En temps de crisi, puc rescatar els meus diners del pla de pensions?

Si un estalviador té contractat un pla de pensions i no compleix amb cap dels citats suposats (jubilació, invalidesa laboral, atur de llarga durada o malaltia greu), per molt atabalada que sigui la seva situació financera, no podrà recuperar els diners del seu pla, ni encara que faci front a comissions per penalització o retorni a Hisenda les deduccions de les quals s’hagi beneficiat. En fons d’inversió, comptes, dipòsits o assegurances d’estalvi, no obstant això, sí que pot disposar del capital quan es desitgi, en alguns casos després del pagament de les corresponents penalitzacions.

Els plans de pensions són un producte financer molt peculiar, amb molts avantatges, però també algun inconvenient insalvable. Són un producte d’estalvi a llarg termini amb una fiscalitat imbatible per les seves aportacions, que redueixen la base imposable del contribuent. Són un bon instrument per a retallar impostos de cara a la preparació de la Declaració de la Renda.

Si bé la seva fiscalitat és un dels seus punts forts, una dels desavantatges és la seva falta de liquiditat. El partícip no pot recuperar els seus diners quan ho desitgi, sinó només si compleix algun dels supòsits contemplats per llei. En resum, un pla de pensions només pot rescatar-se en situacions molt concretes com la jubilació del partícip o en cas d’atur de llarga durada, mort, invalidesa o malaltia greu.

Els plans de pensions a Espanya estan regulats pel Reglament de Fons i Plans de Pensions. En aquesta llei s’estableixen amb tot detall els supòsits en els quals pot recuperar-se els diners invertits en un pla de pensions:

• Jubilació del partícip: és la principal causa que permet recuperar el pla de pensions i indica l’essència per la qual es va crear el producte, que és servir d’estalvi a llarg termini, per a complementar les pensions públiques de jubilació una vegada arribada l’edat de retir de la vida laboral. A Espanya, l’edat de jubilació està fixada en 65 anys, que serà quan es pugui recuperar. Si les especificacions del pla el preveuen, podrà anticipar-se la percepció de la prestació corresponent a jubilació a partir dels 60 anys.

• Malaltia greu: en tots els casos considerats com una malaltia greu, el partícip també podrà rescatar el seu pla de pensions. En aquests supòsits, l’entitat financera sol·licitarà un justificant mèdic que acrediti el seu estat. Alguns plans de pensions també contemplen que es poden rescatar els estalvis quan qui sofreix una malaltia greu és el cònjuge del partícip o algun dels seus ascendents o descendents que convisquin o depenguin d’ell. L’entitat accedirà a lliurar els diners sempre que el partícip pugui acreditar la malaltia greu mitjançant certificat mèdic dels serveis competents de les entitats sanitàries de la Seguretat Social o entitats concertades que atenguin l’afectat.

  Segons la llei, es considera malaltia greu a qualsevol malaltia o lesió que incapaciti de manera temporal per a l’ocupació o activitat habitual de la persona durant un període continuat mínim de tres mesos, i que requereixi intervenció clínica de cirurgia major o tractament en un centre hospitalari. També es consideren les malalties o lesions amb seqüeles permanents que limitin de manera parcial o impedeixin per complet l’ocupació o activitat habitual de la persona afectada, o incapacitin per a la realització de qualsevol ocupació o activitat, requereixi o no assistència d’altres persones per a les activitats més essencials de la vida humana.

• Invalidesa laboral del partícip: si l’estalviador sofreix algun tipus de lesió i és capaç de demostrar amb un document públic (obtingut després de passar un tribunal mèdic) que està incapacitat per a treballar, també podrà recuperar els diners invertits en el seu pla de pensions.

• Mort del partícip: si l’estalviador mor, els seus hereus legals podran recuperar els diners del seu pla de pensions sense haver d’esperar més temps.

• Desocupació de llarga durada: si el partícip perd el seu treball i roman en atur durant més de 12 mesos, pot reclamar la seva capital i l’entitat ha de lliurar-l’hi. Per a poder incloure’s en aquest grup, el partícip no ha de tenir dret a les prestacions per desocupació en el seu nivell contributiu, o haver-les esgotat. A més, haurà d’estar inscrit en el Servei Públic d’Ocupació Estatal o organisme públic competent com a demandant d’ocupació en el moment de la sol·licitud.

  En el cas dels treballadors per compte propi que haguessin estat integrats en un règim de la Seguretat Social com a tals, podran rescatar els diners del seu pla de pensions sempre que figurin com a demandants d’ús de manera ininterrompuda durant els 12 mesos anteriors a la sol·licitud.

• Dependència severa o gran dependència del partícip regulada en la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència. Totes les persones que puguin acreditar que estan en situació de dependència en els graus anunciats (severa o gran dependència), podran recuperar els diners del seu pla de pensions.

Si no es compleix amb cap dels supòsits previstos per llei, per molt dolenta que sigui la situació financera d’un partícip, li serà impossible recuperar els diners del seu pla de pensions per endavant. Es pot donar el cas d’un estalviador de 55 anys que tingui treball, no estigui malalt, però que no pugui pagar la seva hipoteca i estigui a punt de perdre la seva casa, davant un embargament. Encara que tingués invertits 10.000 euros en un pla de pensions, no podrà rescatar-los, ja que no compleix amb cap dels supòsits especials que contempla la llei.

A l’ésser un producte d’estalvi a llarg termini, en un pla de pensions el capital està blindat, excepte si s’està en algun dels escenaris contemplats per llei. El reial decret és clar i estableix els supòsits que permeten rescatar un pla de pensions. No és possible pagar cap mena de penalització a l’entitat financera o retornar a Hisenda les quantitats satisfetes en forma de deducció pel pla de pensions per a poder recuperar els diners. Com a molt, si el partícip està descontentament amb el seu pla de pensions, podrà traspassar els drets consolidats del seu pla a un altre de la mateixa o diferent entitat. Aquest traspàs no genera cap impacte fiscal per al beneficiari.

No obstant això, hi ha una possibilitat. És probable que se sol·liciti la recuperació dels diners dels plans de pensions en casos de partícips embolicats en expedients de regulació d’ocupació. En perdre el treball -i sempre que es valorin les possibilitats del partícip (la seva edat i probabilitat de tornar a inserir-se en el mercat laboral)-, és possible que en alguns casos sí que es permeti rescatar els diners.

La fiscalitat dels plans de pensions és una de les majors virtuts del producte. En el territori general, poden reduir-se de la base imposable fins a 10.000 euros els estalviadors que tinguin fins a 49 anys, i 12.500 euros anuals els majors de 50 anys. En el primer cas, com a molt, aquesta quantitat ha de suposar el 30% de la suma dels rendiments nets del treball i activitats econòmiques. En cas de majors de 50 anys, el percentatge és del 50%. Els cònjuges amb rendiments nets de treball i activitats econòmiques en quantia inferior a 8.000 euros es podran reduir les aportacions que es realitzin al pla del qual sigui titular el cònjuge, amb el límit de 2.000 euros.

A País Basc, els partícips poden reduir la seva base imposable fins a 8.000 euros anuals per les seves aportacions a plans de pensions. Per a majors de 52 anys, el límit s’incrementarà en 1.250 euros per cada any que excedeixi de 52 anys, amb el límit màxim de 24.250 euros per a partícips de 65 o més anys. Quan el cònjuge obtingui rendes a integrar en la base imposable general en quantia inferior a 8.000 euros anuals es podran reduir les aportacions que es realitzin al pla del qual sigui titular el cònjuge amb el límit de 2.400 euros.

A Navarra, la seva fiscalitat és diferent. En aquest cas, les reduccions de la base imposable aconsegueixen els 8.000 euros anuals en partícips de fins a 50 anys i s’eleven a 12.500 euros en majors d’aquesta edat. En el primer cas, les aportacions deduïbles no poden ser més del 30% de la suma dels rendiments nets del treball i activitats econòmiques. En el cas de majors de 50 anys, el percentatge és del 50%. Per part seva, els cònjuges amb rendiments nets de treball i activitats econòmiques inferiors a 8.500 euros es podran reduir les aportacions que es realitzin al pla del qual sigui titular el cònjuge amb el límit de 2.000 euros.

En el territori general, la fiscalitat del cobrament de les prestacions dels plans de pensions és diferent a la del País Basc.

Si els diners es rescata en forma de renda, s’integra en la base imposable general sense cap reducció. Per contra, si l’estalviador decideix reemborsar-lo en forma de capital, el 100% percebut es considerarà rendiment de treball. Amb les novetats fiscals introduïdes en l’última Llei de l’IRPF (que va entrar en vigor l’1 de gener de 2007), desapareix la reducció del 40% dels rescats en forma de capital per a les aportacions posteriors a aquesta data (1 de gener 2007).

Per descomptat, és possible rescatar una part del pla i després, quan es pugui, mantenir les aportacions. Les comissions que cobrarà el banc seran les contemplades en el pla i no variaran per treure el producte. Cap entitat pot aplicar penalització quan un partícip vulgui treure els diners del seu pla perquè està en el seu dret a fer-ho (ja sigui perquè s’hagi quedat en atur, està malalt, etc.). A més, tant si es rescata tot com una part, la fiscalitat del cobrament de les prestacions no varia -s’apliquen les respectives fiscalitats en el territori general o al País Basc-.