Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Factura de la llum: què i quant ens cobren

El 45% del rebut de la llum es destina a pagar l'electricitat consumida, mentre que la resta cobreix impostos, amortització del dèficit, primeres i subvencions a renovables

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 14 de Gener de 2013

Encara que en 2012 els espanyols van patir dues pujades de la llum, una a l’abril del 4% i una altra al juliol del 7%, aquest any 2013 porta amb si més increments. A més de l’alça del 3% en la factura, un nou instrument per quantificar la tarifa elèctrica afegeix un recàrrec progressiu en funció del consum, que pot fer que el rebut de llars i pimes s’encareixi de forma addicional entre un 3% i un 7%. Amb aquestes pujades, es pretén ingressar uns 280 milions d’euros, que ajudin a compensar el dèficit tarifari. Però, quins són els diferents conceptes als quals va destinat els diners que cada consumidor paga en la seva factura de la llum? Al llarg d’aquest article es tracta de buidar tots els dubtes.

A què es destina els diners que abona el consumidor en la seva factura

Imatge: Joel Bez

Per entendre la factura de la llum, convé conèixer en quins conceptes es desglossa i on va destinat cada euro que es paga. D’aquesta forma, es pot intentar ajustar el consum i reduir la despesa energètica, de cara a la pujada del rebut aquest any.

Menys de la meitat de la factura de la llum es destina per pagar el que s’ha consumit (entorn d’un 45%). La resta es reparteix entre els impostos (al voltant d’un 20%), el dèficit de tarifa, les cosines a les energies renovables (que suposen més del 19% de la factura), les compensacions extrapeninsulars o els impostos, i les diferents subvencions, tots ells factors aliens a les companyies elèctriques.

El 55% de la factura es destina a impostos, amortització del dèficit, primeres i subvencions a energies renovables

Segons la patronal d’empreses elèctriques, UNESA (Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica), integrada per Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, HidroCantábrico i E.on, l’import de la factura de la llum que abona un consumidor amb Tarifa d’Últim Recurs (TUR) es destina a diferents conceptes que, de major a menor percentatge, són els següents:

  1. L’energia (23,8%):

    El cost de l’energia que abonen els clients acollits a la TUR, s’estipula mitjançant una subhasta en lliure competència que se celebra cada tres mesos i que es coneix com CESUR (Compra d’Energia per al Subministrament d’Últim Recurs). Si no s’inclouen les subvencions a les renovables i a la cogeneració, l’energia representa menys d’un terç del cost total del rebut.

  2. Les subvencions al règim especial (19,7%):

    Les empreses que produeixen energia elèctrica amb tecnologies renovables o mitjançant cogeneració cobren igual que la resta dels productors, més una subvenció anomenada cosina. El preu final que els consumidors han d’abonar per aquesta energia va des de gairebé el doble, en el cas de les instal·lacions eòliques, i fins a deu vegades, en el cas de les fotovoltaiques.

    L’import total que els usuaris han de pagar en concepte de cosines és d’uns 7.000 milions d’euros anuals i es refereix a:

    • Energia eòlica: és la tecnologia renovable amb major implantació a Espanya i les subvencions a aquesta tecnologia són les menors de totes les renovables. En 2010 van percebre 40 euros per cada megavat produït.
    • Energia fotovoltaica: el rendiment mitjà no és massa alt ja que, per norma general, solament es transforma en electricitat el 13% de l’energia que es rep del sol. Cal diferenciar les instal·lacions que s’estan incorporant a la producció en l’actualitat, de les quals ho van fer l’any 2009 i anteriors. Les noves cobren una subvenció d’uns 110 euros per MWh generat, mentre que les antigues ingressen 370 euros. Durant 2010 aquestes instal·lacions, que solament van produir el 8% del total de l’energia renovable, van percebre el 24% del total de les ajudes.

    • Energia termosolar: les instal·lacions termosolares transformen la calor del sol en energia elèctrica. Es tracta d’una tecnologia que encara està en fase de recerca i desenvolupament amb uns costos molt elevats (la subvenció és de prop de 250 euros per MWh produït). Aquestes ajudes superaran els 2.000 milions d’euros anuals.

    • Cogeneració elèctrica: la cogeneració aprofita processos industrials per produir energia elèctrica. L’any 2010 a Espanya es van produir 29.000 Gigavatios per hora mitjançant cogeneració i tractament de residus i la subvenció mitjana va ser de 60 euros per MWh produït.


  3. Els impostos (19,4%):

    En la factura de l’electricitat es carrega l’IVA i l’Impost sobre l’electricitat. L’IVA s’aplica en el citat impost d’electricitat.

  4. La distribució (15,2%):

    L’activitat de distribució porta l’energia elèctrica als consumidors, llars i empreses. Les xarxes de distribució prenen l’energia de la xarxa de transport, però també de les instal·lacions de producció renovables i cogeneració, a les quals se sol denominar com a generació dispersa. La generació dispersa és al voltant d’una tercera part del total de l’energia distribuïda.

  5. L’amortització del dèficit (8,5%):

    Des de fa uns anys els diferents governs han optat per endeutar als consumidors d’electricitat, en lloc d’adequar les tarifes elèctriques als costos reals del subministrament. El cost d’amortitzar el deute i els seus interessos ascendeix a més de 2.200 milions d’euros anuals.

  6. Altres costos (8,1%):

    La tarifa elèctrica serveix per pagar els costos de la CNE (Comissió Nacional de l’Energia); cobreix les rebaixes en la factura a determinats consumidors i a empreses que s’ofereixen a desenganxar-se del sistema en cas de necessitat (la interrumpibilidad); paga la moratòria que va compensar a les elèctriques per la paralització de la construcció de nuclears; suporta el pagament de les cosines a les renovables; compensa a les empreses elèctriques que presten servei a Balears, Canàries, Ceuta i Melilla i aporta el necessari per cobrir el dèficit de tarifa, etc.

  7. El transport (4,7%):

    Les línies de transport traslladen, en alta tensió, l’energia elèctrica des de les instal·lacions de producció fins a les poblacions perquè les xarxes de distribució facin arribar l’electricitat a les llars i les empreses. El transport es compon de línies, cables i subestacions en les quals s’eleva o redueix la tensió.

Els detalls de la facturació del rebut

  • Potencia contractada. La TUR (Tarifa d’Últim Recurs) és la més comuna a Espanya i equival a una potència menor de 10kW. Existeix una variant de la TUR per als consumidors acollits al bo social i altres tarifes com les de contractes de potència inferiors a 3kW, les situades entre 10 i 15kW i les superiors a 15kW. Per obtenir la potència total, es multiplica la contractada (kW) pel nombre de dies de la factura i pel preu del kW/dia en euros.

  • Energia consumida. Les quantitats detallades en el rebut de la llum són els kWh consumits en el període indicat en la factura, el preu del kWh i l’import total dels kWh consumits en el temps assenyalat en el rebut.

  • Quantia del peatge. Expressa el cost per utilitzar les xarxes de la companyia distribuïdora i l’estipula el Govern després de cada subhasta elèctrica.

  • Impostos. S’apliquen a la suma dels costos de la potència contractada i de l’energia consumida. Inclou el 21% d’IVA, l’impost de l’electricitat i altres impostos implícits (Impost de Societats, Imposat d’Activitats Econòmiques, taxa d’ocupació de domini públic i, fins i tot, els impostos mediambientals de les comunitats).

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions