Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Estalvi en targetes, de quin prescindir?

Abans de donar de baixa una targeta convé analitzar la seva naturalesa, les comissions que s'abonen per ella i la modalitat de pagament

Img tarjetas Imatge: Andres Rueda

La majoria dels adults espanyols tenen en la seva cartera, almenys, una targeta de crèdit o de dèbit que utilitzen amb freqüència com a mitjà de pagament. Els diners de plàstic permet realitzar operacions en caixers, compres en comerços i a través d’Internet i pagar amb comoditat sense necessitat de portar efectiu en la butxaca. Els seus avantatges són nombrosos, però també és necessari valorar el cost que suposen i les comissions i interessos que porten aparellats. En un moment en el qual l’estalvi familiar és fonamental, s’ha de valorar l’ús de cada targeta, comparar les seves prestacions i determinar si es pot prescindir d’alguna. Abans de decidir-se, convé elaborar un inventari del nombre de “plàstics” que té cada membre, de quin tipus són i quines comissions o interessos s’abonen per ells. També és interessant la modalitat de pagament acordada amb el banc i s’han de revisar els contractes signats. Realitzar aquestes tasques per escrit ajuda a calcular la despesa que genera cadascuna.

Tipus de targetes

Les targetes de crèdit i de dèbit són les més utilitzades, però no les úniques. Les targetes moneder permeten a l’usuari realitzar pagaments o obtenir efectiu fins a l’import lliurat en l’entitat, amb la possibilitat de recarregar-les, i les comercials faciliten l’adquisició d’articles en els establiments als quals pertanyen, en emetre-les les grans cadenes de tendes. Un altre tipus de “plàstic” són les targetes affinity o de fidelització, que acumulen punts que es canvien per descomptes en una aerolínia, en altres compres o en viatges.

Els qui guardin totes aquestes targetes en el seu moneder, disposaran d’una engruixada cartera que, a més, pot afavorir que s’incrementin les despeses. Per aquest motiu al moment de planificar un major estalvi es qüestioni la utilitat i els beneficis de cadascuna d’elles.

Comparar les comissions de cada entitat

Entre els aspectes que s’ha de valorar per destriar si és possible deixar d’usar alguna, a més del tipus de targeta, destaca la comissió que aplica cada entitat per un mateix concepte -emissió, manteniment-. Les comissions són lliures i cada banc o caixa d’estalvis pot fixar la tarifa que desitgi. Per aquest motiu, si l’usuari té diverses targetes de diferents entitats, també és encertat que compari quant li cobren en cadascuna i prescindir dels “plàstics” amb les tarifes més altes, sempre que els serveis que les complementin siguin similars.

La comissió de manteniment d’una targeta de crèdit duplica a la de dèbit

Pel manteniment de la targeta de dèbit, una entitat pot cobrar 4,51 euros anuals, mentre que una altra pot aplicar una tarifa de fins a 25 euros. La comissió mitjana d’aquesta manera de pagament, per tant, és de 16 euros anuals. Per una de crèdit, segons el Banc d’Espanya, el valor mínim és de 13,52 euros, enfront d’un màxim de 47 euros. La quota mitjana anual és de 33,48 euros.

El mateix succeeix amb les comissions per disposició d’efectiu. D’un banc a un altre la tarifa pot gairebé cuadruplicarse si es treu diners a crèdit en el caixer o a la xarxa pròpia. L’entitat que menys cobra aplica una comissió d’1,20 euros i la més cara, de 4,50 euros. La mitjana és de 2,55 euros per treure diners de la pròpia entitat i de 3,30 euros si s’obté efectiu a un altre banc de la pròpia xarxa. En el cas que s’utilitzi una xarxa a la qual no està associada la targeta, la comissió seria de 3,46 euros, mentre que a l’estranger costa 3,69 euros.

Amb les targetes de dèbit, la disposició d’efectiu en un caixer de l’entitat és gratuïta. Si es treu diners d’un dispensador de la pròpia xarxa, es paga una mitjana de 0,79 euros, mentre que si s’utilitza una màquina d’una altra xarxa la comissió ascendeix a 2,93 euros i, a l’estranger, a 3,02 euros.

Si se sospesen aquests valors i es té només en compte la comissió de manteniment i la de disposició d’efectiu, és recomanable prescindir de la targeta més cara, si l’usuari té diverses d’entitats diferents i aquestes no s’han lligat als bancs a través de crèdits o hipoteques que supediten la seva concessió a la contractació d’altres productes.

Abans de prescindir d’una targeta, el titular pot tractar de negociar amb el banc les comissions que li apliquen. És freqüent que si el client porta bastant temps en l’entitat, té una font regular d’ingressos domiciliats, dipòsits o un compte corrent sense nombres vermells, el banc accedeixi a reduir les comissions que rep pel manteniment i la utilització de les targetes.

Valorar el tipus de pagament

Juntament amb el tipus de targeta i les comissions, un altre factor que s’ha de tenir en compte és el tipus de pagament, ja que d’ell depèn una despesa major o menor en interessos i comissions.

  • Les targetes de crèdit permeten obtenir diners o realitzar pagaments fins a un límit determinat, encara que es manqui de fons en el compte del banc. Després, en el termini fixat, el client té l’obligació de retornar els diners del que ha disposat i, si escau, els interessos. L’usuari pot realitzar compres sense que aquestes es reflecteixin immediatament en el seu compte, després d’haver acordat amb el banc la data en què es passarà el càrrec -a final de mes, a principis del següent…-.

  • Les targetes de dèbit, per contra, registren en el compte associat els pagaments realitzats o la retirada de fons al mateix moment en què es realitzen. El client només pot utilitzar els diners dipositats en un compte a la qual està associada la targeta. Si no té fons, no podrà disposar dels diners, tret que el banc decideixi anticipar aquesta quantitat, encara que això provoca un descobert en el compte, que genera interessos i comissions.

En funció del tipus de pagament, es distingeix:

  • Pagament immediat. Correspon, sobretot, a la targeta de dèbit, encara que també es pot sol·licitar utilitzar la de crèdit i que les compres es carreguin immediatament en el compte corrent. És una forma de controlar la despesa, ja que si el consumidor no té diners, no pot gastar-ho. A més, no porta interessos aparellats.

  • Pagament únic. Previst per a la targeta de crèdit, permet a l’usuari retornar de manera íntegra tots els diners utilitzats, bé a final de mes o a principis del següent. En aquesta modalitat la major part de les entitats emissores no cobra interessos.

  • Pagament ajornat. És la modalitat més cara per al client, ja que en gairebé totes les seves variants ha d’abonar interessos. L’usuari té disponible una suma mensual pactada per endavant amb el banc. Conforme retorna els diners, aquest s’afegeix a la quantitat disponible. Cap la possibilitat de pagar un percentatge sobre la suma que utilitza el client, o bé una quantitat fixa en concepte d’interessos. Cal tenir en compte que aquests són molt elevats i poden aconseguir el 24%.

El pagament ajornat és la modalitat més cara per al client pels interessos que porta aparellats

En el cas d’haver de desfer-se d’una targeta segons el seu tipus de pagament, és preferible prescindir del “plàstic” que permet retornar els diners de forma ajornada perquè cobra uns interessos molt més alts que les altres i dona la possibilitat de comptar amb una quantitat de diners que, en realitat, no té l’usuari. Això pot afavorir que gasti més i que el risc d’endeutament es dispari.

ESTALVIAR SENSE DESPRENDRE'S DE CAP TARGETA

Si no és possible prescindir de cap targeta, però el consumidor vol estalviar, cal evitar certs comportaments.

  • Sempre que sigui possible, cal obtenir els diners amb la targeta de dèbit i no amb la de crèdit, ja que les comissions d’aquesta última són majors.

  • Evitar utilitzar caixers d’altres entitats perquè és més car i, sobretot, de xarxes a les quals no estigui adscrita la targeta.

  • Convé modificar els hàbits de pagament i prescindir de la manera ajornada.

  • En el caixer, és aconsellable parar esment als rètols que informen sobre les comissions que cobra l’entitat per lliurar efectiu o realitzar una consulta. Fins a l’últim moment, el client pot desistir de fer l’operació.

  • Intentar no sobrepassar el límit de crèdit establert pel banc, ja que implica abonar interessos de demora, molt superiors als ordinaris. A més, quan es registra un retard en els pagaments, els bancs també apliquen una comissió per reclamació de quotes impagades.

  • Comprovar el contingut del contracte. Amb freqüència, els bancs i caixes d’estalvi emeten la targeta de manera gratuïta i durant un temps -el primer any, gairebé sempre- no cobren comissions de manteniment. Això fa que s’oblidi que les condicions que s’aplicaran després variaran i poden suposar tarifes elevades, només pel fet de tenir la targeta.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions