Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els països en desenvolupament intenten des d’avui posar fre al ràpid envelliment de la població

Aquest és el repte que s'han plantejat en la II Assemblea Mundial de l'Envelliment que comença a Madrid

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 08deAbrilde2002

“Trencar el cercle viciós de la pobresa dels majors per a convertir-lo en el cercle virtuós del desenvolupament humà”. Així va descriure ahir el veneçolà Milos Alcalay, representant dels 133 països en desenvolupament reunits en l’anomenat Grup 77 i la Xina, l’enorme repte de la II Assemblea Mundial de l’Envelliment que comença avui a Madrid. Les estadístiques i previsions no menteixen sobre la magnitud del problema, que dibuixa ja perfils d’autèntica “bomba social” de rellotgeria.

La vertiginosa transformació demogràfica des de la I Assemblea de fa 20 anys a Viena ha desbordat les fronteres del món ric per a travessar -a ritme molt més accelerat- les dels països en desenvolupament, que, com va subratllar el secretari general adjunt de l’ONU, Nitin Desai, tindran “menys temps i un nivell d’ingressos menor per a adaptar-se”.

Els actuals 600 milions de majors de 60 anys es triplicaran àmpliament per a 2050, fins a sumar 2.000 milions i superar per primera vegada al nombre de menors de 15 anys. I si tal envelliment poblacional porta temps causant maldecaps als països rics, que disposen de recursos per a alleujar els potencials efectes sobre els seus sistemes de pensions i serveis sociosanitaris, què no serà en el món pobre, virtualment abocat al vertigen de quadrar el cercle del desenvolupament econòmic i l’atenció als seus majors.

El propi Desai, responsable de Nacions Unides per a Assumptes Econòmics i Socials, va emmarcar amb claredat el repte: “El problema no és viure més temps, que és un assoliment, sinó que la societat no s’estigui adaptant a aquest assoliment”. I va dibuixar el retrat de situació en tot just tres pinzellades. Una, l’acceleració del procés d’envelliment als països en desenvolupament -Xina duplicarà la seva població sexagenària en només 27 anys, quan a Europa li va portar 100-, condemnats a buscar solucions amb més urgència i menys mitjans econòmics. Una altra, l’agreujament del problema en situacions de misèria, amb símbols tan dramàtics en el món pobre com els avis cuidant -a vegades en número de 15 o 16- als anomenats orfes de la sida. I la tercera, el paral·lel augment del percentatge de persones molt ancianes, sobretot dones, que en superar els 80 anys s’enfronten a creixents situacions de dependència.

Renda de 2,25 euros al dia

Com assenyala un informe de l’organització no governamental HelpAge International que serà publicat avui, en 2050 més de la meitat dels 2.000 milions de persones majors de 60 anys viurà ja als països en desenvolupament, la renda mitja del qual ronda els 2,25 euros al dia. Un ingrés que defineix la pobresa crònica i que, ara mateix, serveix de referència màxima a 250 milions d’ancians, la gran majoria dels quals viuen en aquests països. Són ja, doncs, pobres crònics i d’aquest mal es deriven uns altres, com el treball de pura supervivència fins a molt avançada edat: almenys la meitat de la població africana, asiàtica i llatinoamericana major de 60 anys roman en actiu (21% en el món ric), situació que manté la tercera part de les persones de 70-74 i la cinquena part dels majors de 75.

En el món pobre, qualsevol possible debat sobre l’edat de jubilació adquireix perfils ben diferents als dels països desenvolupats. I un altre punt succeeix amb els nombrosos problemes socials, sanitaris i econòmics que envolten a l’envelliment poblacional. També en aquest àmbit hi ha dos mons i, com va apuntar Alcalay, “no es tracta de prolongar-los la vida per a viure en la pobresa, sinó per a viure amb dignitat”. D’aquí les dificultats per a aconseguir el ple consens en els dos grans textos que ha de parir la II Assemblea Mundial de l’Envelliment -la Declaració Política i el Pla d’Acció Internacional- més enllà del “90% ja acordat” de què ahir van parlar Desai i la secretària general d’Assumptes Socials espanyola, Concepción Dancausa.

El restant 10%, amb dues redaccions alternatives defensades per la Unió Europea i pel Grup 77 i la Xina, es refereix a temes tan substantius com “la supervisió, el seguiment i els mitjans d’execució”, que és tant com dir l’imprescindible finançament. Conjugar aquests matisos diferencials fins a trobar el “llenguatge adequat” que asseguri tal finançament -“els recursos existeixen”, va recalcar Desai- per als programes de desenvolupament sostenible en relació amb els majors, és l’objectiu de l’assemblea que avui inauguraran el secretari general de l’ONU, Kofi Annan, la infanta Cristina i el president del Govern espanyol, José María Aznar.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions