Les estafes en la pròpia porta de casa creixen i tenen com a objectiu a persones majors, sobretot si viuen soles. Però pots defensar-te i ajudar a qui ha patit una. Els contractes signats per la venda de productes o serveis (electricitat, gas…) que resulten una estafa poden trencar-se. I fins i tot, de vegades, acaben en els tribunals, que solen donar la raó a la persona estafada. Recopilem totes les claus per protegir-te d’aquests estafadores que criden a la porta.
Cas real: un jubilat de 83 anys, que cobra la pensió mínima, descobreix que aquell paper que li van donar a signar uns comercials -i que ell creia que era la seva acceptació d’uns regals- és en realitat un contracte de compra de 10 toms de còmics, un pedaleador, una tableta, un ordinador portàtil i tres coixins per 3.250 euros a pagar en 30 mensualitats a una financera. Est és un dels ganxos més freqüents, i ni molt menys l’únic.
Les associacions de consumidors reben un degoteig constant de ciutadans furiosos, angoixats i avergonyits, que es presenten com a víctimes de la manipulació de comercials sense escrúpols. La seva intenció? Aconseguir que, fins i tot des de les seves pròpies cases i a preus d’escàndol, comprin productes d’allò més variopinto, que ni havien demanat ni volien ni van a usar, i la factura dels quals els suposa un important crebant econòmic i psicològic. El testimoniatge dels afectats sol coincidir: després d’una o dues hores de xerrada engalipadora, mitges veritats (o mentides flagrants) i fins i tot amenaces, van signar els contractes sense ser conscients d’estar comprant cap article.
Sancions i prohibicions
Aquesta estafa a domicili creix a passos engegantits. En molts casos comença amb el regal d’un llibre o una enquesta sobre salut, i es dirigeix especialment a persones majors que viuen soles. “Ens alarma aquest creixement. Hem detectat pràctiques molt preocupants”, assegura la directora de l’Institut Basc de Consum (Kontsumobide), Nora Abete. El passat any, aquesta institució va sancionar a 41 empreses de venda a domicili per pràctiques abusives, tàctiques que estan també molt esteses entre les companyies de llum i gas.
Segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, en 2017 els consumidors espanyols van presentar més d’1,3 milions de queixes contra les elèctriques i 369.000 contra gasísticas. Aquestes xifres han fet que el Govern prohibeixi la comercialització d’aquests serveis a domicili. Associacions com EKA/ACUV (Associació de Persones Consumidores i Usuàries Basca)i l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) porten anys exigint una regulació més exhaustiva, així com més inspeccions i sancions exemplars sobre aquest mercat.
Portes fredes i calentes
Salut, cultura, regals. Aquestes són les paraules que obren portes, ja siguin “fredes” o “calentes”. El primer terme s’utilitza per aquelles a les quals criden els comercials sense previ avís, provant sort en “batudes” per barris i pobles. Les segones, les d’aquells que un dia van fer una compra i que, cada cert temps, reben una nova visita comercial amb una altra “oferta irresistible” de la primera empresa o d’altres similars a les quals aquesta va vendre les seves dades de forma il·legal.
Els titulars de més de la meitat d’aquestes reclamacions són persones d’edat avançada o els seus fills, que són els qui descobreixen el problema i es mobilitzen per tractar de treure als seus pares de l’engany.
Per aconseguir l’anul·lació del contracte, el consumidor pot exercir el desistiment o al·legar “vici de consentiment”. Amb la rescissió del contracte, s’anul·la també el finançament o el préstec vinculat al mateix i es cancel·la l’ús de les dades personals del client en poder de l’empresa. Aquesta última té l’obligació, a més, de retirar els productes lliurats i retornar al client l’acostumat avançament en efectiu d’entre 100 i 200 euros.
Sí, podem anul·lar la compra
Però en què consisteix el dret de desistiment? La venda fora d’establiment mercantil (per Internet, per telèfon o en visites a domicili) permet al client anul·lar la compra d’un producte o la contractació d’un servei sense necessitat de justificar la seva decisió. Ha d’estar explicat de forma destacada en el propi contracte (en cas contrari, es considera il·legal) i el termini per exercir-ho és de 14 dies naturals.
Per a això pot bastar amb una trucada telefònica a l’empresa. En el sector de la venda a domicili és freqüent que l’empresa no agafi el telèfon o, si ho agafa, tracti de guanyar temps perquè venci el termini amb l’argument que “el responsable de devolucions no està”.
En reclamar, convé afegir una frase que, en aquestes situacions, obra miracles: “(…) o procedirem via judicial”
El més segur és enviar des de Correus un burofax amb justificant de recepció. Fet això, l’empresa no pot de cap manera oposar-se al desistiment. Així i tot, molts ho intenten.
Superats els 14 dies des de la recepció del producte, la possibilitat d’anul·lar el contracte passa per al·legar vici o error en el consentiment. Convé afegir en la reclamació una frase que, en aquestes situacions, obra miracles: “(…) o procedirem via judicial”.
Què significa vici o error en el consentiment? Vol dir que el comprador té les seves facultats mentals minvades (per l’edat, per diverses patologies…), que no va entendre el que estava signant o que no era conscient d’estar fent una compra.
Poden semblar excuses a posteriori fàcils de rebutjar per a aquestes empreses, però rares vegades ho fan. Saben que aquestes al·legacions són certes en un percentatge alt de casos i, si les rebutgen i l’assumpte arriba als tribunals, un jutge gairebé segur declararà nul el contracte, els condemnarà en costes i potser fins als imposi una indemnització extra per danys morals.
No obris la porta!
Est és el millor consell que es pot donar. Convé no obrir la porta a visites comercials no sol·licitades. I, si ho fas i les ofertes et resulten interessants, és important prendre’s un temps per reflexionar i valorar si interessa o no. Mai cal signar gens “en calent” i s’ha de sol·licitar als comercials que deixin la informació (la publicitat, el contracte…) per analitzar-la en profunditat, comparar preus i sospesar bé la seva decisió.
De tota manera, els qui es decideixin per la signatura d’un contracte a casa, amb independència de la seva naturalesa, i es penedeixin, han de donar-se pressa per exercir en termini el dret al desistiment. Davant qualsevol dubte, consultin amb una associació de consumidors, una OMIC (Oficina Municipal d’Informació al Consumidor) o els serveis d’atenció al consumidor de les diferents comunitats autònomes.
