Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els nens prefereixen els programes per a adults en televisió

Les cadenes generalistes dediquen només un 10% de la seva graella a espais infantils

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 14deAbrilde2002

Batalla pel comandament a casa dels Picapedrer. La filla petita, Noemí, té 10 anys i li encanta la sèrie de TVE “Ana i els set”. Al seu pare, no obstant això, no li agrada i prefereix canviar de canal. La victòria és seva, i Noemí haurà de conformar-se amb veure la seva comèdia favorita en el petit televisor de la seva habitació. “No em fa molta gràcia que es fiqui al llit tard, però li agraden molt algunes sèries que s’emeten a la nit i no crec que sigui perjudicial per a ella, la veritat”, comenta Eduardo Cantero.

Sens dubte, la referència televisiva dels més petits ja no sols es limita als espais exclusius per a ells. De fet, avui dia, la programació infantil dels canals generalistes ocupa a penes un 10% de la graella diària. La resta (informatius, pel·lícules, documentals, magazins) està a l’abast de qualsevol, no importa l’edat.

Lluny queden ja aquelles sintonies en les quals “La família Telerín” i “Casimiro” convidaven als petits a anar-se al llit. Avui, el límit el posa Sardá o la sèrie de torn. De fet, gairebé un 80% dels nens d’entre set i dotze anys es fiquen al llit més tard de les 23.00 hores, alguns, fins a una o dues hores després. A més, els esquemes es repeteixen de casa a casa: els pares no posen hora i els fills veuen cada vegada més la “tele” a la seva habitació.

Líders matinals

Tot comença ben d’hora. Perquè, entre les 07.00 i les 09.00 hores, els líders d’audiència són els xavals de quatre a dotze anys. Sonia Rodríguez ho sap bé. El seu fill Enrique, de cinc anys, s’aixeca diàriament amb els dibuixos animats del programa de la “2 TPH Club”. “Li agrada molt veure els ‘Tweenies’ mentre desdejuna i es prepara per a anar al col·le”, assegura Sonia.

Segons Manuel Cebrián, pedagog i professor del departament de Psicologia Evolutiva de la Universitat de Màlaga, en les primeres etapes “la televisió és la gran fantasia, però, a partir d’aquesta edat, els xavals s’adonen que es diverteixen més amb els amics”.

Tot agrada

Els més petits se senten gairebé hipnotitzats, més que pels personatges (mescles d’objectes, animals i persones) per les accions. Però no els basta. Tampoc es perden sèries com “Ana i els set”, “Hospital central”, “Els Simpson”, “Un pas endavant” i “Betty la lletja”; o fins i tot concursos com a Gran “Germà” i “Confiança cega”. Tot agrada.

Però, com era d’esperar, la palma se l’emporta “Operació Triomf”, que ha assortit d’adhesius, xapes, estampes i derivats a multitud de nois. “He hagut d’arribar a prohibir que parlin del programa i treguin objectes relacionats perquè era excessiu”, comenta irat Juan Miguel Campos, coordinador de primer cicle del col·legi malagueny Ciutat de Mobile. “Fins es concentren a Bisbal per a encistellar en classe d’educació física”, afegeix.

I és que el canvi sociològic dels últims anys es veu fidelment reflectit en la pantalla petita.

Oferta vespertina

Com observa la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Nuria García -coordinadora de l’estudi “Nens i televisió”-, les activitats extraescolars han restat protagonisme als espais infantils vespertins. A aquesta hora, els canals semblen haver pactat un acord tàcit per a reduir la seva oferta a una: talk-xous i programes del cor. Telenovel·les, llargmetratges i informatius completen uns continguts, pensats en principi per a adults, però consumits en gran manera per nens.

Això no és nou. Ja en 1999, sèries com a Metge “de família” i “Som-hi” lideraven -amb més d’un 60%- el ránking d’espais més vists per menors de 13 anys, segons dades del Gabinet d’Estudis de Comunicació Audiovisual (GECA). “Els nens respecten als pares i solen obeir-los, però també ells mateixos s’apliquen una autocensura respecte a alguns programes”, adverteix la professora García. Mari Carmen, per exemple, sol controlar el que veu la seva filla, però està tranquil·la. “Sé que els programes violents no li agraden, es dedica a altres coses si el seu germà major posa alguna pel·lícula d’aquest tipus”, explica. Això sí, quan sali del col·legi, “va directament a veure ‘Els Simpson’”, afegeix Mari Carmen.

Però moltes vegades, aquest “estar tot el dia” davant el televisor té el seu origen en una falta d’atenció a casa. Nombroses recerques constaten que, a l’hora de triar, els nens prefereixen jugar a veure la “tele”. No obstant això, per a alguns pares, la “caixa ximple” és la mainadera perfecta mentre arriben a casa del treball.

La vida actual repercuteix també en els hàbits de consum televisiu i les relacions familiars. Crida l’atenció la carta que una nena envio al Defensor del Menor en la qual deia: “Vull ser un televisor perquè els meus pares em vegin”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions