Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Els tècnics d’Hisenda atribueixen al diner negre el diferencial d’inflació amb l’eurozona

Neguen que respongui a la pujada dels aliments o a la major dependència energètica d'Espanya
Per mediatrader 17 de gener de 2008

La desviació a l’alça d’1,2 punts de l’Índex de Preus al Consum Harmonitzat (IPCA) de l’economia espanyola pel que fa a la mitjana de l’eurozona es deu a l’excessiu diner negre en circulació existent a Espanya, afirmen els Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha). Neguen, per tant, que aquest diferencial d’inflació s’hagi de, com diuen altres fonts, a la pujada dels aliments o a la major dependència energètica del nostre país.

Segons les dades del Banc d’Espanya, en l’Estat espanyol circula més de la quarta part dels bitllets de 500 euros de l’eurozona, la qual cosa suposa un total de 56.438 milions d’euros que es mouen, en la seva majoria, com a diner negre. L’economia submergida s’estima actualment en el 23% del Producte Interior Brut (PIB), mentre que la mitjana europea se situa en el 10%.

GESTHA afirma que aquest alt nivell d’economia submergida agreuja el diferencial de preus pel que fa als nostres veïns europeus, en provocar una “espiral de consum”, en la qual la propensió a la compra és major a causa de l’efecte psicològic de “gastar amb més alegria i al més aviat possible el diner negre per donar-li sortida”.

Des de l’entrada en vigor de l’euro, Espanya ve suportant un diferencial d’inflació respecte a la Unió Monetària Europea (UME) -mesurat per l’IPCA- d’un punt percentual de mitjana, acumulant una diferència d’uns deu punts des de 1999. En 2007, l’IPCA es va situar en el 4,3% -només per davant d’Eslovènia-, mentre que la mitjana dels països de la zona euro va ser del 3,1%.

Petroli i aliments

Els tècnics d’Hisenda reconeixen que el repunt generalitzat de la inflació a la zona euro es deu a l’escalada dels preus del petroli i dels aliments, però asseguren que, en cap cas, aquests factors poden explicar el diferencial d’Espanya pel que fa a la resta de la UME, doncs la dependència energètica i els preus dels aliments són similars en bona part de l’eurozona.

Aquesta tesi queda reforçada, segons Gestha, en observar que el diferencial d’inflació s’ha mantingut pràcticament constant -un punt percentual- en un període on el preu del barril de petroli s’ha multiplicat per cinc, des dels 20 dòlars de 1999 fins als prop de 100 dòlars actuals.

“Si confrontem la dependència energètica dels diferents països de la Unió Monetària amb les dades d’inflació, resulta senzill observar com països amb índexs similars al nostre, com Àustria, Bèlgica, Irlanda, Itàlia o Portugal, presenten taxes d’inflació significativament inferiors, la qual cosa ens porta a menysprear la dependència energètica com a causa del diferencial d’inflació”, explica José María Mollinedo, secretari general de Gestha.

La conseqüència negativa d’aquesta diferència de preus és la pèrdua de competitivitat del comerç exterior, fins al punt que les dificultats a l’exportació i l’abaratiment de les importacions han duplicat el deute extern en els últims quatre anys.

En l’àmbit domèstic, els tècnics estimen que els consumidors espanyols han sofert una pèrdua de poder adquisitiu deu punts per sobre de la resta de veïns europeus. L’encariment de la llum, l’aigua, el gas, les hipoteques i el transport perjudica especialment al 57% dels treballadors i pensionistes espanyols que perceben menys d’1.100 euros al mes.