Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Estalviar en guarderia gràcies als avis

Nombroses famílies recorren a els avis per substituir el servei d'unes guarderies que no poden sufragar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 12deAbrilde2007

La gran majoria de les dones treballadores es veuen obligades a optar, mesos després de donar a llum, per les guarderies per a la cura dels seus bebès. Però la xifra d’avis que cuiden als seus nets s’incrementa cn el pas del temps; més encara en època de crisi. De fet, el 70% de les dones majors de 65 anys ha cuidat als seus nets alguns anys enrere o ho fa en l’actualitat. Els avis supleixen a unes guarderies els preus de les quals, en cada vegada més ocasions, els pares són incapaços de sufragar.

ImgImagen: Beth Kanter

Deixar als nens a cura dels avis representa un estalvi important per a la família, ja que una guarderia, pública o privada suposa una despesa de considerables proporcions. En alguns casos, les mensualitats dels establiments privats representen fins a la meitat del salari mínim interprofessional, i per a nombroses llars es fa impossible poder pagar-les.

Només en concepte de matrícula, els preus d’aquests centres varien entre 100 euros i 200 euros de mitjana. A aquest import inicial s’han de sumar els pagaments mensuals, i el servei de menjador, la qual cosa equivaldria a un import d’entre 300 euros a 500 euros per nen cada mes.

Només en concepte de matrícula, els preus d’un centre privat varien entre 100 i 200 euros

La incompatibilitat horària és una de les majors preocupacions de les espanyoles davant la decisió de ser mares, per no comptar amb ningú a qui deixar els nens al moment de reincorporar-se al lloc de treball. Encara que les guarderies i col·legis s’han adaptant a aquest fenomen i han establert marges horaris amplis, moltes vegades no aporten una solució.

A Espanya, el 33% de les dones entra a treballar abans que obri el col·legi i el 59% abandona l’oficina després que el centre educatiu ha tancat les seves portes, amb el que li resulta complicat acompanyar o recollir als seus fills. Com a conseqüència directa, la figura de l’avi ha cobrat importància i, sobretot en edats primerenques, ha suplantat la funció que tenia antany la guarderia.

Treballar sense la seva ajuda: missió impossible

Sense l’ajuda dels avis -en la seva majoria materns- les dones no podrien acudir al seu lloc de treball. Aquest fenomen, no obstant això, també s’ha mirat sota un altre prisma: la llibertat dels majors. Segons l’Associació Espanyola d’Avis i Àvies en marxa (ABUMAR), és cert que ara els majors reemplacen a les guarderies , alguna cosa que els impedeix gaudir d’aquesta etapa de la seva vida, àdhuc tenint major independència econòmica que dècades enrere.

Compatibilitzar les tasques de la llar, família i ocupació resulta cada vegada més complicat, sobretot a Espanya, on es treballa un mínim de vuit hores que, en un treball de jornada partida i en una gran ciutat, suposen diverses hores més fos de casa. Entre les principals dificultats de les mares espanyoles per treballar i al seu torn cuidar de la llar, es troben:

  • Les malalties dels nens
  • La falta de coordinació dels horaris laborals i escolars

  • Les vacances dels menors

Són els avis, llavors, els qui s’encarreguen de la cura dels nens quan estan malalts i es responsabilitzen de la seva cura.

Si els avis no resideixen a prop i no és possible contractar ajuda externa, les mares falten al seu treball davant qualsevol contongencia

Els avis no sempre estan presents o resideixen el bastant a prop com per brindar la seva ajuda. En aquests casos, la família es troba amb seriosos problemes: de no poder comptar amb la presència dels majors ni pagar ajuda externa, davant qualsevol contingència són les mares les que falten a la seva ocupació o, en el millor dels casos, acudeixen al mateix amb el nen.

Treball agotador, però gratificant

El gran esforç que realitzen els avis per a la cura dels seus nets és agotador, però també és important destacar que el seu sentiment de solitud descendeix quan s’encarreguen dels nens.

Una petita enquesta elaborada pel Grup de Recerca en Gerontologia de la Universitat de Barcelona entre àvies que cuidaven dels seus nets més de 12 hores setmanals va revelar que algunes podrien sentir-se decebudes si les seves filles no els arribessin a demanar aquest favor. A més, la majoria es mostraven satisfetes perquè la tasca encomanada els feia sentir-se útils.

Els 'capritxos' alleugen l'economia familiar

Els nets també es veuen beneficiats pel paper que exerceixen els avis en la família. Les petites ajudes i capritxos que aquests els brinden (pagues, viatges, ordinadors, bicicletes, etc.) són una gran ajuda per a l’economia familiar.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions