost de 2007, quan va començar la crisi de les hipoteques “subprime”.

Aquesta aportació de diners ha permès la recuperació de les borses europees. L’Ibex, que a l’obertura de la sessió va arribar a perdre un 2%, amb prou feines retrocedeix ara un 0,4%. També s’han recuperat el CAC, el Footsie i el Dax, que després de la injecció del BCE només perdien entre un 0,5% i un 1,2%.

66 fons exposats a Espanya a Lehman

La signatura d’informació financera Bloomberg estima que almenys 66 fons de renda fixa i 21 societats d’inversió de grans fortunes de 14 gestores espanyoles tenen exposició a Lehman Brothers principalment a través de bons i, en menor mesura, amb accions. No obstant això, aquestes inversions són una part molt limitada de les seves carteres.

Les gestores de BBVA són, segons Bloomberg, les que més productes tenen amb inversions al banc que acaba de fallir. En concret, fins a 21 fons i 11 societats d’inversió de grans fortunes amb bons de Lehman, i dos fons amb un petit paquet d’accions. El valor de tot això aconseguiria els 100 milions d’euros.

Malgrat això, el banc que presideix Francisco González ha assegurat, per mitjà d’un portaveu, que la fallida de la quarta entitat nord-americana no tindrà impacte algun ni en el seu balanç ni en el seu compte de resultats, ja que els fons inverteixen majoritàriament per a clients.

Per darrere del BBVA se situa Bancaixa, amb cinc fons d’inversió que van subscriure bons de Lehman per import d’uns 15 milions d’euros. A continuació està La Caixa, amb vuit fons i sis societats d’inversió de grans fortunes que van participar en diverses emissions de bons de Lehman per import d’uns 35 milions d’euros, i Caixa Catalunya, amb 16 milions invertits en bons a través de quatre fons.

Santander, Caixa Girona, Caixa Terrassa, Caixa d’Enginyers, Popular, Fibanc o Banco Guipuzcoano són altres entitats les gestores de les quals tenen alguna exposició a l’entitat nord-americana, encara que el seu nombre de fons i el percentatge de les emissions subscrit és baix.

Bloomberg assenyala a més que només quatre fons d’inversió -dues de BBVA i dos de Santander- tenen alguna exposició a Lehman Brothers a través d’accions, encara que aquesta és molt limitada perquè els paquets accionarials són mínims.

Fuentes del sector de fons d’inversió apunten que les possibles inversions en Lehman són “absolutament marginals” respecte a les carteres totals dels fons i no suposen un problema com no ho va suposar en el seu moment la crisi de les hipoteques “subprime”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions