Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Estalviar costos bancaris

Conèixer els drets com a usuari evita despeses inesperades per operacions amb targetes, crèdits, dipòsits o compravenda d'accions

img_carro dinero

Comptes corrents, préstecs hipotecaris o crèdits personals són els serveis financers més comuns d’una entitat bancària. Una informació prèvia sobre les seves característiques i els drets que emparen al client, abans de la seva contractació, pot suposar un estalvi. Aquest no serà de gran quantia, però sí evitarà desemborsaments innecessaris i inesperats i permetrà planificar l’economia domèstica amb antelació. Encara que varien en funció del producte bancari que es contracti, s’han de reconèixer una sèrie de drets a l’usuari des del moment en què subscriu un contracte amb l’entitat.

Drets bàsics


Abans de contractar un producte, el client d’una entitat bancària té dret a rebre informació sobre les tarifes de les comissions, les despeses associades al mateix i les normes de valoració de l’entitat de crèdit. Aquestes dades han d’estar registrats al Banc d’Espanya i, per tant, són de lliure accés a tots els usuaris. Les entitats no podran exigir imports superiors als notificats o cobrar per conceptes no registrats en elles, excepte excepcions previstes per llei. També han de brindar informació sobre els tipus de canvi per a les operacions de compravenda de divises o de bitllets estrangers l’import dels quals no superi els 3.000 euros. Aquestes dades resulten d’especial utilitat en cas que el client hagi de desplaçar-se a l’estranger per qualsevol motiu: treball, oci o visites familiars.

Quan s’ha gestionat un préstec hipotecari, convé sol·licitar un fullet informatiu gratuït sobre aquest tipus de productes, però també sobre altres ofertes vinculants de l’entitat: transferències bancàries a l’exterior, subrogacions hipotecàries per canvi d’entitat o crèdits al consum. Un usuari té també dret a conèixer els models de contracte de les operacions o productes de les entitats i a rebre d’aquestes tota la informació necessària per entendre bé el procés.

En contractar un producte, s’ha de lliurar al client una còpia escrita del document que ho vincula amb l’entitat

En contractar un producte financer, s’ha de lliurar al client una còpia escrita del document que ho vincula amb l’entitat, sempre que aquest ho estimi convenient i en els casos que marca la normativa. És el cas de l’obertura d’un compte corrent, la contractació d’una targeta de crèdit o la subscripció d’un préstec, entre altres operacions. També han de lliurar a l’usuari un exemplar, si escau, de les regles sobre les dates de valoració i les tarifes de les comissions, així com de les despeses que repercuteixen en els productes contractats. Els documents contractuals hauran d’incloure la següent informació:

  • El tipus d’interès nominal que s’utilitzarà per a la liquidació d’interessos, la periodicitat de la meritació i la fórmula o mètodes utilitzats per al seu càlcul.
  • Les comissions i despeses repercutibles que siguin aplicable, amb la inclusió de totes les dades necessàries per trobar l’import total dels conceptes citats.

  • Els drets que assisteixen a ambdues parts (entitat i usuari) quant a la modificació de l’interès pactat, les comissions o despeses, així com la manera en què han de comunicar-se aquests canvis: si personalitzats i per escrit o mitjançant un anunci en un diari de difusió general.

  • Els drets del client quant a un possible reemborsament anticipat de l’operació.

  • Uns altres que estableixi l’entitat en funció de la seva normativa específica.

Malgrat aquesta normativa en defensa dels usuaris bancaris, aquests han de tenir en compte que els bancs i les caixes d’estalvi poden establir amb total llibertat les comissions que cobren per operacions i serveis, encara que tenen l’obligació d’informar sobre el seu cost i notificar qualsevol variació.

Després de contractar-los

Al moment de subscriure un producte financer, l’usuari bancari adquireix una sèrie de drets sobre els mateixos. Aquests es resumeixen en tres procediments generals:

  • L’entitat de crèdit està obligada a facilitar un document acreditatiu per cada liquidació (sigui d’actiu, de passiu o d’un altre servei). En aquest document, es consignaran les dades necessàries perquè el client pugui comprovar la liquidació efectuada i calcular el cost o producte net efectiu de l’operació. Serà l’extracte on quedarà reflectit el desemborsament econòmic que faci, els interessos, les comissions, etc.
  • Haurà de rebre informació prèvia sobre els canvis que decideixi la seva entitat sobre el tipus d’interès, les comissions bancàries i les despeses de les operacions que li afectin.

  • Disposarà d’un procediment per resoldre les seves reclamacions, queixes i consultes, en cas de no estar d’acord amb l’entitat en les operacions que li afectin o davant qualsevol dubte que li sorgeixi.

RECLAMACIONS EN 2009

El ‘Informe Semestral del Servei de Reclamacions’ que publica el Banc d’Espanya constata que durant el primer semestre de l’any 2009 es van rebre 28.609 nous casos de reclamació, queixa o consulta d’usuaris bancaris. Això suposa un fort augment pel que fa al mateix semestre de l’any anterior. Pugen un 113% les queixes ateses pel call center del Servei de Reclamacions, un 81% el nombre d’escrits de reclamació i queixa rebuts, i un 114% el de consultes telemàtiques.

Les matèries més reclamades són les relacionades amb operacions de préstec i crèdit, que han adquirit una gran rellevància en aquest primer semestre, amb un augment de quatre punts percentuals respecte a l’exercici 2008. També es detecten més queixes relacionades amb el descompte i negociació d’efectes. Les qüestions relatives a valors i assegurances, així com a targetes de crèdit i dèbit, es mantenen en percentatges similars als de períodes anteriors. No obstant això, es registra una pèrdua d’importància relacionada amb operacions de dipòsit.

Un 30% dels escrits de reclamació va ser inadmès de manera provisional per defecte subsanable, això és, al no haver acreditat el reclamant que va acudir davant el servei d’atenció al client o el defensor del client de l’entitat afectada.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions