Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Escriptor de professió

Determinades editorials ofereixen la possibilitat d'autoeditarse per 1.000 euros

Les editorials tradicionals sofreixen una crisi crònica, per aquesta raó arribar a fer-se un nom en el cercle de les lletres s’ha convertit en un vedat tancat per a persones amb un talent arrebatador o personatges famosos. Però hi ha un altre camí: l’autoedició. I a això es dediquen editorials especialitzades de tot el món. Per els qui somien amb escriure un llibre i disposin d’aproximadament 1.000 euros aquesta porta està ‘semiabierta’.

A Espanya un de cada cinc llibres que es publiquen són autoeditados

Algunes xifres indiquen que aquest fenomen ha arribat amb força al nostre país. En 2005, 1.700 de les 2.056 editorials que es van constituir responen a la figura de l’autoeditor ‘’. A Espanya un de cada cinc llibres que es publiquen són autoeditados. No obstant això, escriptors contrastats i editors tradicionals posen en dubte aquest sistema l’objectiu únic del qual és publicar.

Serveis i costos

Les editorials especialitzades en la publicació de llibres d’escriptors anònims presten una sèrie de serveis depenent de la suma que s’estigui disposat a abonar. Pel preu mínim, uns 700 euros, converteixen la ‘galerada’ en un llibre. A partir d’aquí, i sempre segons el que es pagui, els serveis inclouen des de la correcció i edició del text, fins al disseny de la portada i la promoció del llibre. En sis setmanes el llibre està preparat per a la venda. D’aquesta manera, els autors de l’obra recuperen el 60% de la seva inversió inicial per cada exemplar venut, després d’haver pagat el preu de cost de cada unitat.

A Espanya es publiquen prop de 60.000 títols a l’any, dels quals el 20% són autoeditados. La principal diferència entre l’edició d’una empresa tradicional i l’autoedició és el tiratge, molt inferior en nombre d’exemplars per a la segona opció. Molts escriptors asseguren aquesta fórmula, tan accessible per a molts, neix a partir de l’edició digital i les noves tecnologies, que han abaratit molt els costos tradicionals.

La principal diferència entre l’edició d’una empresa tradicional i l’autoedició és el tiratge

Hi ha països on l’autoedició té més presència. Guillermo d’Urquiza, editor de Dunken, assegura que publiquen uns 600 títols a l’any. En aquesta editorial reconeixen que només un 20% del publicat aconsegueix la venda de 500 llibres i, en menor percentatge, els 1.000 exemplars. A Espanya encara es recorda el cas d’Iván López Morales, que va aconseguir vendre més de 3.000 exemplars de ‘Provant l’Hardcore’ mitjançant aquest sistema.

Els que es resisteixen a pagar

Un altre camí és el que ha pres Marta Parreño, periodista, i escriptora d’Una ‘vida més’, novel·la que encara no ha estat publicada. Parreño, de 26 anys, va començar a escriure per l’excés “de temps i l’amor per la literatura”. Va prestar el seu llibre als seus amics i va agradar. Encoratjada per un professor ho va presentar en dos concursos literaris. En el primer no va tenir sort mentre que del segon encara no coneix la fallada. Aquesta escriptora defensa que quan una editorial paga per una publicació, aquesta no té ‘gràcia’. Prefereix optar per altres vies com els concursos perquè considera que el reconeixement a l’obra és major.

La presentació de textos en concursos literaris és la manera tradicional i efectiva de treballar com a escriptor de manera professional. Per aquest motiu, Roberto Herrscher -professor acadèmic- no recomana aquest tipus d’editorials per aquells que volen ser “escriptors de professió”. Sosté que aquest concepte “és vàlid per a persones que volen explicar alguna cosa en concret o per altres amb els suficients diners com para, el dia dels seus aniversaris, regalar la seva autobiografia”. Herrscher, amb una visió més romàntica de la professió, confia més en els concursos literaris com una manera de llaurar-se un futur al món de la literatura.

En la mateixa sintonia, encara que menys reticent, Santiago Tarín, periodista de La Vanguardia i autor de ‘Viatge per les mentides de la història universal’, concep aquest tipus d’editorials “com una manera d’obrir el ventall de possibilitats”, encara que aconsella aquesta possibilitat en situacions molt concretes. “Si jo no pogués publicar un llibre de recerca periodística i tingués molt interès en què veiés la llum, pensaria a portar el meu llibre a aquestes editorials”, reconeix.

Opinió de la competència

Les editorials tradicionals no veuen amb bons ulls aquesta iniciativa de l’autoedició. Rafa Arnal, propietari de l’editorial Eixam, assegura que “són un desastre i una estafa. “La intenció d’aquestes empreses és treure-li els diners a la gent, és una manera d’aprofitar-se dels seus somnis”. En la seva defensa, D’Urquiza qualifica com a ‘prejudicis’ aquest tipus d’opinions cap a aquesta alternativa. “No pretenem comparar-nos amb les editorials tradicionals. Nosaltres publiquem llibres que no tenen cabuda en el circuit comercial i aquesta és l’única manera de fer-ho”, es defensa.

Alternatives a l’actual crisi: Lulú

El que s’ha dit fins ara posa de manifest l’actual crisi que viu l’àmbit editorial. S’ha parlat de les editorials tradicionals i de l’autoedició, però hi ha una altra fórmula més: Lulú. Es tracta de la companyia d’impressió sota demanda (POD) més famosa a la Xarxa. El seu servei consisteix a imprimir llibres en tiratges petits per a usuaris sense respatller editorial, però amb l’acabat professional d’una edició tradicional. Se centra en les tècniques d’impressió digital, que permeten produir un sol llibre al mateix preu que cent.

Com publicar si encara és un autor desconegut

Perquè el seu llibre sigui editat per una editorial tradicional, ha de saber que en principi no ha de pagar gens de la seva butxaca, encara que tampoc té cap garantia que es vagi a publicar. Aquests són els passos a seguir:

  • Escriure el que en aquests moments encara es denomina un manuscrit.
  • Presentar l’exemplar a un concurs literari que premiï al guanyador amb la publicació del llibre.
  • Enviar una còpia a altres editorials.
  • Presentar el manuscrit a un agent literari.

Si opta per l’autoedició, est és el procés que ha de seguir:

  • Tenir en compte que la majoria d’aquestes editorials es troben en Internet. Una vegada que es posi en contacte amb la qual més li convenci verifiqui la seva adreça postal, que la majoria ha de tenir, i abans de pagar tracti de mantenir una entrevista personal amb algun membre de l’empresa. Si no és possible, asseguri’s que li donin les suficients garanties que el seu manuscrit es va a publicar d’acord als seus interessos i gustos.
  • Ser previngut i no pagar més d’1.000 euros, ja que algunes són ’empreses fantasma’ i poden arribar a cobrar fins a 3.000 euros.
  • Valorar els ‘paquets’ que ofereixen.

Preus d’una edició ‘alternativa’:

  • Paquet bàsic: Cuesta uns 1.200 euros, encara que en algunes empreses ho redueixen fins als 700 euros si el mateix autor dissenya la portada i l’interior del llibre. Amb aquest cost es finança també el pagament del codi necessari per a la venda pública del llibre i els drets d’autor (ISBN).
  • Paquet estàndard: Ascendeix a 1.500 euros, que cobreixen a més alguns serveis de màrqueting com la creació d’una web amb la imatge de la portada del llibre.
  • Paquet best seller: Suposa una inversió d’uns 2.000 euros, amb l’afegit que col·loquen el llibre en el circuit comercial i ho adecua per a la seva venda com i-book.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions