Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els grups antipeaje no creuen possible que s’estableixin peatges en les autovies espanyoles

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 10deJuliolde2001

Les declaracions del director general de la concessionària d’autopistes Acesa, Salvador Alemany, en les quals es mostrava a favor d’impulsar les vies de pagament, aplicant peatges a les autovies, han rebut ràpida resposta per part de les entitats cíviques antipeaje, que creuen que és impossible l’establiment de peatges en les autovies ja que segons ells “és discutible que la tendència general a Europa sigui les autopistes de pagament”. A més van assenyalar que la intenció del Govern és prevaler les vies gratuïtes.

A tenor de les declaracions d’Alemany el portaveu de l’entitat, Jordi Carrillo, va precisar que en la UE hi ha uns 50.000 quilòmetres de vies ràpides, dels quals 33.000 quilòmetres són gratuïts i 17.000 quilòmetres són de peatge. A més va indicar que “sense anar més lluny, a Espanya, les previsions del Pla d’Infraestructures 2000-2007 apunten a 4.920 Km. de noves autovies gratuïtes enfront de només 441,5 i 769 Km. d’autopistes de peatge”.

Els grups antipeaje sostenen que a Espanya ha d’aplicar-se un model homogeni, de gratuïtat o de peatge, per a les vies de gran capacitat i, per tant, el criteri ha de ser el mateix per a tots els ciutadans.

Però en el que discrepen les entitats i Acesa és l’exigència que la concessionària destini els seus beneficis extra a baixar peatges. Carrillo recolza aquesta exigència gràcies a l’acord entre Foment, la Generalitat i Acesa, que va allargar cinc anys la concessió a canvi d’unes rebaixes en els peatges. Carrillo va explicar que “aquest acord, segons ens van explicar llavors, anava a significar en 1999 uns 6.000 milions menys d’ingressos que els previstos i que, gradualment, s’anirien reduint fins a aconseguir quatre anys més tard el nivell anterior a la rebaixa”.

En lloc d’això, només entre 1999 i 2000 la diferència ha estat de 16.000 milions d’ingressos de més i el diferencial “anirà en augment, uns 29.000 milions acumulats incloent el present any, 48.000 en 2002 i 72.000 en 2003”, va sentenciar Carrillo.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions