Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Endeutament i morositat

Encara que el nivell d'endeutament creix, el 90% de les famílies estalvia pel fet que les hipoteques s'allarguen en el temps per a mantenir quotes més assequibles
Per EROSKI Consumer 4 de desembre de 2006

Les famílies espanyoles acusen en els últims anys un endeutament cada vegada major (ha crescut un 177% entre 1998 i 2005), motivat, en la seva major part, per les inflades hipoteques que suporten. No obstant això, els impagaments entre els clients dels bancs són molt reduïts, a penes arriben al 0,7% del volum total de préstecs. A què es deu? Els experts asseguren que el motiu principal és el cada vegada més dilatat termini d’amortització en la compra de l’habitatge, que pot arribar a ser fins de 50 anys. D’altra banda, la carestia dels diners i l’elevat deute familiar comporten dificultats en moltes llars per a seguir amb els nivells habituals de consum, encara que s’han relaxat les condicions per a obtenir un crèdit aplicant-se períodes de carència en els préstecs hipotecaris o amb fórmules com la hipoteca “recarregable”. A més, han començat a proliferar les empreses de refinançament de deutes, un dels negocis amb més auge en l’actual economia espanyola. Un recurs que pot ser d’utilitat per als qui es vegin “ofegats” pels deutes en un moment donat. No obstant això cal advertir que aquest sector encara no ha estat prou regulat, per la qual cosa els propis assessors financers aconsellen prudència.

Deute familiar en xifres rècord

Deute familiar en xifres rècord

Dades de la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) apunten que el deute de les llars espanyoles ha augmentat un 177% entre 1998 i 2005 i que aquest endeutament ha crescut fins a arribar al 131% de la renda disponible bruta de les famílies. Els préstecs per a la compra d’un habitatge en 2005 eren els responsables del 93,36% del deute familiar; en 2006 arribaran a ser del 94,28% d’aquesta. També el Banc d’Espanya ha advertit recentment que l’endeutament de les famílies espanyoles ha arribat a xifres rècord: ja representa més del 82% del PIB. Per primera vegada, el deute de les llars supera el 80% del PIB espanyol i s’acosta als 800.000 milions d’euros.

El deute de les llars supera el 80% del PIB espanyol i s’acosta als 800.000 milions d’euros

Mentrestant, els tipus d’interès continuen pujant. Els analistes auguren que el preu del diner es fixarà entorn del 4% a mitjan pròxim any i que aquest increment tindrà un impacte significatiu en la càrrega financera de les llars. A Espanya la immensa majoria de les hipoteques es contracta a interès variable. Davant aquest panorama, i malgrat aquest endeutament evident, Funcas assegura que el 90% de les famílies estalvia. La taxa d’estalvi de la societat espanyola es manté més o menys estable des de 1995. Un dels seus informes revela que únicament el 10% de les famílies té problemes per a poder arribar a fi de mes pel fet que s’endeuta per sobre de les seves possibilitats.

Baixa morositat

A pesar que els espanyols estan obstinats “fins a les celles” i deuen molts diners, la morositat dels clients de les entitats bancàries és molt baixa. La raó és que el preu dels habitatges s’ha incrementat en els últims set anys un 150%, però el finançament de les mateixes s’ha allargat en els terminis mantenint el cost mensual de les quotes per als titulars dels préstecs. Aquest augment en el termini d’amortització – que ja pot arribar a ser fins de 50 anys- és una de les principals explicacions.

Segons l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE), a partir de juny de 2005 els valors aparents de la dudosidad del crèdit van augmentar “inevitablement”, però no a causa “d’una evolució negativa de la qualitat de pagament dels prestataris espanyols”, sinó a un mer canvi comptable “que classifica com a dubtós tot l’import d’un préstec que hagi incorregut en retard del seu pagament com a mínim durant tres mesos”. Abans de la publicació de la Circular 4/2004 del Banc d’Espanya, el termini era de sis mesos o un any d’impagament. Per aquesta i altres raons, aquesta modificació normativa fa molt difícil la comparació amb les sèries anteriors a la seva introducció. No obstant això, l’informe de l’AHE assegura que “independentment del criteri utilitzat per a confeccionar aquestes sèries, la dudosidad del crèdit hipotecari, en general, continua comportant-se d’una forma més positiva que la del total del crèdit al sector privat” (per a qualsevol finalitat).

La taxa de crèdits considerats “morosos” per les entitats financeres a empreses i particulars va sofrir un lleuger ascens al juliol, fins al 0,659% del volum de préstecs, després d’experimentar dos mesos consecutius de descensos i, precisament, després del mínim històric marcat al juny, quan l’índex de mora va baixar al 0,655%, segons dades del Banc d’Espanya. Per tipus d’entitats financeres, els bancs ostenten la menor taxa de morositat, seguits de les caixes d’estalvis i de les cooperatives de crèdit.

Crèdit flexible i fàcil

El cap del Servei d’Estudis del BBVA, José Luis Escrivá, considera que el nou escenari de tipus d’interès més elevats no causarà problemes a les entitats financeres. La proporció de morosos està en un nivell mínim i “encara que no continuarà baixant, tampoc repuntarà significativament”.

Davant el repunt del preu del diner, les entitats de crèdit han optat per allargar els terminis de les hipoteques. Aquest fenomen ha cobrat especial intensitat en l’últim any. Si al març del 2005 el termini mitjà era de 24 anys i 10 mesos, dotze mesos després havia augmentat a 26 anys i tres mesos.

D’altra banda, segons el Banc d’Espanya, bancs i caixes han relaxat els criteris per a la concessió de préstecs en els últims tres anys, tant a empreses com a famílies,

Bancs i caixes han relaxat els criteris per a la concessió de préstecs en els últims tres anys, tant a empreses com a famílies

a causa de les pressions de la competència, la millora de les perspectives econòmiques i la solvència dels prestataris.

Per part seva, les entitats bancàries han ampliat les prestacions de les seves hipoteques per a adaptar-se a les necessitats del client. La Caixa, concretament amb la seva Hipoteca Oberta, permet al titular “determinar el tipus de quota que desitja, ajustar el seu import i, en cas necessari, ajornar el seu pagament”. Existeix per tant en el mercat una capacitat d’ajornar part del capital al venciment, acollir-se a un període d’espera sense pagar interessos ni capital, flexibilitat de quotes, etc.

Malgrat aquestes noves fórmules de pagament, les famílies espanyoles troben dificultats per a mantenir el seu nivell de consum i alhora respondre al pagament dels seus crèdits. Així es desprèn d’un estudi dels Registradors de la Propietat, on es revela que el préstec mitjà suposava al juny de 2006 més del 45% del sou brut en set comunitats autònomes. Segons l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE), seria convenient que cada família titular d’un préstec calculés l’impacte negatiu que tindria en el seu pressupost el simple encariment del seu préstec en 160 punts bàsics per a situar-se en el nivell mitjà de la Unió Monetària Europea.

La flexibilitat de les hipoteques és una altra gran basa amb la qual pot jugar el consumidor. Gregorio Mayayo, president de l’AHE, manifesta el seu acord amb l’esborrany de reforma del mercat hipotecari que el Govern està preparant i insisteix que és necessari abordar les modificacions d’un contracte hipotecari i reduir els actuals costos establerts, és a dir, “aranzels notarials i registrals”. Això, i la creació de nous productes, podria servir d’ajuda per a reduir el cost del deute de les llars. Quan entri en vigor la nova normativa es podran allargar terminis, modificar quotes, passar de tipus d’interès fixos a variables etc., sense necessitat de cancel·lar la hipoteca i constituir una nova. D’acord amb les estadístiques de l’INE, mensualment subroguen les seves hipoteques unes 3.000 persones, millorant la capacitat d’adaptació i reestructuració dels préstecs.

Reestructuració de deute

Les persones que en un moment donat sofreixen una caiguda d’ingressos i els qui es troben “ofegades” per no haver previst la pujada de tipus, o no haver calculat bé el seu grau d’endeutament, solen intentar redefinir o reestructurar els seus crèdits per a no entrar en fallida. L’habitual és que inicialment es dirigeixin a l’oficina bancària on han contractat els seus préstecs. Si es topen amb dificultats tenen l’opció d’anar-se a un altre banc o caixa, o d’acudir a empreses d’intermediació financera. Últimament han proliferat aquestes companyies que es dediquen, en aquests casos, al refinançament de deutes. Un informe de Tormo i Associats revela que en el que va d’any s’ha duplicat el número d’aquesta mena de franquícies. Actualment s’acosten al mig centenar i la seva xarxa suma fins a 3.200 oficines. Fa tres anys gairebé ni existien al nostre país.

Quan es redefineixen o reestructuren els deutes, segons Cristian García, director general de Best Credit, del que es tracta és de buscar una solució particular davant una falta de liquiditat. Cada situació s’estudia de manera personal i així:

  • A vegades, pot bastar amb “transformar el curt termini en llarg termini” per a evitar una crisi per impagament de crèdit.
  • Si el problema és conjuntural (per exemple una baixa prolongada en cas d’un autònom) pot ser suficient amb negociar un període de carència (espai de temps de la vida d’un préstec en el qual el client solament paga els interessos).
  • Altres vegades es pot optar per la subrogació del préstec hipotecari (tràmit pel qual es canvia d’entitat financera) per a obtenir una millora en les condicions econòmiques d’aquest.
  • En certs casos la millor opció pot ser la cancel·lació i nova contractació dels crèdits adquirits, malgrat haver de pagar les seves corresponents taxes en concepte de penalització per anul·lació anticipada o comissió d’obertura. Un dels aspectes més positius que es persegueix amb un nou finançament és que es tracta de reutilitzar la part ja amortitzada del crèdit hipotecari per a atendre noves necessitats, és a dir, es tracta d’obtenir sempre que sigui possible un únic i nou préstec a interès hipotecari.

Precaucions

La unificació dels deutes a un interès més competitiu pot ser interessant, el mateix que ajornar els pagaments. No obstant això, segons fonts de l’Associació Nacional d’Agents Financers (ANAF), “a vegades ajornar el problema no significa solucionar-lo”, la qual cosa provocaria que el client acabés perdent els seus béns embargats “dins d’un any”.

Aquesta associació està col·laborant amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) des de fa dos anys per a evitar l’intrusisme. Pretén que tot el sector estigui regulat per a quan entri en vigor la Directiva de Mercats d’Instruments Financers (Markets in Financial Instruments Directive – MIFID) l’1 de novembre de 2007. Mentrestant és com si la professió d’assessor financer “no existís”, afegeixen les mateixes fonts, desitjoses de mantenir net el bon nom dels assessors.

En qualsevol cas, el consumidor ha d’intentar fer una planificació dels ingressos i despeses, tant ordinaris com extraordinaris, i tenir en compte alguns aspectes:

  • Segons la nova Directiva de Crèdit al Consum, els intermediaris financers hauran d’estar registrats oficialment en el Banc d’Espanya per a poder continuar operant en el sector. Convé assegurar-se que l’entitat efectivament així ho està.
  • El Banc d’Espanya adverteix que aquestes entitats cobren una comissió per la seva intermediació, que s’afegeix als costos, en molts casos elevats, de cancel·lació anticipada dels préstecs, contractació d’un nou i les despeses notarials, registrals i d’impostos.
  • Per a tenir una valoració adequada de l’operació s’ha de contemplar no sols la diferència de tipus d’interès entre els préstecs antics que se substitueixen i el nou, sinó també el termini durant el qual s’estarà pagant i les despeses totals de l’operació.
  • Pagar el primer any un interès més baix pot solucionar un problema, no obstant això aquest pot veure’s agreujat en el termini d’un any, per exemple. Cal valorar l’operació amb la major perspectiva possible.

Malgrat totes aquestes eines a la disposició del consumidor, l’OCDE, l’FMI, la Comissió Europea i el Banc d’Espanya adverteixen reiteradament que existeix una alta probabilitat d’un repunt de la morositat. En el mateix sentit, el Servei d’Estudis del BBVA en el seu últim informe sobre l’evolució del consum deixa entreveure tensions en l’economia domèstica. De fet apunta “que es podria estar produint ja un cert repunt en la morositat de les targetes de crèdit”.