Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els gasos liquats s’encareixen un 1,29% des d’avui

El preu màxim abans d'impostos passa de 64,3458 a 65,1747 cèntims d'euro per quilogram

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 16deAgostde2005

Els gasos liquats per canalització pugen a partir d’avui 0,8289 cèntims d’euro per quilogram en el terme variable de la tarifa, la qual cosa suposa un increment de l’1,29%, fins a aconseguir un preu abans d’impostos de 65,1747 cèntims.

Segons va informar el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, aquesta pujada és conseqüència de l’augment del preu de la matèria primera i se sumeixi a les registrades en els quatre primers mesos de l’any, tendència interrompuda al maig i juny, amb el que l’increment acumulat des de gener és del 8,20%.

El preu màxim abans d’impostos dels gasos liquats per canalització passa així de 64,3458 a 65,1747 cèntims per quilo, la qual cosa suposa un increment de 0,35 euros mensuals o un 1,23% per a un consumidor de 500 quilograms a l’any.

Revisió mensual

Indústria revisa els preus dels gasos liquats per canalització el tercer dimarts de cada mes mitjançant l’aplicació d’una fórmula automàtica que determina el preu màxim de venda en funció de la cotització internacional de la matèria primera, els nolis, la cotització i els costos de comercialització.

L’increment d’aquest mes es deu a l’alça de 0,59 cèntims per quilogram -1,8%- en el preu de la matèria primera originat per un augment de la cotització internacional del producte de 2,9 dòlars per tona -0,73%-, que passa de 398,1 a 401 dòlars per tona.

A més, el dòlar s’ha apreciat respecte a l’euro un 1,06% des de l’última revisió de preus i la cotització del noli ha augmentat respecte a juny en 2,5 dòlars per tona.

Consum final d’energia

Mentre els preus del cru s’apropen cada vegada més a la carestia
derivada de la crisi energètica de 1980, Espanya manté una tendència alcista en el consum final d’energia. Serveixi d’exemple l’estadística energètica de Castella i Lleó, que reflecteix pujades en els quatre principals sectors de consum. El major creixement ho va registrar el gas natural, després el procedent dels gasos liquats del petroli (butà i propà), seguit de gasolines, gasoils i altres tipus de fuel i, finalment, va augmentar també l’ús d’energia elèctrica en més d’un 5%.

Consum final d’energia

Mentre els preus del cru s’apropen cada vegada més a la carestia derivada de la crisi energètica de 1980, Espanya manté una tendència alcista en el consum final d’energia. Serveixi d’exemple l’estadística energètica de Castella i Lleó, que reflecteix pujades en els quatre principals sectors de consum. El major creixement ho va registrar el gas natural, després el procedent dels gasos liquats del petroli (butà i propà), seguit de gasolines, gasoils i altres tipus de fuel i, finalment, va augmentar també l’ús d’energia elèctrica en més d’un 5%.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions