Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Espanya, el país de la UE que ha experimentat un major encariment de l’habitatge en els últims 15 anys

Entre 1987 i 2001, els preus de les cases van pujar a una taxa anual del 4,2% en termes reals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 22deAbrilde2003

El Banc Central Europeu (BCE) acaba de fer públic un informe titulat “Factors estructurals en els mercats de l’habitatge de la UE”, datat al març de 2003, que revela que Espanya ha estat el país comunitari que major encariment dels preus reals de l’habitatge ha experimentat en els últims 15 anys, malgrat que en aquest mateix període els costos de construcció es van abaratir més que en cap altra part.

Segons aquest informe, que acara l’evolució en els Quinze dels preus de l’habitatge, els costos de construcció i el sòl (aquesta última dada mancada per a Espanya i altres cinc països), entre 1987 i 2001, els preus de les cases van pujar al nostre país, en termes reals (descomptada la inflació), a una taxa anual del 4,2%, enfront de la resta de països de la UE, que es van moure entre el -0,2% de baixada anual a Suècia i el 3,7% de pujada a Irlanda.

Paradoxalment, els costos de construcció van baixar a Espanya un 0,8% anual (és a dir, que van créixer 0,8 punts menys que la inflació en el període analitzat), una evolució sense igual entre els socis comunitaris que, no obstant això, no ha servit per a frenar l’escala de preus de l’habitatge. De fet, només en altres quatre països de la UE es van abaratir els costos de la construcció, encara que en menor mesura que a Espanya. Es tracta de Bèlgica (-0,5%), França (-0,7%), Itàlia (-0,6%) i Suècia (-0,4%).

El preu final de l’habitatge depèn en gran manera dels costos de la construcció i del que costi el sòl urbanitzable, per tant, la carestia del terreny edificable és la causa fonamental que els preus dels pisos pugin més a Espanya que en els altres països. Mancant la dada per a Espanya, el BCE sí que constata que, en tots els socis per als quals es disposa d’aquesta informació, el preu dels terrenys edificables ha tingut un efecte molt més negatiu que el dels costos de la construcció en l’encariment de l’habitatge, especialment a les ciutats.

Propietat i lloguers

D’altra banda, l’informe del BCE posa de manifest que Espanya és el país en el qual és més freqüent l’habitatge en propietat, ja que suposa el 85% del parc de pisos, enfront de la mitjana comunitària del 61%. A aquesta preferència per l’habitatge en propietat pot contribuir el fet que els lloguers pugen a Espanya més que en la resta de la Unió. Així, en 2001, últim exercici per al qual hi ha dades comparables, van pujar a Espanya un 4,1%, enfront d’un 1,3% en l’Eurozona i un 1,6% a la UE.

A més, segons aquest treball, el volum de crèdit hipotecari en relació amb el Producte Interior Brut (PIB) continua sent a Espanya inferior a la mitjana de la UE (32% enfront de 39%). Però el BCE adverteix que, en el cas espanyol, igual que en el d’Alemanya, Holanda i Portugal, el deute hipotecari ha experimentat un fort increment en l’última dècada.

Quant al futur immediat, el Banc Central Europeu preveu una desacceleració en els preus a Irlanda i Holanda, però creixements a taxes superiors al 10% es mantenen a Espanya i el Regne Unit.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions