El nombre de treballadors afectats per un Expedients de Regulació d’Ocupació (ERE) va augmentar un 56,3% en 2012, fins a sumar un total de 33.075 regulacions, que van afectar a 451.893 treballadors. En principi, els tràmits de l’ERE queden en mans de les empreses, amb el que la burocràcia no ha de preocupar a l’excés a l’afectat. No obstant això, sí convé conèixer la fiscalitat, amb vista a la presentació de la Declaració de la Renda de l’any en què es cursa l’acomiadament. En molts casos, els treballadors estaran exempts de declarar la indemnització que van percebre. Però no sempre és així. És fonamental conèixer, com s’explica a continuació, les peculiaritats fiscals que contempla la llei, inclosa l’última reforma laboral, per a les indemnitzacions que reben els treballadors afectats per un ERE.
1. Indemnització exempta
Quan un treballador es veu afectat per un acomiadament a través d’un Expedient de Regulació d’Ocupació, quedarà exempta de tributació la part d’indemnització que no superi els límits establerts en la llei. En aquest sentit, la reforma laboral de 2012 va imposar certs canvis que no cal passar per alt.
Les indemnitzacions que excedeixin els llindars establerts per la llei han de declarar-se
A l’hora de calcular la indemnització, l’afectat tindrà en compte que fins al 12 de febrer de 2012, quan va entrar en vigor l’última reforma laboral, les indemnitzacions presentaven un màxim exempt de tributar de 45 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 42 mensualitats. Des del 12 de febrer de l’any passat fins al moment en el qual es cursa l’acomiadament, es calcularà la indemnització prorratejada amb els nous marges: de 33 dies per any treballat amb un límit de 24 mensualitats.
Convé ressaltar que l’última reforma no té caràcter retroactiu. És a dir, els empresaris hauran de calcular les indemnitzacions en funció del temps que el treballador portés en l’empresa prenent la referència de la llei de 2009 fins al 12 de febrer de 2012. Solament des de llavors i fins al dia que es duu a terme l’acomiadament, observaran la nova normativa.
Suposem que un treballador porta deu anys en una mateixa empresa. Si la mateixa s’ajusta als límits que marca la llei, li ha de pagar 45 dies de salari per any de servei pel temps anterior a l’entrada en vigor del Reial decret-llei 3/2012 i, a més, 33 dies de salari per any pel temps posterior. Tota aquesta quantitat estarà exempta de tributar.
Quan les indemnitzacions s’ajusten a aquests límits (o siguin inferiors), queden exemptes completament de tributar. No obstant això, sí caldrà reflectir a la Declaració de la Renda de l’any corresponent a l’acomiadament altres conceptes com els rendiments de treball, quitances ordinàries o altres ingressos. L’única cosa que està exempt és la indemnització per ERE.
2. Tributació dels excessos
Quan se superen els llindars citats, l’afectat sí haurà de tributar pels excessos. Això és possible en els ERE d’empreses que arriben a acords amb els sindicats per pagar indemnitzacions superiors a les fixades per llei, com poden ser-ho 60 dies per any treballat.
Si un assalariat rep una indemnització superior als 45 dies per any treballat, segons la normativa de 2009, i superior a 33 dies per any treballat (segons la llei de 2012), tot el que superi aquestes quantitats haurà de passar pel fisc. En aquest cas, caldrà declarar-ho com a rendiment de treball irregular, segons l’article 18 de la Llei de l’Impost de la Renda sobre les Persones Físiques.
Sobre aquesta quantitat, no obstant això, Hisenda aplicarà una reducció del 40% sempre que l’empleat portés més de dos anys en l’empresa. La quantitat corresponent que no està exempta de tributar caldrà sumar-la a la resta de retribucions dinerarias de naturalesa laboral.
Imaginem que un treballador rep una indemnització de 60 dies per any treballat equivalent a 40.000 euros. D’aquesta quantitat, 30.000 euros estan exempts perquè són el corresponent als barems de 45 dies per any treballat fins al 12 de febrer de 2012, i de 33 dies prorratejats per any treballat des d’aquesta data. Aquest assalariat solament haurà de declarar davant Hisenda 10.000 euros, sobre els quals li aplicaran una reducció del 40% per portar cinc anys en la mateixa empresa.
3. Readmissions
Un altre cas peculiar que pot donar-se és la readmissió d’un treballador que va ser objecte d’un Expedient de Regulació d’Ocupació. És una circumstància atípica, però la llei contempla la possibilitat que una societat que es veu obligada a fer un acomiadament massiu, passat un temps contacti amb alguns dels seus exempleados per reprendre l’activitat (quan canvien les tornes econòmiques i es torna a una situació de bonança i creixement).
Si es readmet a un treballador abans de tres anys des de l’ERE, haurà de fer una complementària per declarar la indemnització abans exempta
En els casos de treballadors readmesos per l’empresa que els va acomiadar a través d’un ERE, si la volta es produeix abans de tres anys des que es va cursar l’ERE, l’afectat haurà de fer una complementària per declarar la indemnització que en el seu moment va estar exempta. En aquesta situació, haurà de tributar pel que va declarar exempt.
La quantitat haurà de reflectir-se a la Declaració Complementària com a rendiment de treball personal i tributarà al tipus corresponent del contribuent, que és variable i està en funció dels ingressos: com més es guanya, major tipus que s’aplica.
