Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Estan protegits els meus estalvis amb el Fondo de Garantia de Dipòsits?

Els estalvis estan recolzats pel Fondo de Garantia de Dipòsits, però si els diners d'aquest s'esgota, l'Estat és el responsable últim de garantir-los

img_dinero billetes 2

Els recents rescats de la CAM i Unnim, finançats pel Fondo de Garantia de Dipòsits (FGD), juntament amb la propera adjudicació del Banc de València i Catalunya Caixa, deixaran gairebé sense recursos al Fons. Davant una eventual fallida d’una entitat, molts estalviadors es pregunten si podran recuperar els seus dipòsits. El FGD els garanteix en cas que un banc no pugui fer front a les obligacions, amb un límit màxim de 100.000 euros. Però si no compta amb diners, l’Estat serà el responsable últim i respondria per ell.

Què és el Fondo de Garantia de Dipòsits?

Img dinero billetes articulo
Imatge: Fang Guo

És un fons que garanteix els dipòsits dels estalviadors en cas que un banc no pugui fer front a les obligacions, amb un límit màxim de 100.000 euros per titular i entitat. El Fondo té per objecte també realitzar actuacions que reforcin la solvència i funcionament d’una entitat de crèdit en dificultats.

El Govern va crear el Fondo de Garantia de Dipòsits de les Entitats de Crèdit a l’octubre del passat any, un únic fons per a totes les entitats de crèdit, amb independència de la seva naturalesa, que manté les funcions bàsiques dels tres fons de garantia anteriors (d’establiments bancaris, de caixes d’estalvi i cooperatives).

Al marge de la cobertura dels dipòsits, la funció de reforçar la solvència d’entitats en dificultats va portar al Fons a fer front a les pèrdues netes en els processos de recapitalización d’entitats a través del FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària). Aquests costos han deixat al FGD gairebé sense recursos, encara que cal ressaltar que la dotació anterior no cobria si més no el 0,5% del total de fons que els espanyols han dipositat als bancs.

Estan assegurats els dipòsits dels estalviadors?

El problema versa ara entorn de qui aportarà els recursos necessaris per celebrar les subhastes d’entitats encara pendents, com la de Banc de València o Catalunya Caixa. El FGD va finançar els rescats de CAM i Unnim, per la qual cosa amb prou feines explica ja amb fons, i la banca pretén que entrin de nou en joc el FROB i les ajudes públiques, malgrat que això elevaria el muntant de deute públic.

Per això, els estalviadors es pregunten què passarà amb els seus dipòsits en cas que una entitat falleixi, si el fons que ha d’assegurar-los no disposa dels diners necessaris.

En primer lloc, els dipòsits dels estalviadors estan assegurats pel FGD fins a aquests 100.000 euros per dipositant (ja sigui persona física o jurídica) i entitat. Ara bé, en cas que no disposi de diners, el FGD està recolzat per l’Estat, que és el responsable últim de garantir els dipòsits i de recapitalitzar entitats amb problemes, per la qual cosa si els diners del Fons s’esgota, l’Estat respondria per ell.

Podria produir-se un “corralito”?

D’acord a l’escassetat de recursos amb què explica el FGD, en cas de fallida d’una entitat bancària, entraria en joc la garantia de l’Estat per cobrir fins a 100.000 euros per dipòsit i titular. Però donada la situació de les finances públiques (quant a dèficit i deute), molts estalviadors temen que pugui donar-se una situació similar al conegut “corralito” argentí (restriccions a la lliure disposició de fons, bloquejos en els comptes corrents).
Resulta d’extrema complexitat donar una resposta a la probabilitat de produir-se un “corralito”.

Davant la caiguda d’una gran entitat, el FGD no tindria fons suficients. No obstant això, aquesta és una possibilitat remota. Des de l’inici de la crisi no ha ocorregut cap fallida (ni tan sols la CAM), ja que l’Estat, a través del Banc d’Espanya, ha injectat els diners que precisaven les entitats. I en última instància, segons diversos experts, una fallida de l’Estat per no poder pagar el deute sobirà, igual que un “corralito” o la volta a la pesseta, compta amb escasses probabilitats de succeir.

Com es finança el FGD?

El fons es constitueix amb aportacions anuals de les entitats financeres -bancs, caixes i cooperatives de crèdit- registrades al Banc d’Espanya i vinculades als dipòsits que hagi captat. En cas de necessitat, les entitats hauran de realitzar vesses (contribucions extraordinàries). A més, el Fondo pot nodrir-se d’aportacions extraordinàries del Banc d’Espanya i recórrer al endeutament.

Al desembre del passat any, l’Executiu va decidir ampliar les quotes de les entitats al FGD. Es va passar de l’anterior límit legal del dos per mil dels seus dipòsits, fins al tres per mil, i es va incrementar la contribució real al dos per mil (uns 1.600 milions d’euros a l’any). És a dir, de cada 1.000 euros que els dipositants deixin en l’entitat, aquesta haurà d’aportar un màxim de tres euros per provisionar el Fondo.

Les aportacions es fan en funció de la naturalesa de les entitats i de la seva grandària, però fins ara, les quotes s’havien reduït fins al 0,6 per mil per als bancs, l’1 per mil per a les caixes i el 0,8 per mil per a les cooperatives. En tot cas, aquestes aportacions se suspendran quan el fons patrimonial no compromès en operacions pròpies de l’objecte dels fons iguali o superi el 1% dels dipòsits de les entitats adscrites a ells.

Què cobreix la garantia del FGD?

  • Els diners que hi ha en els comptes dels clients de l’entitat, així com els certificats de dipòsit nominatius.
  • Els valors negociables i instruments financers que hagin estat confiats a l’entitat de crèdit per al seu dipòsit o registre, o per a la realització d’algun servei d’inversió.

  • No obstant això, els fons de garantia no cobreixen les pèrdues de valor d’una inversió, ni les famoses participacions preferents, una situació que l’Associació de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) va qualificar de “corralito”.

  • El FGD ha de pagar en els tres mesos següents al fet que es registrin els casos indicats.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions