Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els “lapsus” amb Hisenda tenen el seu preu

Les sancions per estafes o "oblits" en realitzar la Declaració de la Renda suposen entre 50 i 100.000 euros

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 10deJunyde2009
Img billetes Imatge: Steve Woods

Fer la Declaració de la Renda i, en general, complir amb les obligacions fiscals és una exigència no sols legal sinó també moral que cada ciutadà té amb la societat. No hi ha civisme ni solidaritat si cadascú no paga els impostos que li corresponen: l’erari públic necessita, cada any, quantiosos ingressos per a fer front als seus incomptables fronts de despesa, des de la sanitat fins a l’educació, des de les carreteres o l’AVE fins a la revitalització d’una economia en crisi com la que sofrim, des de l’atenció als més desprotegits fins a la promoció de la recerca científica. Però després d’haver anat avançant a Hisenda cada mes una bona part del salari, a nombroses persones se’ls fa molt costa amunt emplenar la Declaració corresponent a l’exercici 2008. Els motius poden ser molts. Poden calcular que enguany els sortirà “a pagar”, o que per raons especials ja han abonat molts diners al llarg de l’any i no volen pagar més; o, simplement, perquè la crisi els ha donat de ple i la seva capacitat econòmica s’ha vist bruscament minvada. No falten per tant, en algunes llars, les temptacions de fer algun parany a Hisenda; l’objectiu, només un: que la Declaració de la Renda resulti una mica més favorable.

Sancions quantioses

/imgs/2008/08/bitllets.art.jpgLes conseqüències de les infraccions, que no sempre són detectades per l’Administració, són sempre les mateixes: pagar la quantitat resultant d’emplenar la Declaració seguint les pautes establertes, i a més una multa. No declarar ingressos als quals per no tractar-se de quantitats elevades se’ls concedeix poca importància, suplantar la identitat d’una altra persona, atribuir béns o patrimonis a una altra persona i ocultar o falsejar dades en emplenar la Declaració són algunes de les argúcies més comunes per a no pagar al fisc tot el que correspon. Els fraus i estafes a Hisenda són nombrosos i bona part d’ells finalitzen en quantioses sancions contra l’infractor. Encara que a vegades el frau és intencionat i l’infractor és conscient del risc que assumeix, el més comú és que aquests ardits no siguin sinó lapsus, errors als quals -per poc rellevants en termes econòmics- a penes se’ls concedeix importància. El problema és que generen greus conseqüències per als qui els cometen. N’hi ha prou que l’Agència Tributària empleni una Declaració paral·lela de l’IRPF de qualsevol ciutadà per a adonar-se que ha introduït dades errònies o en apartats incorrectes.

Abans de presentar la Declaració cal assegurar-se que la informació és correcta i està col·locada en la casella adequada

Ho diuen els experts d’economia domèstica de CONSUMER EROSKI: abans de presentar la Declaració de la Renda convé assegurar-se que tota la informació consignada és correcta i està col·locada en la casella adequada. Les penalitzacions per possibles errors parteixen dels 50 euros però poden superar els 100.000 euros, en funció de la seva gravetat. Les sancions tributàries prescriuen als quatre anys; des que es presenta la Declaració, Hisenda té fins a quatre anys per a iniciar una recerca i reclamar, en el seu cas, les indemnitzacions corresponents.

Els càstigs més comuns

Totes les infraccions es resumeixen en la següent: ocultar o falsejar dades en la Declaració de la Renda. Com la manera d’infringir la norma fiscal pot ser molt diversa, ho és també la quantia de la sanció. Comencem indicant que les infraccions tributàries (Llei 58/2003) es classifiquen en lleus, greus i molt greus. En general, les sancions que imposa Hisenda són econòmiques. En uns casos, la quantia de la multa és fixa, però en uns altres l’Agència Tributària pot exigir el pagament d’un determinat percentatge sobre la quantitat defraudada. En tots dos casos, l’infractor haurà d’abonar el que va deixar de pagar a l’Agència Tributària més l’import de la sanció.

Una dels paranys més habituals consisteix a no fer del tot bé la Declaració de l’IRPF i, amb això, pagar menys del que és degut a Hisenda. Però basta, per exemple, amb no declarar els ingressos procedents d’un segon pagador, per insignificants que puguin semblar, per a ser mereixedor d’una sanció. En concret, la multa per declaracions incompletes, inexactes o amb dades falses és com a mínim de 150 euros. Per a determinar la seva quantia exacta cal conèixer la base de la sanció, quant va deixar de declarar a Hisenda el contribuent. La infracció serà lleu quan la base de la sanció sigui inferior o igual a 3.000 euros o quan, sent superior, no existeixi ocultació. Ara bé, si s’han utilitzat factures, justificants o documents falsos la infracció no es considerarà lleu. La sanció per infracció lleu consisteix en una multa l’import de la qual és el 50% de la quantitat que s’ha deixat de pagar a Hisenda. Si a un contribuent li correspon pagar 2.000 euros com a resultat de la seva Declaració i, per exemple, no els ha ingressat a temps (en el termini per a la presentació de l’impost, obert fins al 30 de juny), la multa d’Hisenda ascendirà a 1.000 euros, amb el que haurà d’ingressar 3.000 euros. Convé saber-ho.

