Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els efectes de la crisi borsària en els consumidors espanyols

Les exigències per concedir un crèdit són cada vegada majors i s'incrementa la morositat i el deute hipotecari

Img panelbolsa listado Imatge: Neil Gould

Nou daltabaix en les borses internacionals, en la qual un nou ‘dilluns negre’ ha tenyit de pèrdues els mercats de renda variable. En aquesta ocasió, els inversors han fugit de forma de massiva del mercat a causa de la declaració de fallida d’un dels principals bancs d’Estats Units, Bear Stearns, davant la qual cosa la Reserva Federal dels Estats Units ha decidit intervenir urgentment retallant 75 punts bàsics en la taxa d’interès, que es queda en el 2,25%. Aquest nivell és el més baix des de desembre de 2004. No és d’estranyar que a Espanya els més perjudicats hagin estat els estalviadors que tenien dipositada la seva inversió als bancs, davant un risc de contagi d’aquesta situació. L’Ibex 35 ha sofert la seva cinquena pitjor caiguda en aquest any i ha cedit un 2,81% per situar-se en els 12.600 punts, encara que posteriorment hagi respost a la mesura de la FED. En aquests tres mesos de 2008 l’índex borsari espanyol acumula una baixada propera al 15%.

Els inversors del sector bancari han estat els més perjudicats per aquesta crisi davant el temor que es puguin donar nous casos de falta de liquiditat en més entitats financeres. Dins de l’Euro Stoxx 50, el que pitjor aturat ha sortit és el banc suís UBS, amb un desplomi del 14%, seguit d’altres entitats com Societè Gènerale, Royal Bank of Scotland o Barclays que han perdut entre un 7% i 12%. Aquí a Espanya, BBVA i Santander també s’han vist afectats, encara que les retallades han estat més moderats, amb caigudes del 3,0% i del 2,9%, respectivament. Banesto i Bankinter, per la seva banda, han retallat els seus preus en similars magnituds, mentre que Banc Sabadell i Popular han estat les entitats que menys pèrdues han registrat amb descensos de l’1,9% i 2,7%, respectivament. Però no ha afectat solament als valors del sector bancari, sinó que altres sectors han sofert perdudes encara majors com en el cas de la constructora ACS (4,2%) o Repsol YPF (4,2%), per citar solament uns exemples.

Els impagaments de les famílies espanyoles es van disparar al gener un 49% en operacions d’adquisició de béns i serveis a terminis

Diversos analistes consultats consideren que aquesta situació no és extrapolable als bancs nacionals ja que aquests disposen d’una major capitalització. D’altra banda, sobre la decisió de la Reserva Federal de baixar els tipus d’interès, Juan Iranzo, president de l’Institut d’Estudis Econòmics, no la considera tan bona mesura ja que a la seva entendre oferir diners tan barats genera una falta de confiança en el consumidor perquè indica que les coses no van bé. “El veritable problema no és la falta de liquiditat sinó la falta de confiança”, afegeix. Aquest expert opina que “si és cert que existeix aquest problema de liquiditat en alguns bancs és millor que exploti ara abans que adoptar mesures artificials que allarguin aquesta crisi”.

Repercussions en el consumidor

Davant aquesta crisi per la qual està travessant el sistema financer internacional, i en la qual importants economistes i experts financers veuen ja instal·lada una recessió econòmica a nivell mundial -encara que difereixen sobre la magnitud de la mateixa- són molts els consumidors que es pregunten com els va a afectar en el dia a dia, és a dir el seu traspolación a l’economia domèstica: atur, consum, inversió, hipoteques, sol·licitud de préstecs, etc. Alguns d’aquests paràmetres ja ho estan començant a notar, mentre que en uns altres els efectes trigaran encara una mica fins que siguin visibles per a la butxaca dels consumidors.

Inversió: els més perjudicats, sens dubte, són els usuaris que tenen invertit els seus estalvis en la borsa ja que, d’antuvi, han vist disminuir la seva capital invertit en el primer trimestre de l’any en un 15%, sense perspectives de recuperació a curt termini, segons apunten els analistes. Solament els queda emprar determinades estratègies per contenir aquestes pèrdues o que no vagin a més.

Reorientació de la inversió: l’estratègia dels consumidors és tornar la vista a altres mercats que puguin afrontar millor la crisi. En aquest sentit, els resultats de l’última enquesta de gestors de fons elaborada per un important banc d’inversió europeu constaten que els inversors de la zona euro estan dirigint les seves mires en inversió cap a les matèries primeres en fer-se present el temor a l’estagflació (indica el moment o conjuntura econòmica en què, dins d’una situació inflacionaria, es produeix un estancament de l’economia i el ritme de la inflació no cedeix). Un 87% dels enquestats al març estima que l’economia de l’eurozona es ralentirà, enfront del 79% que pensava el mateix al febrer. En aquest sentit, els inversors estan sobreponderando petroli i gas i recursos bàsics, mentre que infraponderan els sectors d’automòbils i banca, principalment.

Atur: un altre aspecte on poden notar els consumidors la crisi econòmica és en l’augment de l’atur, ja que la taxa d’atur creixerà 0,4 punts durant el segon trimestre, segons l’últim Euroíndice Laboral IESE-Adecco, fins a situar-se en el 8,4%. Es constata que si bé l’economia crearà 331.000 noves ocupacions, la població activa creixerà fins a 464.000 persones, amb el que el nombre d’aturats pujarà fins a 133.000 persones aproximadament, amb un increment del 7,6%.

Major deute hipotecari: el deute hipotecari de les famílies espanyoles va registrar al gener una nova xifra rècord en arribar als 649.297 milions d’euros, però el seu ritme de creixement en aquest període, del 12,9% va seguir la senda de desacceleració iniciada al llarg de 2006 i va créixer al menor ritme dels últims cinc anys, segons el Banc d’Espanya. Així, l’increment registrat en el mes de gener es va situar tres desenes per sota del registrat en el mes de desembre i gairebé set punts inferior a l’increment del 17,5 % registrat al gener de 2007.

Menys empreses: la creació d’empreses va descendir al gener un 21,3% i les dissolucions van créixer un 42,5%, segons les últimes dades oficials. A això cal unir les xifres divulgades recentment per l’INE a través de l’Estadística “de Societats Mercantils” que posa de manifest que durant el mes de gener d’aquest any s’han reduït en un 21,3% el nombre de societats mercantils creades.

L’enduriment de les condicions d’oferta de crèdit a Espanya, principalment en les operacions realitzades amb les llars espanyoles per a l’adquisició d’un habitatge, s’ha incrementat durant els últims mesos

Enduriment dels crèdits: el primer que estan notant els consumidors espanyols és la major exigència per part de les entitats financeres a l’hora de contractar un crèdit, de manera que els requisits que requerien fa uns anys a partir d’ara seran inaplicables a causa de la morositat que s’està produint amb els préstecs. Des de fa uns mesos les condicions són més rígides, no bastarà amb tenir una nòmina sinó que els bancs i caixes exigiran al sol·licitant una antiguitat determinada d’aquesta, així com certes garanties o avals sobre la quantitat prestada que abans no es precisava. De no ser així, és molt probable que l’usuari tingui una resposta negativa a la seva demanda. En aquest sentit, el Banc d’Espanya assenyala en la seva última “Enquesta sobre Préstecs Hipotecaris” que l’enduriment de les condicions d’oferta de crèdit a Espanya, principalment en les operacions realitzades amb les llars per a l’adquisició d’habitatge, va continuar durant l’últim trimestre de 2007. L’informe revela que la demanda va disminuir de forma generalitzada, però amb major intensitat en el finançament per a la compra d’immobles per part de les famílies.

Increment de la morositat: com a conseqüència de la menor liquiditat que disposen els consumidors també s’està elevant la seva taxa de morositat. Així ho posen de manifest les últimes dades d’Efectes “de Comerços Impagats”, proporcionats per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), segons els quals els impagaments de les famílies i empreses espanyoles es van disparar al gener un 48,7% interanual. Es tracta d’operacions d’adquisició de béns i serveis a terminis, com la compra d’un televisor, un viatge o maquinària per a l’empresa, en la qual intervé una entitat financera que avança els diners. Segons les dades de l’INE, el nombre d’efectes de comerç retornats per impagament va superar el mig milió (515.950) al gener, la qual cosa suposa un augment del 3,9% respecte al mateix mes de l’any anterior. Per la seva banda, l’import d’aquests efectes impagats ascendeix a 1.428 milions d’euros, un 48,7% respecte a gener de 2007. L’import mitjà dels efectes de comerç impagats ascendeix a 2.768 euros, un 43,1% més que en el mateix mes de l’any anterior. A més, el 4,2% dels efectes venuts resulten impagats.

ELS INVERSORS JA PERDEN UN 15% EN BORSA

La primera conseqüència directa de la crisi que està afectant al sistema financer internacional són les fortes pèrdues que estan sofrint els inversors que tinguin dipositats els seus estalvis en renda variable. Totes les borses internacionals es troben en negatiu, incloent l’espanyola que porta perdut en aquest 2008 any al voltant d’un 15%, alguna cosa que no ocorria des de feia molts anys, i que els analistes interpreten com un avançament per part del mercat a la crisi econòmica que ja se cierne en les principals economies mundials. Això significa que un inversor espanyol que al començament d’aquest exercici hagi decidit invertir 20.000 euros en l’Ibex-35, en aquests moments haurà perdut un total de 3.000 euros aproximadament, i si aquesta inversió s’hagués canalitzat en actius més sensibles a la crisi la pèrdua haurà estat encara major. Durant el primer trimestre de 2008 ja hi ha diversos valors que descompten més del 30% sobre el seu preu a primers d’any. En aquest sentit l’única arma que li queda als inversors és la paciència, com argumenten els analistes borsaris, ja que tenen poc marge d’actuació: o bé aprofiten un repunt tècnic de les borses per desfer-se de les seves posicions (vendre) o afronten aquestes pèrdues amb un canvi d’estratègia amb la intenció del llarg termini, una vegada se superi aquesta situació per la qual està travessant la renda variable.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions