Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Està segur els meus diners si el banc fa fallida?

El Fons de Garantia de Dipòsits assegura fins a 100.000 euros per titular i entitat en cas de fallida bancària

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 13deAbrilde2009
Img carro dinero Imatge: sanja gjenero

Fa quatre anys, la crisi es veia com una cosa llunyana i fins i tot eteri. Se sentia parlar d’ella, però molt pocs sabien on es trobava. Fins que un bon dia tot va canviar. Ni la pitjor de les previsions dels més malastrucs coincidia amb la situació que travessa el sistema bancari occidental. I el seu desenllaç no sembla estar encara massa a prop. Tot va començar amb les ja famoses hipoteques escombraries nord-americanes, més tard van venir els temuts contagis del “virus subprime” als bancs europeus, després les injeccions de capital a la banca, la fallida de Lehman Brothers, el cas Madoff i les intervencions, la més recent la de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani. Què passa amb els estalvis dels seus clients?

Sistema sòlid i prudent

/imgs/2008/06/ruïna.articulo.jpg

La crisi sembla no tocar fons mentre que la desconfiança dels consumidors sobre la salut del sistema bancari espanyol no deixa de créixer. Torna a estar en boca de molts allò de “és millor tenir els diners sota el matalàs”. No és estrany que el recel, el nerviosisme i el desconeixement sobre el sistema de garantia que protegeix els diners dels estalviadors espanyols provoquin aquest tipus de reaccions. Què succeeix quan un banc entra en fallida? Per fortuna, el nostre és un sistema bancari sòlid i més prudent i cautelós que els seus homòlegs europeus, i fins i tot mundials, i per això a Espanya hi ha diversos organismes estatals que vetllen pels diners que els estalviadors tenen dipositat en bancs, caixes, asseguradores i societats de valors.

Tots els bancs, caixes o cooperatives de crèdit estan obligats a adherir-se al seu respectiu Fons de GarantiaCom funciona el sistema de garantia?

El sistema bancari espanyol està dissenyat perquè si algun banc o caixa d’estalvis es declara insolvent els seus clients es trobin recolzats i puguin recuperar els seus estalvis. I és per això que existeix el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que a més reforça la solvència i el funcionament d’una entitat en dificultats amb la finalitat de defensar els interessos dels dipositants i del propi fons. En realitat, sota el paraigua del Fons de Garantia de Dipòsits funcionen tres fons: un per als bancs-Fons de Garantia de Dipòsits per a Establiments Bancaris (FGDEB)- un altre per a les caixes d’estalvi-Fons de Garantia de Dipòsits en Caixes d’Estalvis (FGDCA)- i un tercer per a les cooperatives de crèdit –Fons de Garantia de Dipòsits en Cooperatives de Crèdit (FGDCC)-.

La garantia és de 100.000 euros per entitat i titular, encara que un mateix client tingui diversos comptes

Totes les entitats bancàries, ja siguin bancs, caixes o cooperatives de crèdit espanyoles, estan obligades per llei a adherir-se al seu respectiu Fons de Garantia, la qual cosa significa que han d’ingressar en el fons un petit percentatge dels dipòsits dels seus clients per a nodrir el sistema de garantia concebut per a fallides o suspensions de pagaments. Les caixes espanyoles ingressen en el fons el 0,04% dels dipòsits de clients, mentre que els bancs han de dipositar el 0,06% dels diners de la seva clientela. La quantia d’aquestes aportacions s’estableix per llei i és el Ministeri d’Economia i Hisenda qui decideix si és necessari reduir-les si el patrimoni del Fons és suficient per a complir amb les seves obligacions, o fins i tot suspendre-les quan el Fons tingui l’1% de la base de càlcul de les aportacions de les entitats adherides en el seu conjunt.

Diners fora de perill, però amb límits

Aquests fons ofereixen dues garanties diferents i compatibles entre si, una sobre els dipòsits en diners (comptes d’estalvi, dipòsits a termini fix…) i una altra sobre els dipòsits en valors i instruments financers confiats a una entitat de crèdit. Fins a octubre de l’any passat el Fons de Garantia assegurava la recuperació de 20.000 euros per persona, ja fos física o jurídica.

Però, arran de les turbulències que van sacsejar el sistema bancari mundial durant el segon semestre de 2008, Espanya va decidir elevar aquesta xifra als 100.000 euros, molt per sobre del mínim pactat pels 27 països membres de la Unió Europea que va ser de 50.000 euros. Com a mínim, aquesta és la xifra que estan obligats a garantir els sistemes bancaris europeus. Hi ha països que s’han quedat en aquest límit o que l’han augmentat fins al doble, com Espanya i Grècia, i fins i tot alguns han decidit assegurar el 100% dels dipòsits bancaris, sigui com sigui el seu saldo, com Portugal, Irlanda, Alemanya, Suècia i Dinamarca.

Perquè aquesta garantia entre en acció s’han de produir els següents fets:

  • Declaració de concurs de creditors sobre l’entitat (procediment que ha substituït a la fallida i a la suspensió de pagaments).

  • Impagament dels dipòsits vençuts i exigibles i incompliment de les obligacions amb els inversors. Una vegada ocorregut això, el Banc d’Espanya ha de declarar que la situació financera de l’entitat fa impossible la seva devolució en un futur immediat.

És llavors quan l’acció protectora dels 100.000 euros es fa efectiva. S’aplica per entitat i titular, encara que un mateix client tingui diversos comptes o un dipòsit tingui diversos titulars. Si una persona té 125.000 euros en un compte d’estalvi i l’entitat es declara insolvent o en fallida, el Fons de Garantia li retornarà només 100.000 euros. El mateix ocorre si una mateixa persona és titular de diferents productes financers en una única entitat. Si en total el capital dipositat ascendeix a 200.000 euros, el Fons li pot garantir la recuperació de 100.000 euros, per la qual cosa en cap cas la garantia és per producte contractat. Què ocorre amb aquests diners restants? S’esfuma? No exactament.

Per a rescatar la resta dels diners que no s’hagi pogut recuperar de la fallida amb el FGD, cada persona es converteix en creditor ordinari, amb els seus corresponents drets, del banc o de la caixa per l’import no recuperat, a l’espera del procés de liquidació de l’entitat financera. El més probable és que una segona entitat es faci càrrec del deute i li reintegri la quantitat deguda.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: El que convé fer »

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions