Fins a quina edat és possible incloure a un fill en la declaració de la renda? Només es té dret a desgravar pels menors de 18 anys? I si els nens encara no han complert tres anys, és possible obtenir una deducció major? Aquestes són algunes de les preguntes que es fa el contribuent amb descendents al seu càrrec en el moment d’emplenar les dades de la declaració de la renda. Altres circumstàncies personals, com tenir la custòdia compartida dels nens després d’una separació, les pensions alimentàries lliurades als menors després d’una sentència de divorci, la discapacitat d’un dels descendents o que el fill amb qui es conviu hagi obtingut alguna renda procedent del seu treball durant l’any 2009 són també qüestions que preocupen pocs dies que conclogui el termini per a “saldar comptes” amb Hisenda.
Bonificacions
Per a adequar l’impost a les circumstàncies familiars del contribuent, l’Agència Tributària estableix els denominats mínims personals, que són les rendes lliures d’impostos, destinades a satisfer les necessitats bàsiques del ciutadà i de la seva família. Per a la campanya de 2009, aquesta quantitat ascendeix a 5.151 euros anuals. Aquesta xifra és la base, es parteix d’ella per a tots els espanyols que declaren, però a partir d’aquí se sumen altres bonificacions, com les obtingudes pels fills. Si el contribuent és major de 65 anys, el mínim és de 6.069 euros, mentre que si ja ha complert 75 anys, el mínim s’augmentarà de manera addicional en 1.122 euros anuals.
Si un fill treballa i la quantitat percebuda és inferior a 8.000 euros anuals, els pares s’apliquen el mínim familiar per descendent
Si a més algun dels nens és menor de tres anys, hi ha un altre mínim addicional que se suma als anteriors i que ascendeix a 2.244 euros per cada fill. Si la persona que declara té dos nens d’un i dos anys, respectivament, la quantitat anterior se sumaria a aquesta i el resultat seria 12.036 euros.
Requisits
Com la declaració de la renda que s’emplena durant els mesos de maig i juny correspon a la campanya de l’any anterior, perquè el pare o la mare puguin beneficiar-se d’aquestes deduccions, els descendents han de complir els requisits a data 31 de desembre de 2009. Tant els menors de 25 anys com els de tres, havien de ser-ho l’últim dia de l’any passat. No és necessari complir el requisit de l’edat quan els fills que convisquin amb el contribuent pateixin una minusvalidesa igual o superior al 33%.
És possible que els fills que convisquin amb els pares també treballin, sobretot els majors d’edat -encara que hi ha professions, com les relacionades amb els mitjans de comunicació (models, actors…), on els més petits també cotitzen-. A vegades, aquestes ocupacions es limiten als mesos d’estiu, a contractes de pocs mesos o en pràctiques, amb un salari reduït. Si la quantitat percebuda pel fill és inferior a 8.000 euros anuals, els progenitors podran aplicar-se el mínim familiar per descendent, sempre que aquest no decideixi fer de manera individual la declaració. En aquest cas, cal sospesar què és el més convenient per a la unitat familiar. Si el fill percebrà com a devolució de l’IRPF una quantitat inferior als 1.836 euros que es poden desgravar els progenitors, el més encertat seria que no confirmés el seu esborrany i que la família pogués beneficiar-se del mínim per descendent.
Enguany, de nou, han saltat a la premsa casos de nens petits que han rebut l’esborrany de l’IRPF. En ell se’ls informava que els corresponia una devolució de quantitats ínfimes, inferiors fins i tot a un euro. La retenció procedia, a vegades, d’un compte conjunt del menor amb els progenitors. Si es comet l’error de confirmar l’esborrany, no podran comptar després amb l’ajuda que correspondria per fill menor d’edat. Haurien canviat uns cèntims per 1.836 euros o 2.244 més si el nen no tenia encara tres anys. Per això, el recomanable és revisar amb detall l’esborrany i calcular quina és l’opció més beneficiosa.
Convivència amb el contribuent
Un altre dels requisits és que els fills convisquin amb el progenitor que realitza la declaració de la renda, però aquesta circumstància a vegades planteja molts dubtes, sobretot, en casos de divorci o custòdia compartida. Quan els pares i els fills viuen junts, però els progenitors declaren de manera individual, cadascun d’ells tindrà dret a aplicar-se la meitat del mínim.
En cas de custòdia compartida, els mínims per fill es prorrategen
Si els contribuents estan divorciats, s’aplicarà la deducció íntegra el pare o la mare amb qui convisquin els descendents. En el cas de custòdia compartida, es prorrategen els mínims entre tots dos progenitors. Dos contribuents divorciats que comparteixin la custòdia d’un fill, sis mesos cadascun, haurien d’aplicar un mínim de 918 euros per descendent. La mateixa quantitat al pare i a la mare. Si la custòdia correspon a un dels ex cònjuges, li correspondrien els 1.836 euros.
L’Agència Tributària compensa també les pensions de manutenció que un dels pares pugui passar als seus fills en virtut d’una sentència de divorci, amb un increment del seu mínim personal i familiar. Qui la rep -l’altre progenitor- també es veu beneficiat perquè les pensions per aliments estan exemptes per a qui les percep i no ha de declarar-les a Hisenda.
Maternitat
Les mares treballadores amb fills menors de tres anys poden deduir-se 1.200 euros anuals per cadascun d’ells. Aquest benefici també s’aplica a l’adopció i a l’acolliment. En aquests casos, no es comença a comptar des del naixement, sinó a partir del moment en què l’acolliment del nen o l’adopció són efectius. Si la dona -o la parella- adopta al menor amb cinc anys, tindrà dret a la deducció fins als vuit. Només en el cas que la mare mori o quan la custòdia del nen la gaudeixi el pare, serà aquest el beneficiari de la deducció.
La Llei de l’Impost de la Renda sobre les Persones Físiques també estableix una deducció per naixement o adopció amb un import únic de 2.500 euros per cada fill nascut o adoptat en territori espanyol. Aquesta deducció deixarà de tenir vigència al gener de 2011.
