Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fer testament, tot són avantatges

Aquest tràmit administratiu costa al voltant de 60 euros i evita despeses i problemes als beneficiaris de l'herència

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 02deOctubrede2008
Img firma listado Imatge: Alan Light

Senzill, ràpid i fiable al cent per cent. El testament és el millor mecanisme per a garantir que es compleixin les decisions sobre el futur dels béns d’una persona quan aquesta mor, amb independència que l’entorn del mort sigui un matrimoni amb fills, una parella de fet, una família monoparental o bé mares i pares solters, persones vídues o altres models de convivència. A més, el testament és còmode i econòmic, ja que costa entorn de 60 euros.

Còmode i econòmic

/imgs/2008/09/signatura.art.jpgAra bé, davant l’absència d’un testament, qui decideix com es farà el repartiment de l’herència? Ni més ni menys que la Llei. La normativa espanyola estableix les regles que regiran en el repartiment de béns quan no consti per escrit la voluntat del mort. En aquest cas, el règim legal atorga els drets sobre l’herència als fills i néts del difunt i, en defecte d’això, als seus pares o ascendents. La posició del cònjuge en la línia d’hereus no és privilegiada i aquest és un dels motius fonamentals pels quals convé fer testament. Només en absència de fills, néts i besnéts, pares, avis i besavis de la persona morta, heretaria el cònjuge i seria l’Estat el beneficiari de tots els béns, únicament quan no hi hagués familiars.

Aquest és un cas menys excepcional del que caldria esperar: des de l’any 2000, l’erari públic ha ingressat prop de 54 milions d’euros en concepte d’herències sense destinatari familiar. D’aquests diners, 34 milions procedien del patrimoni dels morts i els altres 20 de comptes corrents i fons que van quedar sense amo després de morir el titular.

Avantatges del testament

Morir-se sense que consti per escrit la voluntat del finat pot suposar més d’un maldecap als seus hereus, sobretot, als seus fills i al cònjuge vidu de la persona morta. Encara que la legislació vigent faculta als ciutadans per a testar a partir dels 14 anys i a pesar que no tingui cap inconvenient, fer testament és sobretot recomanable per a casats sense fills, per a les persones el cònjuge de les quals no treballa i per a les parelles de fet.

Testar és sobretot recomanable per a casats sense fills, persones el cònjuge de les quals no treballa i parelles de fet

Emergeix una figura imprescindible en la signatura de testaments i repartiment d’herències: el notari. Entre la diversitat de testaments que s’acumulen en els calaixos dels despatxos notarials, el més habitual i aconsellable (no pot ser rebatut) és el testament obert notarial. Per a emplenar aquest document s’ha d’acudir al notari amb el DNI i explicar amb tot el detall possible la destinació que es vol donar al patrimoni del titular quan aquest mori. Ha de saber-se que és molt possible que el notari sol·liciti les escriptures dels béns que es vagin a llegar o més informació sobre qui són els hereus.

Últimes voluntats

En el testament obert notarial es fa constar l’última voluntat del testador en escriptura pública, per la qual cosa és aquest qui el redacta i s’encarrega que les clàusules s’acullin a la legalitat. Una de les funcions notarials més importants és la conservació del testament: l’original queda en poder del notari i el testador rep una còpia. Després, el fedatari públic registrarà aquest document en el Registre General d’Actes d’Última Voluntat amb la data de realització. En cas de defunció, bastarà amb acudir a aquest registre a través d’un Certificat d’Últimes Voluntats i conèixer si hi ha testament, així com determinar, si hi ha més d’un, quin és l’últim i en què notaria es troba. Aquest procés garanteix la confidencialitat al testador, que pot estar tranquil si desitja reservar en secret la seva última voluntat, ja que només quan mori podran els hereus consultar en el registre el contingut del testament.

Els testaments més habituals són els “genèrics”, que fan constar que els béns comuns d’una parella passin de l’un a l’altre quan algun d’ells mori, i als seus fills si morissin els dos. En aquests casos s’han de realitzar dos testaments, un per cada membre de la parella.

El nostre país té una peculiaritat: la llei que s’aplica en el territori espanyol denominat “comú” és la del Codi Civil, però Catalunya, Navarra, Balears, Aragó, Galícia i una part del País Basc disposen d’una normativa específica, la foral, que és diferent.

En el territori comú no es permet que una persona amb fills deixi en testament tot els seus béns, o l’usdefruit universal del seu patrimoni, al seu cònjuge. Però tampoc pot oblidar en el testament al cònjuge o a un només dels seus fills. Si el testament està sotmès al Dret foral es disposa de major llibertat per a testar, però hi ha tantes zones i maneres de fer testament i d’heretar, que el més adequat és consultar cada cas en notaries i advocats especialitzats.

Paginació dins d’aquest contingut


RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions