Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Es pot simultanejar una ocupació pública amb un privat?

Un empleat públic no pot exercir una activitat professional privada relacionada amb la qual desenvolupa en l'organisme on està destinat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 17deFebrerde2012
img_universitarios

Entre els anys 2000 i 2011, el nombre d’empleats en el sector públic espanyol ha augmentat un 27%. S’ha passat de 966.000 treballadors l’any 2000 a 1.425.750 en 2011. No obstant això, gairebé un de cada quatre ocupacions que s’han destruït en el quart trimestre del passat any pertanyia al sector públic. Mentre el Govern ha engegat la congelació de l’oferta pública de treball, excepte para les Forces de Seguretat de l’Estat i els serveis públics bàsics, la crisi econòmica i la destrucció de l’ocupació en l’empresa privada ha elevat el nombre d’opositors que opten a un lloc en l’Administració. Simultanejar una ocupació pública amb un altre privat pot ajudar en aquests moments a quadrar el pressupost familiar. Però és una opció legal?

Compaginar ocupació pública i privat

Img universitarios art
Imatge: Universitat de Navarra

El mercat laboral espanyol llança xifres d’infart. Les dades del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social reflecteixen que, al gener de 2012, la desocupació ha augmentat un 4,01% respecte al mes anterior. D’aquesta forma, la taxa d’atur registrada se situa en gairebé 4.600.000 persones. Davant aquesta alarmant situació, són molts els qui tenen una ocupació pública i intenten compaginar-ho amb un treball en el sector privat per equilibrar els seus comptes familiars.

Solament pot reconèixer-se la compatibilitat en el sector privat si l’activitat pública és a temps parcial

Segons l’article 1.3 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’Incompatibilitats del personal al servei de les Administracions Públiques, exercir l’activitat pròpia d’un empleat o càrrec públic és incompatible amb l’exercici de qualsevol professió, pública o privada, que pugui impedir o menyscabar l’estricte compliment de l’haver d’o comprometre la imparcialitat o independència. Aquesta llei no fa distincions i s’aplica a tots els treballadors del sector públic, amb excepció dels alts càrrecs, que tenen un règim particular.

La Llei 53/1984 emplena, en aquesta matèria, el mandat de l’article 103.3 de la Constitució Espanyola, en el qual s’expressa que la llei regularà el sistema d’incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en l’exercici de les funcions dels funcionaris públics.

A qui afecta la Llei d’Incompatibilitats

La Llei 53/1984, en el seu article 2, considera que són emprats del sector públic:

  • El personal civil i militar al servei de l’Administració de l’Estat, així com els qui estan al servei d’Ens i Organismes Públics.

  • Les persones al servei de les administracions de les Comunitats Autònomes, corporacions locals i dels organismes d’elles depenents, així com de les seves assemblees legislatives i òrgans institucionals.

  • Els qui exerceixen funcions públiques i perceben les seves retribucions mitjançant aranzel, a més de les persones al servei del Banc d’Espanya i de les institucions financeres públiques.

  • El personal al servei de la Seguretat Social i de les seves entitats gestores.

  • Els qui estan al servei d’entitats, corporacions de dret públic, fundacions i consorcis, els pressupostos dels quals es doten ordinàriament en més d’un 50% amb subvencions o altres ingressos procedents de les Administracions Públiques.

  • El personal que presta serveis en empreses la capital de les quals estigui participat per les Administracions Públiques en més d’un 50%.

  • La resta del personal al que se li aplica el règim estatutari dels funcionaris públics.

Quan no es pot compatibilitzar una ocupació pública amb un privat

No està permès exercir alhora una professió en el sector públic i una altra en l’empresa privada quan concorren les següents circumstàncies:

  • L’exercici de l’activitat privada està relacionat de forma directa amb la qual desenvolupa el departament, organisme o entitat on s’està destinat en l’Administració. S’exceptuen d’aquesta prohibició les activitats particulars que, en exercici d’un dret legalment reconegut, realitzin per sí els interessats.

  • Si l’acompliment de l’activitat privada compromet la imparcialitat i independència de l’empleat públic, menyscaba el compliment dels seus deures o perjudica els interessos generals.

    El Govern, mitjançant el Reial decret 598/1985, de 30 d’abril, sobre Incompatibilitats del Personal al servei de l’Administració de l’Estat, de la Seguretat Social i dels Ens, Organismes i Empreses depenents, ha determinat amb caràcter general les funcions, llocs o col·lectius del sector públic incompatibles amb determinades activitats privades. Per això, es prohibeix l’exercici de les següents activitats privades:

    1. a) Les relacionades amb els assumptes en els quals s’intervé en el sector públic o s’ha intervingut en els dos últims anys.
    2. b) Quan l’empleat públic forma part, en la seva activitat privada, d’òrgans de govern de societats que realitzen una activitat relacionada amb la del Departament on presta servei o són contractistes de l’Administració, així com si té una participació superior al 10% al capital d’aquestes societats.

  • Si l’activitat privada requereix la presència efectiva de l’interessat durant un horari igual o superior a la meitat de la jornada setmanal. Solament pot reconèixer-se la compatibilitat si l’activitat pública és a temps parcial.

  • No pot reconèixer-se compatibilitat per realitzar activitats privades a qui exerceixi dues activitats en el sector públic, excepte en el cas que la jornada setmanal d’ambdues activitats en el seu conjunt sigui inferior a quaranta hores.

Reconeixement de compatibilitat

L’exercici d’activitats professionals, laborals, mercantils o industrials anés de les Administracions Públiques requereix el previ reconeixement de compatibilitat.

La resolució que declara o no la compatibilitat de l’exercici d’una professió pública i una altra privada es dicta en un termini de dos mesos

En aquest sentit, la resolució que reconeix la compatibilitat o declara la incompatibilitat de l’exercici d’una professió pública i una altra privada correspon al Ministeri de la Presidència, a proposta de la Sotssecretaria del departament corresponent, i es dicta en un termini de dos mesos. A més, pot competir a l’òrgan habilitat de la comunitat autònoma que es tracti o al ple de la corporació local.

Els reconeixements de compatibilitat no poden modificar la jornada de treball o l’horari de l’empleat i queden sense efecte quan es registra un ascens o un canvi de lloc en el sector públic.

Per què hi ha una Llei d'Incompatibilitats

L’objectiu de la incompatibilitat és evitar que un empleat públic es prevalgui de la seva condició de funcionari per, en el seu treball privat, captar clients o donar-los un tracte preferencial enfront de l’Administració.

Aquests assumptes es tramiten per la via penal, mitjançant el delicte de prevaricació, entre uns altres. En el cas dels càrrecs electes (diputats o consellers), que tenen un règim més restringit, tampoc hi ha una prohibició total per al desenvolupament d’una altra professió.

El principi d’incompatibilitat s’aplica tant a funcionaris com al personal laboral. Hi ha una prohibició gairebé absoluta en exercir dos treballs públics, salvo per als càrrecs de docència, recerca i assessorament. En aquests casos, es necessita una autorització prèvia per poder desenvolupar dues activitats en el sector públic.

Quant a la combinació d’una ocupació pública i un de privat, com en el cas dels metges, cal tenir en compte una sèrie de fonaments:

  • S’ha d’obtenir una autorització que demostri que l’activitat privada no menyscaba el deure públic, a més dels principis d’imparcialitat i independència.
  • No es poden realitzar més de 18 hores de treball efectiu a la setmana en el sector privat.

L’habitual és fer una declaració d’incompatibilitats quan se signa el contracte i, si s’incompleix algun d’aquests deures, pot ser causa d’acomiadament.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions