A mitjan 2007 la crisi econòmica i financera va començar a copejar les economies domèstiques. La taxa de desocupació no ha deixat de créixer en tres anys i des de llavors ha augmentat fins a aconseguir els gairebé 4,7 milions d’aturats. Segons l’última dada publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), més de tres milions de persones van cobrar al desembre de 2010 la prestació de desocupació. Però quin ocorre quan aquesta s’acaba? Es pot tirar mà de tots els estalvis encara que estiguin invertits en un pla de pensions, un producte que sembla intocable? La resposta és afirmativa, sempre que sigui una situació d’atur de llarga durada. En 2009 (les últimes dades disponibles), un total de 43.428 persones van rescatar 219,8 milions d’euros de plans de pensions per casos excepcionals de desocupació de llarga durada.
Alleujament per als aturats
Al juliol de 2009, el Govern va reformar el reglament de plans i fons de pensions i va eliminar el requisit de romandre en atur durant més de 12 mesos per poder reclamar la totalitat o part del capital estalviat en aquest tipus de producte financer. En l’actualitat, les condicions previstes en la legislació per recuperar aquests diners estalviats (sempre que estigui contemplat de manera expressa en les especificacions del pla de pensions) són:
Trobar-se en una situació legal de desocupació.
No tenir dret a les prestacions per desocupació en el seu nivell contributiu o haver-les esgotat.
Estar inscrit com a demandant de treball en el servei públic d’ocupació.
L’objectiu d’aquesta mesura era, sobretot, pal·liar l’impacte de la crisi en els aturats. És un supòsit excepcional la finalitat del qual és ajudar a solucionar una situació sobrevinguda de necessitat.
És un supòsit excepcional i la seva finalitat és ajudar a solucionar una situació sobrevinguda de necessitat
El pla de pensions és una fórmula de previsió de caràcter privat, voluntària i complementària a la Seguretat Social, molt popular entre els estalviadors. A la fi de 2010, es registraven prop de 3.400 plans de pensions, amb 10,8 milions de partícips. Les persones a els qui es dirigeixen tenen una edat mitjana de 45 anys (més homes que dones) i pertanyen a diferents estrats econòmics, encara que són les persones amb nivells mitjans de renda, sobretot, els qui desitgen una cobertura a través de plans de pensions
La popularitat d’aquest producte financer està basada en els seus beneficis fiscals en realitzar la Declaració de la Renda, ja que es paguen menys imposats a Hisenda. Es poden realitzar aportacions de fins a 10.000 euros anuals (en el cas dels majors de 50 anys aquesta quantitat augmenta fins als 12.500 euros). D’aquesta manera, la reducció seria la menor d’aquestes quantitats: el 30% dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebudes de manera individual en l’exercici (50% per a contribuents majors de 50 anys) o 10.000 euros anuals (12.500 euros per a majors de 50 anys).
La comissió màxima que una gestora pot cobrar és el 2,5%
Al moment de contractar un pla de pensions també és fonamental conèixer i analitzar les comissions. El reglament que els regula fixa en el 2,5% (comissió de gestió més dipòsit) la comissió màxima que una gestora pot cobrar.
Amb tot, malgrat els seus evidents beneficis fiscals, no es pot oblidar el veritable objectiu d’aquest producte financer: la rendibilitat de cara a la jubilació. Segons INVERCO (Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Planes de Pensions), la rendibilitat mitjana anual dels plans de pensions de sistema individual durant els últims 12 mesos ha estat del -0,13%. No obstant això, té un major pes la dada de les rendibilitats a llarg termini (15 i 20 anys), ja que és el període mitjà d’aportació. Les rendibilitats anuals en els últims 20 anys han estat del 5,3% i les dels últims 15 anys, del 3,9%.
Com percebre els diners estalviats en un pla de pensions
Els plans de pensions cobreixen una sèrie de situacions (jubilació, invalidesa laboral, mort i/o dependència o gran dependència del partícip), per les quals es té dret a unes prestacions econòmiques. Aquestes poden ser de diversos tipus:
Prestació en forma de capital: consisteix a percebre un pagament únic. Podrà ser immediat en la data en què ocorri la situació coberta pel pla de pensions o ajornat a un moment posterior. Davant Hisenda, el 100% percebut es considerarà rendiment de treball.
Prestació en forma de renda: es perceben dos o més pagaments successius amb una periodicitat regular, inclòs, almenys, un pagament cada any. La renda podrà ser actuarial o financera i de quantia constant o variable. Podran ser vitalícies o temporals, immediates a la data en què ocorri la situació coberta pel pla de pensions o posposades a un altre moment. Aquests diners s’integra a la base imposable general sense cap reducció.
Prestacions mixtes: combinen rendes de qualsevol tipus amb un pagament en forma de capital.
Prestacions en forma de pagaments sense periodicitat regular.
Una vegada que es reconegui el dret a la prestació, ha de notificar-se al beneficiari mitjançant escrit signat per l’entitat gestora, en un termini màxim de 15 dies hàbils des de la presentació de la documentació corresponent. En ell, s’ha d’indicar la forma, modalitat i quantia de la prestació, periodicitat i venciments, etc.
Si és un capital immediat, haurà d’abonar-se al beneficiari en el termini màxim de set dies hàbils des que es presenti la documentació corresponent.
En els supòsits excepcionals de liquiditat (desocupació de llarga durada i malaltia greu), aquestes prestacions econòmiques podran fer-se efectives mitjançant un pagament o en pagaments successius mentre es mantinguin les situacions acreditades.