La multa per declaracions incompletes, inexactes o amb dades falses és com a mínim de 150 euros

La infracció es converteix en greu quan la base de la sanció és superior a 3.000 euros i existeix ocultació. Qui la cometi i sigui descobert haurà de pagar una multa d’entre el 50% i el 100% de la quantitat que es va deixar de pagar a Hisenda. I passa a considerar-se molt greu quan es comprova que l’infractor ha utilitzat mitjans fraudulents. És llavors quan, sobre la base de la sanció, se sumarà una multa d’entre el 100% i el 150%. Si el contribuent que ha d’ingressar a Hisenda 6.000 euros com a pagament dels seus impostos, no ho fa i a més falseja documentació, la sanció pot ascendir a 9.000 euros, als quals caldrà sumar els 6.000 euros que ha de recaptar Hisenda. En total, l’Agència Tributària reclamaria 15.000 euros. Molt de risc.

En el cas que el contribuent hagués rebut una devolució d’Hisenda sense merèixer-la, la sanció per no informar d’aquesta circumstància ascendirà al 100% de la quantia que hauria d’haver ingressat a l’Agència Tributària. Traslladant-ho a xifres: si qui ha de pagar 500 euros, en lloc de fer-ho, rep una devolució de 1.000 euros, no ho notifica i és enxampat per l’Administració, haurà de retornar els 1.000 euros cobrats indegudament, pagar els 500 euros que li corresponien i, a més, fer front a una sanció addicional d’altres 500 euros.

Constitueix també infracció tributària sol·licitar de manera indeguda una devolució mitjançant l’omissió de dades rellevants o la inclusió de dades falses en autoliquidacions, comunicacions de dades o sol·licituds. En aquests supòsits, la multa és del 15% sobre la devolució sol·licitada. D’altra banda, es qualifica també d’infracció sol·licitar indegudament beneficis o incentius fiscals mitjançant l’omissió de dades rellevants o la inclusió de dades falses. Es consideraria greu i se saldaria amb una multa fixa: 300 euros. Encara que menys freqüent que les anteriors, una altra incorrecció que castiga Hisenda és que les persones físiques que no realitzin activitats econòmiques no comuniquin el seu domicili fiscal o el canvi d’aquest. La infracció s’entén lleu i la multa, d’import fix, es queda en 100 euros. Una altra infracció és ometre o comunicar malament el NIF, i implica el pagament d’una multa de 150 euros. Els amos, titulars o empresaris de la societat o empresa que no lliurin el certificat de retencions o ingressos a compte dels treballadors contractats seran castigats amb una sanció econòmica de 150 euros.

Les societats, per petites que siguin, no es deslliuren del control fiscal

Les infraccions lleus, en general, les cometen els contribuents individuals en emplenar el seu IRPF i les més greus es produeixen en les declaracions de l’Impost de Societats, en el moment en què els ciutadans rendeixen comptes amb el fisc per desenvolupar una activitat empresarial pròpia. L’ocultació d’informació a l’Administració tributària quan no es presentin declaracions o es realitzin incloent fets o operacions inexistents o amb imports falsos es castiga. I el propi ocorre quan s’ometen totalment o parcialment operacions, ingressos, rendes, productes, béns o qualsevol altra dada que incideixi en la determinació del deute tributari. Les multes es mouen en una forqueta molt ampla, de 150 a 6.500 euros. Es considera frau, per tant, qualsevol anomalia important en la comptabilitat i en els llibres o registres d’una societat privada. Crear factures, justificants o altres documents falsos o falsejats suposa assumir el risc de pagar una sanció a Hisenda. En aquest cas, les penalitzacions parteixen de 150 euros i es calculen sumant un 10% a l’import no pagat. Una altra modalitat de frau és ocultar la identitat del contribuent mitjançant terceres persones o entitats interposades, amb o sense el seu consentiment, amb l’objectiu d’atribuir-los la titularitat de certs béns o drets, o l’obtenció de les rendes o guanys patrimonials. Òbviament, qui cometi aquesta infracció greu i sigui descobert haurà de fer front a una onerosa sanció. Una altra infracció tributària és comunicar dades falses o falsejades en les sol·licituds de número d’identificació fiscal provisional o definitiu, acció que es considera falta molt greu i comporta una multa de 30.000 euros.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions