Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fons garantits

En la contractació d'aquest producte convé estudiar la rendibilitat, el període d'inversió i les comissions
Per Gracia Terrón 22 de març de 2006

Entre els múltiples productes financers d’inversió que existeixen en l’actualitat per a estalviar diners, els fons garantits han començat a ocupar els primers llocs entre les demandes dels clients. Quins són els seus avantatges? Quines característiques tenen? Quina diferència hi ha entre un fons garantit i un fons d’inversió que no és garantit? Els fons garantits són una categoria especial de fons d’inversió que permet als seus titulars no perdre el capital invertit, sempre que es mantingui la inversió fins al final de la vida del fons. En l’actualitat, dels 252.000 milions d’euros que hi ha invertits en fons d’inversió a Espanya (a tancament de febrer de 2006), 61.000 milions d’euros corresponen a fons garantits, més d’una quarta part del total. En concret, hi ha 769 fons garantits en els quals poder invertir a Espanya. No obstant això, encara que aquests productes destaquen per no posar en risc la inversió del titular, ja que el capital invertit està assegurat, els experts aconsellen vigilar les comissions i els terminis en els quals cal invertir. A més, adverteixen que, en molts casos, les rendibilitats que ofereixen aquests fons són molt pobres, de manera que els fons garantits no són tan atractius com pot semblar a simple vista.

Com funcionen els fons garantits?

Els fons garantits van aparèixer per primera vegada en 1995 com un producte d’escàs risc, a conseqüència de les fortes pèrdues que havien sofert molts partícips en els seus fons d’inversió ‘normals’ durant l’any 1994. Els garantits van néixer com una modalitat específica de fons d’inversió, atractiva perquè l’inversor no perdia diners, sempre que no tragués els diners abans de la data reflectida en el contracte. Marcelo Casadejús, director de màrqueting d’Estalvi Corporació, assegura que en aquests moments “és un producte financer especialment dissenyat per als estalviadors que no volen assumir cap mena de risc”.

Aquests fons es caracteritzen per tenir fixat un període de temps concret en el qual cal mantenir el capital invertit, que és el que es denomina període de garantia, que oscil·la entre un any i deu anys. Si el client manté el capital invertit des de l’inici fins que finalitza la garantia, la gestora es compromet a retornar-li els seus diners i, en el seu cas, una rendibilitat addicional. “Aquesta rendibilitat addicional dependrà dels actius en els quals inverteixi cada fons concret”, comenta Casadejús. En aquest sentit, els experts recomanen contractar fons d’inversió garantits els terminis de la qual no superin els cinc anys, ja que les gestores es comprometen a pagar uns interessos en funció de la situació actual i les perspectives per als pròxims anys. Si s’opta per un fons amb un termini molt llarg (10 anys), pot perdre rendibilitat, ja que és massa temps per a saber quin comportament tindran els tipus d’interès, la bossa…, actius que molt probablement marcaran el ritme del fons.

En què inverteixen aquests fons

Existeixen diverses modalitats de fons garantits:

  • Garantits de renda fixa (GRF): en aquests fons l’entitat garanteix la consecució d’una rendibilitat mínima al final del període assegurat. En aquesta mena de fons garantits, les gestores solen invertir en actius de renda fixa. També poden reinvertir els rendiments en dipòsits bancaris, que ofereixin certa rendibilitat.
  • Garantits de renda variable (GRV): asseguren la recuperació de la inversió inicial i l’obtenció d’una miqueta per cent de la revaloració que obtingui el mercat borsari en el període determinat per l’entitat. En general, aquests garantits ofereixen un percentatge de la revaloració que experimenti en el període de la garantia un índex concret, per exemple l’Ibex-35, l’Euro Stoxx 50, etc. És complicat trobar fons garantits que proporcionin més d’un 50% de la revaloració mitjana de l’índex de rigor.

Rendibilitat

La rendibilitat que ofereixen els fons garantits dependrà, per tant, dels actius en els quals inverteixin i de la situació concreta del mercat. En l’actualitat, amb els tipus d’interès encara en nivells molt baixos, els fons garantits de borsa són els que millors rendibilitats estan oferint. A tancament de febrer, la rendibilitat mitjana anual dels fons garantits de renda fixa a un any se situava en el 1,54%, segons dades d’INVERCO, Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions. Per part seva, la rendibilitat mitjana anual dels garantits de bossa se situava a tancament de febrer en el 5,02%. En qualsevol cas, convé recordar la següent màxima: ‘rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures’, ja que sempre caldrà tenir en compte les condicions concretes dels mercats.

Malgrat tot, si el que busca un inversor és aconseguir la major rendibilitat possible, sol ser més apropiat invertir en un fons pur de borsa, que no sigui garantit, ja que aquests últims només ofereixen una part de la rendibilitat del que aconsegueixin els índexs o valors en els quals inverteixen. En aquest sentit, Fernando Luque, director d’anàlisi de la societat estatunidenca Morningstar, empresa especialitzada a qualificar fons d’inversió, recorda que amb els garantits de borsa “el partícip només podrà beneficiar-se d’una part de les pujades del mercat”. Amb els fons purs de borsa, l’inversor recull pràcticament els mateixos guanys que experimentin els actius en els quals inverteix el producte.

Fernando Luque opina que “una de les majors desil·lusions de l’inversor ocorre quan el fons en el qual ha dipositat els seus diners no compleix les expectatives de rendibilitat i risc… alguna cosa que pot succeir amb alguns productes garantits”. L’inversor ha de tenir clar que amb els garantits de bossa, en el cas d’anar bé, no obtindrà tant diners com si invertís directament en el mercat. Per exemple, si un inversor aposta per un fons índex que simula el comportament de l’Ibex-35 i en un període de dos anys obté una rendibilitat del 10%, invertint en un garantit de borsa que també apostés per l’índex Ibex, la rendibilitat que obtindria seria la meitat (entorn del 5%).

Això s’explica per la diferent combinació rendibilitat-risc que presenten aquests dos tipus de productes: els garantits donen menys rendibilitat, però també suposen menys risc per a l’inversor.

Els garantits donen menys rendibilitat, però també suposen menys risc per a l’inversor

Els fons d’inversió purs de borsa poden donar més rendibilitat, però obliguen a assumir més risc. De fet, amb els garantits, l’inversor no perd res dels seus diners encara que la bossa vagi malament, si es manté fins que acabi la garantia. Amb els fons purs de borsa sí que es perd diners, si el mercat va malament.

Comissions

Les comissions són un dels punts més importants que cal analitzar a l’hora d’invertir en fons garantits, ja que poden acabar ‘menjant-se’ la rendibilitat del producte. Víctor Alvangonzález, director general de PROFIM, Anàlisi i Selecció de Fons, opina que en els fons més conservadors (com poden ser els garantits de renda fixa), en els quals la rendibilitat potencial és reduïda, les comissions són molt importants. “A vegades, hi ha productes d’aquest tipus que ofereixen mals resultats per culpa de les comissions que apliquen”, afegeix Alvargonzález. En concret, aquests productes presenten quatre tipus de comissions: les despeses cobrades pel fons poden ser de subscripció, de reemborsament, de gestió i de dipòsit.

La comissió màxima de gestió que es pot carregar anualment en els fons d’inversió nacionals és del 2,25 per cent del patrimoni o el 18 per cent dels resultats.

Les comissions màximes que poden aplicar per subscripció (per entrar en el fons una vegada finalitzat el període de subscripció inicial) i per reemborsament (per rescatar els seus diners abans que acabi la garantia) és del 5% en tots dos casos.La comissió de dipòsit és del 0,20 per cent anual sobre el patrimoni custodiat (el dipòsit invertit).

Els experts consultats recomanen la signatura d’un fons garantit tenint en compte quins estan en període de subscripció o entrada, ja que, en assegurar una rendibilitat en un termini determinat, aquests fons tenen establertes unes dates per a ‘entrar’ i per a ‘sortir’. El termini per a entrar en un fons garantit sol ser de mes i mig o dos mesos. Si no s’entra en aquest període, la gestora ja no assegura una rendibilitat determinada. A més, normalment, per a entrar en un garantit fora de termini cal pagar una forta comissió de subscripció, que pot aconseguir fins al 5% esmentat. De fet, en l’actualitat, la majoria de les gestores apliquen aquest topall, del 5%. Per exemple, en l’actualitat està obert el termini per a subscriure el fons garantit Caja Madrid Horitzó. El producte es podrà contractar sense comissió de subscripció fins al 5 de maig de 2006. Després, aplicarà una comissió del 0,6 per cent per aquest concepte (aquesta comissió és molt baixa, però l’habitual és trobar productes que apliquen taxes del 5% o molt pròximes a aquest percentatge).

Igualment, convé preveure que no es vagi a necessitar els diners en el termini de garantia del producte. Si el partícip saca els diners abans del període compromès, haurà de pagar una comissió de reemborsament,

Si el partícip saca els diners abans del període compromès, haurà de pagar una comissió de reemborsament

és a dir, per a treure els seus diners que, com hem apuntat, pot arribar també al 5%. Ángel Olea, director d’inversions d’Abante Assessors, afirma que aquest és un dels grans inconvenients del producte: el seu iliquidez. “Els fons garantits solen incorporar importants comissions de reemborsament, en molts casos del 5%, en el cas de voler vendre el producte abans del seu venciment. Aquests productes són essencialment de campanya i no sempre van dirigits al client més idoni”, exposa.

José María Luna, director d’anàlisi de PROFIM Anàlisi i Selecció de Fons, creu que aquests productes són adequats baix determinades circumstàncies i si la seva “lletra petita” és interessant “també pot ser molt perillosa”, afegeix. “En termes generals, no som partidaris d’ells, ja que no permeten la sortida (en la majoria dels casos és pràcticament impossible sortir, bé per condicions contractuals, bé per les altíssimes comissions de reemborsament que apliquen per cancel·lació anticipada). En definitiva, els fons garantits són “ilíquidos” i ens tanquen oportunitats que poden sorgir en el mercat”, comenta Lluna.

On contractar-los?

Les entitats encarregades de dissenyar aquests productes són les gestores d’inversió que, al seu torn, recorren als bancs i a les caixes d’estalvis per a posar en circulació aquests fons. D’aquesta manera, per a contractar un producte d’aquest tipus l’habitual és acudir a una d’aquestes entitats financeres, bancs o caixes d’estalvis. En l’actualitat, les entitats més centrades en la comercialització de fons garantits són les caixes d’estalvis. I és en aquestes entitats on informaran els interessats del qual contracte de garantia que tenen els fons garantits, concedit per l’entitat dipositària. A través d’aquest contracte, l’entitat es compromet a pagar la quantitat necessària per a aconseguir la rendibilitat garantida si el fons no l’aconsegueix.

Com contractar aquest tipus de fons? La manera d’entrar en un fons és comprar una participació. A través d’ella, l’inversor es fa soci del fons. El valor de la participació puja i baixa, per la qual cosa l’inversor incrementa o redueix els seus guanys segons la rendibilitat que es vagi adquirint i en funció de l’aportació realitzada. Per tractar-se d’una inversió indirecta, els rendiments d’un fons estan en funció del comportament dels actius en els quals inverteix (accions, bons, divises…).