Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

En què es diferencia un banc d’una caixa d’estalvis?

El principal tret que distingeix als uns i les altres és la fi al qual pararan els seus beneficis anuals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 07deOctubrede2008
Img huchas cerdito Imatge: Vea Avernalis

Quan sorgeix la necessitat de contractar els serveis o productes d’una entitat financera, pocs són els qui basen la seva decisió en funció de si és una caixa d’estalvis o un banc. Una disjuntiva que pot desaparèixer en poc temps, ja que comença el compte enrere per a la conversió de caixes d’estalvi en bancs, una reforma impulsada pel Banc d’Espanya d’acord amb els efectes que aquest canvi tindria en els mercats del deute. No obstant això, la realitat és que la conversió de les caixes en bancs per imposició legal està encara en l’aire, per aquest motiu convingui recordar quines són les raons de treballar com a clients amb bancs o caixes. Son les condicions econòmiques, els tipus d’interès i altres qüestions els aspectes que finalment tenen l’última paraula. Però, des del punt de vista del consumidor, què fa diferent a una caixa d’estalvis d’un banc? Encara que “a priori” pugui semblar que s’està davant un mateix tipus d’empresa -ja que les gestions que es duen a terme en una o un altre són molt similars- i que l’única cosa que varia és el nom, la veritat és que hi ha diferents aspectes que diferencien a unes entitats financeres d’unes altres, especialment, la destinació al qual pararan els seus beneficis anuals.

Lucrar-se o no, aquesta és la qüestió

/imgs/2008/10/guardioles-cerdito.art.jpg

Les caixes d’estalvi van néixer en el segle XIX per ordre ministerial com a instrument per a fomentar l’estalvi de les classes populars i combatre la usura, en competència amb qui la practiqués. No són, per tant, en la seva essència, societats amb ànim de lucre. Amb el pas del temps, aquesta particularitat es va regular per llei, de manera que les caixes d’estalvi estan obligades a destinar els seus beneficis anuals a reforçar la seva solvència i futur econòmic -el que comunament es coneix com a “reserva”- i a atendre les necessitats socials -diners per a obra social-.

Quant a les quantitats que s’han d’aportar, legalment han de destinar, com a mínim, el 50% del seu excedent a reserves obligatòries per a assegurar la seva liquiditat present i futura; la resta ha d’estar dedicat, sense excepció, a la seva obra social, que pot estendre’s a camps tan variats com la conservació del patrimoni històric i artístic, les ajudes a grups socials desfavorits, la cultura, l’esport, etc. Enfront d’això, els bancs són entitats amb ànim de lucre i, com a tals, tenen legitimo dret a repartir els seus beneficis entre els seus accionistes al final de l’exercici econòmic o a invertir-los en el que ells considerin oportú.

Per llei, les caixes d’estalvi estan obligades a destinar els seus beneficis anuals a atendre necessitats socials

L’any 2007, el percentatge que va anar a parar a les reserves de les caixes d’estalvi d’Espanya va aconseguir el 82% dels seus beneficis, mentre que el 18% restant va estar dedicat a les seves obres socials. No obstant això, segons un estudi elaborat per la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis, en col·laboració amb PriceWaterHouseCoopers, la xifra que es va destinar a aquesta tasca va ser de 1.824 milions d’euros. D’aquesta forma, cada espanyol va rebre de l’obra social de les caixes una mica més de 40 euros, enfront dels 27 que -segons l’informe- es rebien l’any 2003. A més d’això, l’estudi analitza el paper que té l’obra d’aquestes entitats financeres en la creació d’ocupació. El resultat és falaguer: més de 36.000 llocs de treball es van crear per aquestes iniciatives socials.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions