No es recorda durant deu mesos a l’any, però a la primavera arriba la cita amb l’Agència Tributària. De maig a juny, assalten els dubtes fiscals i la inquietud per conèixer com actua aquest organisme, de quina manera pot perseguir a l’estalviador i les possibles sancions que imposa. Ara que Hisenda ronda els caps de nombrosos contribuents perquè cal completar la Declaració de l’IRPF corresponent a 2009, creix la preocupació per conèixer les conseqüències d’incorreccions, fallades o omissions deliberades en la seva presentació: què ocorre si es comet una equivocació, quines sancions imposa el fisc, fins quan s’investiguen les faltes… Aquest últim aspecte és un dels més polèmics enguany, ja que el Ministeri d’Economia i Hisenda, amb l’ànim de perseguir encara més els delictes i les infraccions tributàries, té previst elevar el seu termini de prescripció de cinc anys a deu.
De cinc a deu anys
La Llei orgànica que regula el Codi Penal data de 1995. Des de llavors, s’ha mantingut invariable el termini de prescripció dels delictes fiscals: cinc anys. És ara quan es planteja el seu canvi, en plena negociació d’un nou projecte de Llei orgànica de modificació del Codi Penal. Fins al cap de l’estiu no es coneixerà la resolució, però es considera molt probable l’aprovació d’un increment del termini de prescripció del delicte fiscal, que passaria dels actuals cinc anys a deu.
Quant a les sancions, el projecte de modificació manté la pena de multa, de fins a sis vegades el defraudat, però planteja incrementar la pena de presó d’un a sis anys. En augmentar aquesta, el termini de prescripció pujaria a deu anys, ja que l’article 131 del Codi Penal estableix aquest període per als delictes que tinguin fixada una pena màxima d’entre cinc i deu anys de presó.
Excepcions
Cometre un delicte fiscal pot implicar fins a quatre anys de presó i el pagament de fins a sis vegades el defraudat
Es considera delicte fiscal el frau per import superior a 120.000 euros. No obstant això, un cas particular, que sense aconseguir aquesta quantitat té les mateixes penes que el fiscal, és la comesa per un contribuent que obté una subvenció, desgravament o ajuda de les administracions públiques superior a 80.000 euros després de falsejar les condicions requerides per a la seva concessió o ocultar unes altres que l’haguessin impedit. Es castiga -com el delicte fiscal- amb pena de presó d’un a quatre anys i multa de fins a sis vegades el defraudat.
Es castigarà d’igual manera al contribuent que obtingui de manera indeguda fons dels pressupostos generals de la Comunitat Europea o uns altres, administrats per més de 50.000 euros, de la mateixa manera citat abans.
Faltes o infraccions fiscals
Si la quantitat defraudada a la Hisenda Pública és inferior a 120.000 euros, es comet una infracció administrativa o tributària. La prescripció administrativa és de quatre anys en el territori general i de tres anys, a País Basc. En aquest cas, no hi ha cap projecte de modificació de la llei actual pendent d’aprovació. Tot el relatiu a les infraccions administratives es legisla en la Llei General Tributària, del 17 de desembre de 2003.
Qualsevol impagament d’un impost a la Hisenda Pública es considera com una infracció administrativa i suposa el pagament de la sanció corresponent. A més, es considera infracció no presentar la Declaració de la Renda a temps, ocultar dades en l’IRPF o cometre errors en la seva preparació, com anotar dades en caselles que no són les corresponents.
Hisenda entén que hi ha ocultació d’informació a l’Administració tributària quan no es presenten declaracions o es fa amb fets o operacions que no s’han dut a terme, així com imports falsos. El mateix ocorre si s’ometen de manera total o parcial operacions, ingressos, rendes, productes, béns o qualsevol altra dada que incideixi en la determinació del deute tributari.
Les sancions que aplica l’Agència Tributària davant infraccions administratives són de tres tipus: lleus, greus o molt greus. Per a calcular a quant ascendeix la multa, cal conèixer quina és la base de la sanció, és a dir, la quantitat que s’ha defraudat:
Si és inferior o igual a 3.000 euros, la multa serà lleu.
Si ho supera, es considerarà greu o molt greu, en funció de determinats agreujants.
Penes i multes per delictes i infraccions
Els delictes i infraccions tributàries es tipifiquen en l’article 305 del Codi Penal. En ell, s’estableix que qui efectua un delicte fiscal contra la Hisenda Pública pot passar fins a quatre anys en la presó i pagar fins a sis vegades la quantitat defraudada. Un delicte de 130.000 euros pot costar, en funció de determinats agreujants, fins a 780.000 euros. Com a mínim, s’haurà de retornar la quantitat defraudada (des de 120.000 euros), més l’interès de demora pel període transcorregut des que es va cometre el delicte, fixat en el 5%.
Qui realitza un delicte fiscal pot perdre la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques
El Codi Penal estableix que en el cas de tributs, retencions, ingressos a compte o devolucions, periòdics o de declaració periòdica, es tindrà en compte l’any en què es va presentar de manera errònia la Declaració de l’IRPF. Si el frau s’ha comès en un període inferior a 12 mesos, l’import del defraudat es calcula en funció de l’any natural. Les mateixes penes s’imposen quan el frau es comet contra la Hisenda de la Comunitat Europea, sempre que la quantia defraudada excedeixi de 50.000 euros.
A més d’aquestes sancions i penes, el Codi Penal estableix que qui comet un delicte fiscal pot perdre la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques, així com el dret a gaudir dels beneficis o incentius fiscals o de la Seguretat Social durant un període de tres a sis anys. Queden exempts de responsabilitat penal els contribuents que regularitzin la seva situació tributària abans que l’Administració els notifiqui que han comès frau. També si ho fan abans que el Ministeri Fiscal, l’Advocat de l’Estat o el representant processal de l’Administració autonòmica, foral o local interposin una querella o denúncia.
Es considera delicte fiscal el frau per un import superior a 120.000 euros
Quant a la seva prescripció, l’article 131 del Codi Penal estableix que s’extingeixen als cinc anys els delictes que tinguin una pena màxima de presó d’entre tres i cinc anys (la pena màxima de presó del delicte fiscal és de quatre anys). Això indica que poden investigar-se fins a un termini màxim de cinc anys des de la seva comissió.
El descobriment d’un delicte o falta fiscal
Quan la Hisenda Pública descobreix una infracció tributària que considera constitutiva de delicte, remet l’expedient al Ministeri Fiscal. Aquest òrgan posa en marxa unes diligències de recerca i pot adoptar tres decisions:
Formular una querella
Arxivar l’assumpte
Entendre que no hi ha delicte però sí infracció administrativa. En aquest cas, l’expedient es retorna a Hisenda perquè s’executi per la via administrativa.
