La casa, el cotxe, les joies… un pot pensar que ho ha lliurat tot per a pagar els seus deutes i que no disposa de cap bé més que li pugui ser embargat. Però no. Entre els “béns” més insospitats que també poden embargar-se figura el crèdit de les targetes. Nombroses sentències avalen que és possible que un creditor cobri el seu deute amb el saldo de les targetes de crèdit que tingui subscrites el presumpte morós.
Un procediment inusual
Embargar el saldo de les targetes de crèdits és un procediment inusual, però la veritat és que, a poc a poc, va guanyant terreny a Espanya. Segons dades del Registre d’Economistes Forenses, en el tercer trimestre d’enguany s’ha triplicat el nombre de famílies que s’han declarat en fallida, sobretot davant la forta pujada que han registrat les hipoteques en els últims anys. La proliferació de morosos al nostre país ha motivat que alguns despatxos d’advocats estiguin plantejant noves solucions que permetin als seus clients recuperar els seus diners. Una d’elles, promoguda a Espanya per un despatx d’advocats, és sol·licitar l’embargament del saldo de les targetes de crèdit. Juan Alonso Zamorano, president del bufet, afirma que van ser els primers a iniciar procediments d’embargament d’aquest tipus. De fet, han guanyat diversos judicis en aquest sentit, i consideren que aquesta iniciativa “reforça l’eficàcia dels Tribunals, erradica la sensació de desemparament dels creditors, i estableix un nou ordre en el qual els morosos-insolvents-milionaris el tindran bastant més difícil per a burlar-se de tota la societat”, comenta.
L’embargament del crèdit de les targetes és una pràctica que pot tenir justificació, sobretot, en cas de morosos recalcitrants, que són capaços d’emprar qualsevol argúcia amb la condició de deslliurar-se dels pagaments, mentre continuen gaudint de luxes i vivint “a cor què vols”. Això, a vegades, és possible ja que hi ha morosos “professionals” que compten amb nombroses targetes de crèdit, concedides per diverses entitats financeres.
L’embargament del crèdit de la targeta està justificat en casos de morosos “professionals”, que no paguen i viuen com a milionaris
En qualsevol cas, es tracta d’una mesura no exempta de polèmica, que està produint discrepàncies entre advocats, ja que la llei no és molt clara en aquest sentit. La normativa actual -repartida per múltiples reials decrets (Reial decret legislatiu 2/1995, de 7 d’abril, Reial decret 1415/2004, d’11 de juny) i expressada en el Codi Civil- exposa que són béns embargables els comptes corrents del morós i el seu salari, l’habitatge, el cotxe, joies, objectes d’art i immobles… i una llista molt més àmplia de béns concrets. La llei, no obstant això, no especifica en cap lloc que es pugui (però tampoc que no es pugui) embargar el saldo de les targetes de crèdit. Existeix un cert buit legal. D’aquí la controvèrsia entre els diferents bufets d’advocats. Des del despatx d’Alonso Zamorano, per exemple, entenen que sí que és possible i legal embargar el crèdit de les targetes, ja que estimen que, en moltes ocasions, un presumpte morós continua gaudint de luxes, viatges i fent innombrables compres a crèdit amb les seves targetes, mentre té molts deutes pendents.
Juan Alonso Zamorano afirma també que embargar el crèdit de les targetes fa possible que l’afectat cobri el seu deute, de manera que estan a favor d’aplicar-ho en cas necessari. No obstant això, les entitats de crèdit no estan d’acord amb aquesta pràctica ni amb les sentències de diversos Jutjats de Primera Instància, ja que estimen que és una pràctica que els perjudica directament.
El procés d’embargament
Qualsevol creditor podrà cobrar el seu deute o part de la mateixa amb càrrec al crèdit de les targetes d’un supòsit morós, sempre que aquest tingui subscrit aquest producte amb alguna entitat financera. Perquè pugui dur-se a terme un embargament d’aquest tipus cal posar en marxa, com sol ser habitual, un procediment judicial. Cal partir, per tant, que prèviament s’ha dictat una sentència en la qual es condemna al demandat al pagament d’un deute.
Una vegada dictada sentència i obert el procediment d’embargament, l’advocat de la part demandant haurà de presentar un escrit en el qual aportarà una relació de les entitats bancàries amb les quals se sospita pot tenir el demandat contractades una o més targetes de crèdit. Les entitats, en col·laboració amb la justícia, hauran de contestar sobre aquest punt, indicant, en cas positiu, el saldo disponible i el disposat a aquesta data en les esmentades targetes.
Posteriorment, l’advocat sol·licitarà l’embargament del saldo disponible, per l’import no disposat, de les targetes de crèdit de les quals resulti ser titular l’executat. En cas que el jutge dicti una resolució favorable que acordi l’embargament del crèdit de les targetes del morós, les entitats bancàries hauran de retenir i posar a la disposició del Jutjat les quantitats embargades en quantia suficient per a cobrir el deute reclamat. Quants diners es pot embargar d’una targeta de crèdit? El crèdit mitjà que presenta una targeta de crèdit oscil·la entre els 1.500 i els 3.000 euros al mes, encara que a vegades, pot aconseguir els 6.000 euros. Segons les sentències favorables que s’han dictat a Espanya, els jutges poden decretar embargable tot el saldo no disposat de la targeta. És a dir, si el titular no ha consumit encara res d’aquests supòsits 6.000 euros (3.000 o 1.500, segons com sigui el límit), tots aquests diners pot ser embargable. En qualsevol cas, sempre es tindrà en compte la quantia del deute.
Es pot decretar embargable tot el saldo de la targeta, fins a 6.000 euros, encara que es tindrà en compte la quantia del deute
El principal beneficiat d’aquesta mena d’embargaments és, com és lògic, el creditor, és a dir, la persona amb la qual el presumpte morós té contretes els deutes ja que, d’anunciar-se una sentència favorable a l’embargament del saldo de les targetes, podria recuperar part dels seus diners. No obstant això, es tracta d’un procediment polèmic i desfavorable per a les entitats financeres que serien els qui, en principi, perdrien els diners embargables de les targetes de crèdit. El deute que es pot executar es transfereix a les entitats financeres, amb el que aquestes passen a ser creditors.
A l’hora de subscriure una targeta, els clients signen un contracte amb els bancs i caixes en el qual aquestes atorguen un dret de crèdit sobre una quantia mensual determinada, fixada per endavant. L’entitat, en cas que se sol·liciti l’embargament, haurà de cobrir el crèdit com està pactat. Posteriorment, si el client no paga el crèdit com està pactat (el que sol ser poc habitual ja que quan es recorre a aquesta mena d’embargaments és perquè s’està tractant amb morosos professionals i bastant enginyosos) haurà de dirigir-se contra ell. Una vegada que el jutge dicta sentència, les entitats involucrades hauran de pagar el saldo de les targetes sol·licitat. Posteriorment, podran anul·lar les targetes i sol·licitar, també via judicial, el deute impagat.
