Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els millors productes financers per a preparar la jubilació

Si es busca liquiditat per a rescatar els diners en qualsevol moment, convé apostar per fons d'inversió conservadors enfront dels tradicionals plans de pensions

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 18deFebrerde2010
Img mano papeles Imatge: makelessnoise

Treballar un major nombre d’anys per unes pensions de jubilació més ajustades i fins i tot de menor quantia. Aquestes són les principals conclusions que s’extreuen de la reforma del sistema de pensions que es planteja a Espanya. La següent és l’estalvi. Diversos productes financers permeten, en jubilar-se, completar la pensió amb uns ingressos extres. Les possibilitats són: plans de pensions, assegurances d’estalvi, hipoteques inverses i fons d’inversió. Aquests últims destaquen per una liquiditat total, de la qual manquen els tradicionals plans de pensions. La pensió mitjana de jubilació ascendeix a 874,97 euros, segons les últimes dades del Ministeri de Treball i Immigració. En general, amb aquestes quanties, molts ciutadans perden poder adquisitiu després de la jubilació. Un estudi realitzat per la Fundació Edat i Vida, titulat “La previsió i l’estalvi enfront de l’envelliment de la població”, afirma que un 54% dels espanyols consultats és conscient que la pensió pública no cobrirà les seves necessitats futures. Els jubilats ja comproven que, de mitjana, el seu poder adquisitiu disminueix al voltant d’un 5% entre els qui cobren pensions més baixes i un 70% en els qui comptaven amb salaris superiors a 100.000 euros abans de jubilar-se.

Fons d'inversió: l'alternativa més líquida

Amb aquestes xifres en ment, no fa falta animar massa als ciutadans perquè complementin la seva pensió de jubilació amb l’estalvi privat. Els dubtes planegen sobre quins productes contractar per a aconseguir un bon retir.

/imgs/2010/02/rajo-papers.art.jpg

Els fons d’inversió són òptims per a invertir a llarg termini. La seva essència permet descriure aquest producte com a institucions d’inversió col·lectiva. Agrupen l’estalvi dels inversors particulars a fi de constituir una cartera àmplia gestionada per professionals, proporcionar liquiditat als partícips, i comprar i vendre a uns preus que en situació normal no estarien a l’abast dels particulars.

El seu principal avantatge respecte als plans de pensions és que són totalment líquids. L’inversor pot rescatar els seus diners quan ho desitgi. Si no es requereix liquiditat i es pot mantenir la inversió a llarg termini, una altra de les seves virtuts és que l’estalvi es pot canviar a un altre fons tantes vegades com es vulgui sense haver de tributar.

El principal avantatge dels fons d’inversió és que es pot rescatar els diners quan es desitgi

Per a formar part de la cartera d’un fons basta comprar una participació. A través d’ella, l’inversor es converteix en soci del producte. El valor de la participació puja i baixa, per la qual cosa l’inversor gana -o perd de manera temporal- segons la rendibilitat que s’adquireixi i en funció de l’aportació realitzada. Per tractar-se d’una inversió indirecta, els seus rendiments depenen del comportament dels actius en els quals inverteix (accions, bons, divises, immobles…), mentre que els resultats varien segons l’evolució dels mercats financers.

El ventall de fons supera els 6.000, per la qual cosa pot resultar difícil triar. No obstant això, davant la incertesa econòmica actual i el gust majoritari dels inversors pels productes de baix risc, és adequat fitar la cerca en l’univers dels fons de renda fixa o garantits.

Els fons de renda fixa inverteixen la majoria del seu patrimoni en actius d’aquest tipus: lletres, bons, obligacions, repos, etc. En aquest grup es distingeixen els fons monetaris, que inverteixen en actius a molt curt termini (amb venciments inferiors a sis mesos). Aquests productes aporten un risc mínim a les carteres dels inversors, encara que el seu potencial de rendibilitat també és menor. Altres fons d’inversió especialitzats en renda fixa tenen venciments més llargs, mentre que alguns inverteixen en deute d’emissors privats. Des d’Inversis, consideren oportú invertir en Aviva Renda Fixa (Aviva Gestió); Tressis aposta per fons més conservadores com el BPA Harmatan, un fons mixt, i el Fidelity European High Yield. En Bankinter, es decanten pel monetari Bankinter Diners.

Plans de pensions: un clàssic

Enfront dels fons, els plans de pensions són el producte d’estalvi per excel·lència per a la jubilació. El seu principal objectiu és crear un complement a la pensió pública de jubilació de la Seguretat Social. S’estalvia a través de pagaments periòdics (aportacions) durant la vida laboral activa. No obstant això, en la situació de crisi actual, una dels seus principals desavantatges és la falta de liquiditat, ja que no es pot rescatar els diners si no es donen circumstàncies extraordinàries com quedar en atur i deixar de cobrar la prestació de desocupació, invalidesa, defunció (en aquest cas cobrarien els beneficiaris) o arribar a l’edat de jubilació.

No obstant això, si no es preveuen dificultats, com una situació de desocupació, els plans de pensions són un instrument adequat per a estalviar a llarg termini, sobretot per la seva excepcional fiscalitat: és l’únic producte d’estalvi a llarg termini que permet deduir-se les aportacions (fins a un màxim entre 8.000 i 12.500 euros de la base general imposable, en funció de l’edat i el territori en el qual resideixi el contribuent). Aquest avantatge implica que s’aconsegueix una gran rebaixa fiscal en la Declaració de la Renda de cada exercici.

Si no es preveuen dificultats, com una situació de desocupació, els plans de pensions són un instrument adequat per a estalviar a llarg termini Els plans individuals, que poden contractar els particulars, només admeten una aportació definida, és a dir, estableixen quant paga el client a l’any. Els usuaris trien la categoria en la qual desitgen que el gestor inverteixi el seu estalvi: plans de renda fixa a curt termini, plans de renda fixa a llarg termini, renda fixa mixta, renda variable mixta, renda variable i garantits. Només aquests últims asseguren un tipus d’interès mínim. En la resta de categories, la prestació que es percebrà en el moment de la jubilació serà la suma de les aportacions realitzades i els rendiments generats per aquestes, sense que el pla pugui fixar la prestació amb antelació.

Per als inversors més conservadors destaquen tres categories bàsiques de plans: renda fixa a curt termini, a llarg termini i garantits. En alguns casos, a més, les seves rendibilitats són molt atractives.

  • Segons les últimes dades d’Inverco, a tancament de 2009, els plans més rendibles de renda fixa a curt termini eren Renda 4 Dèdal (gestora Renda 4), Aseval Or (Bancaixa) i CNP Vida Horitzó Refugi (CNP). Acumulaven uns guanys anuals del 10,24%, del 7,65% i del 7,07%, respectivament.

  • En l’apartat de renda fixa a llarg termini, els plans més rendibles eren el denominat Farmacèutics Sòria i Navarra RGA Renda, de Caixa Rural. Els seus guanys oscil·laven entre el 11,20% i el 10%.

  • En la categoria de plans de pensions individuals garantits, destacaven l’Europopular Consolidat VII (Banc Popular), Bancajansion G1 (Bancaixa) i Banesto Garantia Ibex Total (grup Santander). La seva rendibilitat anual en 2009 va ser del 20,30%, 16,93% i 15,22%.

Paginació dins d’aquest contingut


RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions