Responsables, solidaris, compromesos amb el medi ambient, amb el desenvolupament social, amb els més desfavorits… Amb els temps que corren, sembla impensable poder relacionar a la banca amb tots aquests atributs esmentats. Però és possible. A Espanya, Triodos Bank, el banc ètic que es caracteritza per recolzar projectes 100% compromesos amb el desenvolupament sostenible i social, està veient créixer la seva activitat amb la crisi. El seu director general, Esteban Barroso, considera que en aquests moments convulsos els ciutadans es preocupen molt més per saber què fa el banc amb els seus diners. Per això, la seva filosofia està calant cada vegada més entre la població, ja que finança empreses i iniciatives que, a més de ser rendibles, milloren la qualitat de vida de les persones i respecten la naturalesa. En la seva opinió, en un futur, potser quan conclogui la crisi, el seu model de banca ètica s’estendrà al nostre país.
Al fet que, amb la crisi, la gent pensa més en els seus diners. Es preocupa per saber què està fent el seu banc amb el seu estalvi tots els dies, per conèixer on va aquests diners, a què està contribuint… Abans de la crisi, un ciutadà normal prenia decisions sobre els seus diners i què fer amb ell o on invertir-ho un parell de vegades a l’any; amb la deterioració econòmica, ha passat a prendre decisions i plantejar-se què fer amb els seus diners tots els dies. El sentiment i la preocupació van més enllà d’analitzar o dubtar sobre si el capital està segur al banc, que també ho pensen els ciutadans. Totes aquestes inquietuds atreuen un major volum de negoci, ja que els ciutadans ens perceben com una entitat compromesa amb el desenvolupament i amb criteris ètics i solidaris.
Sí, clarament. Ara notem que els clients valoren més que abans saber que el seu banc finança projectes 100% compromesos amb el desenvolupament social. Nosaltres, com a banc ètic, invertim en projectes relacionats amb les energies renovables i el medi ambient, en agricultura ecològica, en iniciatives socials de suport als més desfavorits… Tot això agrada al client, que a poc a poc va tenint més consciència i preocupació social. La banca ètica està guanyant terrè al mercat. Cada vegada més gent vol saber què està finançant el banc amb els seus diners.
Sí. Notem que a Espanya cada vegada hi ha més institucions que volen treballar amb bancs compromesos. A més, també són moltes les empreses que venen a demanar finançament per poder desenvolupar els seus projectes. Nosaltres els valorem. Analitzem que de debò puguin suposar un impuls per al desenvolupament social i sostenible i, si ens semblen viables, els financem. L’any passat vam créixer en crèdits més d’un 60%.
Hi ha conscienciació i solidaritat amb els projectes relacionats amb les energies renovables. Als estalviadors els interessa molt contribuir a cura del medi ambient; els preocupa el canvi climàtic i veuen necessari recolzar iniciatives de millora. A part del sector d’energies renovables, també es dona gran importància a iniciatives que promoguin una millor qualitat de vida, de reinserció de persones excloses en la societat, recuperació de drogoaddictes… I, finalment, en 2008 es va notar una forta estirada dels projectes per finançar agricultura ecològica, que probablement creixi de manera substancial en el futur.
Els estalviadors volen recolzar amb els seus diners a organitzacions compromeses amb el desenvolupament social i que de debò es moguin per criteris ètics
Sí. En llocs com Holanda o Bèlgica la banca ètica és un model més generalitzat i comú. Curiosament, en aquests països, en els quals s’ha vist que algunes de les més grans entitats han tingut greus problemes, derivats de la crisi, estem creixent a taxes superiors fins i tot a les d’Espanya. Això demostra que la gent busca refugi en entitats que es regeixen per criteris ètics i socials.
És molt possible que sí. El que és clar és que hi ha una demanda social real dels productes, serveis i qualitats de la banca ètica. Els estalviadors volen recolzar amb els seus diners a organitzacions compromeses amb el desenvolupament social i que de debò es moguin per criteris ètics; el sector financer, per descomptat, percep aquesta demanda del client, encara que crear un banc no és tasca senzilla. Nosaltres triguem deu anys a materialitzar el projecte. En tot cas, avui dia el 98% de la població està bancarizada i té almenys un compte corrent en un banc. I en aquests moments hi ha una major sensibilitat per conèixer bé la seva entitat, i una major consciència social, que vol traslladar-se fins i tot a les decisions financeres. És probable que en un futur, potser quan passi la crisi i s’aclareixi la situació financera, neixin noves entitats de banca ètica a Espanya.
Sí, pot ser. La banca en general nota que la gent ha canviat els seus criteris de valoració de les entitats. La desconfiança pesa i hi ha més necessitat de saber que els diners està ben gestionat. També la gent valora molt més que existeixin productes financers solidaris, que contribueixen amb part dels seus beneficis a ONG o a finançar projectes socials.
Puc remetre’m als últims informes del Banc d’Espanya, en els quals la institució revela que el sistema financer espanyol és sòlid i solvent.
No sé el que ocorrerà en el panorama nacional. En Tríodes des del primer moment hem promogut i lloat la nostra independència com a institució financera, ja que ser independent dona estabilitat i permet complir de debò una funció.
