Conrear menta, alfàbrega o romaní en la cuina ajuda a estalviar. No obstant això, tenir un petit hort en la balconada amb maduixes o tomàquets cherry no resulta més econòmic que comprar-los, però proporciona més satisfacció i es mengen productes més sans! Aquí té totes les claus per aprofitar el seu hort urbà amb la vista en la butxaca: no és car muntar-ho però tampoc sempre és rendible, si el que es busca és l’estalvi. Això sí, suposa molt més, com un respir enfront de la contaminació i l’asfalt que dominen la vida en les grans urbs.
Un hort en la balconada… i també en la cuina!
El concepte hort urbà abasta totes les modalitats de “cultiu de plantes hortícoles, fruiteres, aromàtiques i per condimentar realitzades fora del marc de l’agricultura professional”, com explica Fernando Conca, d’Elhuertourbano.net . Pot haver-hi horts urbans de camp, de jardí, de terrassa, de balconada, d’interior… i també els hi ha educatius i socials, perquè “un hort urbà va més enllà d’un espai on conrear plantes comestibles”, segons Conca.
Col·locar l’hort en un lloc o un altre obliga a adaptar la tècnica de cultiu i les espècies que es tindran. En el cas d’un edifici, els llocs idonis per posar un hort urbà són la terrassa o balconada… i fins i tot la teulada! En aquest cas cal tenir en compte l’orientació, les hores de sol, les normatives de la comunitat de veïns, etc. Hi ha plantes com a tomàquets o pebrots que requereixen moltes hores de sol, mentre que les maduixes o les bledes poden ser conreades en espais més ombrívols.
Un hort també pot estar en la cuina, encara que es limitarà a ser una petita col·lecció de plantes aromàtiques com a julivert, romaní, menta, alfàbrega… col·locades en petits tests o jardins verticals.
És molt car tenir un hort en la llar?
No es necessita amb prou feines inversió per gaudir d’un hort en un habitatge. Com és possible? N’hi ha prou amb substituir les plantes ornamentals d’una balconada, com uns geranis, per unes bledes de colors, uns rabanitos, enciams de fulles arrissades… Amb aquestes hortalisses s’embelleix l’espai, alhora que s’aconsegueix tenir un hort petit.
Hi ha altres formes de crear un hort a casa que poden resultar més costoses, com fer-ho en jardineres, taules de cultiu o caixes. No són molt cares, doncs per un preu mitjà que ronda els 60 euros poden adquirir-se aquests recipients en les tendes. I conrear en ells no és molt difícil, com es pot veure en el següent vídeo:
Per conrear també cal comprar terra, abonament i llavors. I si es vol que el cultiu sigui ecològic, serà més car. En aquest cas s’ha de partir de llavors o planters d’origen ecològic, utilitzar fertilitzants orgànics d’origen animal o vegetal tractats de manera adequada, usar fitosanitaris permesos, etc.
S’estalvia amb un hort a casa?
Tenir una col·lecció d’herbes aromàtiques en la cuina surt rendible i a més és un luxe! I és que no tothom pot disposar d’aquests productes per portar-los directament de la planta al plat.
Si es parla de fruites i hortalisses, la cosa canvia. Si es posa en la balconada o terrassa una taula de cultiu o jardineres, és molt probable que en analitzar els costos, es vegi que surt més econòmic comprar l’enciam o els tomàquets en el supermercat. No obstant això, fer-ho a casa “aporta la satisfacció d’haver-los conreat amb les nostres pròpies mans, a més del sabor i frescor aconseguida perquè el moment de recol·lecció podrà ser l’òptim”, indica l’expert agrícola.
A més, és molt pedagògic: els nens poden veure en directe com neixen les maduixes de la planta, recol·lectar-les i menjar-les-hi o recollir tomàquets i rabanitos, un enciam i fer una amanida.
Què, quan i com conrear a casa?
És molt important conèixer les necessitats vitals de cada espècie per garantir l’èxit del cultiu. La majoria d’espècies d’aquest tipus de plantes “són molt rústiques i amb tan sol conrear-les en l’època adequada solen donar bons resultats”, assenyala Conca.
Un hort urbà produeix plantes d’estació. Això implica produir i consumir fruites i hortalisses al seu moment més natural. I què es pot conrear? Les plantes pròpies de cada temporada: cols, espinacs, faves, bledes, carxofes… en les èpoques fredes de l’any, i tomàquets, albergínies, carbassó, cogombres, pebrots, jueves, maduixes, etc. en les de clima més càlid.
En el cas de les aromàtiques com a mentes, alfàbrega, romaní, julivert, farigola… cal conrear-les durant primavera, estiu i tardor, ja que a l’hivern estan en repòs vegetatiu o simplement, com en el cas de les alfàbregues, no creixen.
El concepte d’hort urbà ha arribat per quedar-se. I hi ha múltiples opcions! Els horts en col·legis per ensenyar als més petits de la casa a entendre d’on venen les fruites i hortalisses que consumeixen són un exemple. Hi ha també horts socials, útils com a oci i per enriquir-se culturalment, a més de com una manera de teràpia per a jubilats. Existeixen horts de col·lectivitat en edificis com a factor social, per millorar d’interacció entre veïns… i, per descomptat, els horts de terrassa o balconada per gaudir dels aliments vegetals més sans, proposar-se reptes de cultiu i aconseguir-los.
