Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fons, les conseqüències d’invertir en empreses que fan fallida

Patrimoni i rendibilitat es redueixen si la companyia fa fallida, però la pèrdua derivada per la inversió en un actiu no pot superar el 10%
Per Gracia Terrón 23 de octubre de 2008
Img fondos
Imagen: Kelly B

Fons “Lehman”

La fallida del banc d’inversió Lehman Brothers està deixant una infinitat d’afectats pel camí. A més dels bancs i nombroses empreses, són molts els particulars que veuen caure el seu patrimoni personal per culpa de la fallida. Entre altres, els partícips d’alguns fons d’inversió. A Espanya, nombroses gestores havien apostat per invertir en els actius d’aquest gegant, sobretot en bons i accions, per a diversificar les carteres dels seus fons. Ara, aquests actius han perdut tot el seu valor, la qual cosa s’ha notat en la rendibilitat d’aquests productes. En general, quan una empresa d’inversió va a la fallida, els particulars sofreixen en les seves pròpies carns una devaluació dels actius amb participació en aquesta companyia. En el cas dels fons d’inversió, no obstant això, la caiguda no és dràstica, sempre que el gestor hagi portat una bona administració, perquè la filosofia d’aquests productes és diversificar entre multitud de fórmules d’inversió. A més, la normativa que regula els fons (Reial decret 362/2007, de 16 de març, pel qual es modifica el reglament pel qual es desenvolupa la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’institucions d’inversió col·lectiva) indica que qualsevol pèrdua relacionada amb un actiu concret no pot superar el 10%.

La recent fallida de Lehman ha creat un forat de 300 milions d’euros en els fons d’inversió espanyols. És a dir, segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors, les gestores espanyoles tenien invertits uns 300,2 milions d’euros en actius del gegant estatunidenc, a través de fons d’inversió i SICAVS (instrument d’inversió per a grans patrimonis). En concret, 242,7 milions estaven invertits en fons, i 57,5 milions a SICAVS. Si bé en aquests últims instruments la inversió està restringida a grans patrimonis (el que ha deixat afectades a múltiples fortunes), en el cas dels fons d’inversió, els perjudicats han estat nombrosos petits estalviadors. De fet, la CNMV ha detectat 53 gestores, amb 129 fons implicats. Hi ha productes infectats de gestores tan conegudes com BBVA, Bansabadell, Caixa Catalunya o Gesmadrid (la gestora de Caja Madrid). Segons dades de Bloomberg, BBVA Gestió podria ser una de les gestores més perjudicades, amb 86,5 milions d’euros afectats.

Els actius més segurs són ara els de deute públic o els fons d’inversió que inverteix en ella

En les categories de renda fixa, per exemple, alguns fons que han vist caure la seva rendibilitat són el BBVA Diners, Diners II o Diners IV, Diners Plus o Bons Tresoreria (tots ells de BBVA Gestió), els fons de Fortis: Fortis Money Euribor 3 mesos, Fortis Money Plus, Fortis Money Dinamic Euro o els de Gesmadrid (Plusmadrid Valor, Plusmadrid Estalvi o Fontesorería.

Tots aquests productes han perdut rendibilitat en les últimes setmanes, sobretot després de conèixer la fallida de Lehman Brothers ja que els actius en els quals invertien relacionats amb aquest banc (accions o bons) han perdut pràcticament tot el seu valor. Després de l’ocorregut amb Lehman i la crisi financera mundial, en aquests moments els actius més segurs són els de deute públic o els fons d’inversió que inverteix en ella, segons assegura Alicia Jiménez, directora d’anàlisi de Self Trade.

Quan està afectat un fons

Un fons d’inversió compon la seva cartera, en general, de nombrosos títols que, segons la seva naturalesa, poden ser de renda fixa, renda variable o altres productes més sofisticats, com derivats (opcions i futurs)… Quan una empresa en la qual inverteixen va a la fallida, impacta directament en la seva rendibilitat, ja que els actius d’aquesta empresa redueixen el seu valor a zero.

En la majoria dels casos, les empreses en les quals inverteixen els fons d’inversió cotitzen en Borsa, per la qual cosa són les seves accions les que perden pràcticament el seu valor. Com a exemples, poden citar-se els casos d’Enron o Worldcom, les accions dels quals es van reduir pràcticament a zero després d’anunciar la seva fallida, la qual cosa va repercutir en els fons d’inversió que tenien posicions en aquestes companyies.

Quan una empresa va a la fallida, els seus actius redueixen el seu valor a zero

Les grans empreses solen realitzar emissions de deute, llançant al mercat títols de renda fixa, com a bons, cèdules o pagarés, en les quals també poden invertir els fons d’inversió. Aquestes emissions entren dins del que es denomina renda fixa privada.

Quan una empresa fa fallida, depenent de la seva grandària i de les emissions que hagi fet, el normal és que quedin afectats tant els fons de renda variable (els que inverteixen en Borsa), com els de renda fixa (que inverteixen en títols aparentment segurs). De fet, l’impacte en els fons de renda fixa sol ser més sorprenent, ja que l’oscil·lació de la rendibilitat d’aquests productes acostuma a ser petita. Per tant, quan ocorre un succés extraordinari, com una fallida d’una empresa en la qual participen, la caiguda en la seva rendibilitat sol ser bastant cridanera. Això li ha ocorregut, per exemple, al fons d’inversió Euro Cash (de Renda 4): en els últims quatre anys, els seus guanys mitjans anuals aconseguien el 2,5%. De fet, al tancament del primer semestre de l’any acumulava també uns guanys interanuals del 2,2%. La rendibilitat del producte, no obstant això, ha caigut en picat en les últimes setmanes, sobretot després de l’anunci de fallida de Lehman Brothers, ja que el fons mantenia fortes inversions en bons del banc estatunidenc. En l’actualitat, la seva rendibilitat anual és del 0,5%, bastant per sota de la mitjana de la seva categoria (que guanya un 2,66% en els últims 12 mesos).

Quant es pot perdre?

Quant es pot perdre?Quant pot perdre un fons quan una empresa en la qual inverteix va a la fallida? A Espanya, la legislació actual que regula els fons d’inversió (Reial decret 362/2007, de 16 de març, pel qual es modifica el reglament que desenvolupa la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’Institucions d’Inversió Col·lectiva) indica que la pèrdua màxima que un fons d’inversió pot tenir per la inversió en un solo actiu és del 10%. Aquesta exigència, no obstant això, no s’aplica en el cas dels “hedge funds” (fons d’inversió lliure), que compten amb una llibertat més àmplia per a triar les seves inversions.

Evitar les pèrdues en cas que una empresa en la qual participa un fons faci fallida és pràcticament impossible. No obstant això, les gestores segueixen uns rígids criteris de diversificació d’actius (les carteres dels fons estan compostes, en general, per un mínim de 15 o 20 actius diferents), la qual cosa dilueix bastant la pèrdua que pugui suposar una fallida. A més, els partícips han de saber que un no registra en realitat pèrdues fins que embeni el seu fons d’inversió. Per tant, encara que els es poden tenir avui “pèrdues latents”, no són pèrdues reals. En general, la inversió en aquests actius ha de realitzar-se a mig-llarg termini, període de temps suficient com perquè la gestora reorienti la seva estratègia i sigui capaç d’oferir bons resultats. I sempre queda l’opció de “canviar-se de fons sense peatge fiscal”, segons comenta Alicia Jiménez.

Les gestores segueixen uns rígids criteris de diversificació, la qual cosa dilueix la pèrdua que pugui suposar una fallida

Respecte als fons garantits (els que asseguren tot o part del capital invertit més una revaloració fixa en alguns casos, o variable, segons es compleixin determinades condicions), en el pitjor dels casos quan l’empresa garant va a la fallida els partícips poden perdre tot el seu capital. No obstant això, també pot ocórrer que un fons estigui garantit per una gestora espanyola (sense problemes de solvència), però que inverteixi en una empresa en fallida. En aquest cas, es veurà afectada la valoració del fons, encara que com la gestora espanyola és la garant, en la data del venciment les pèrdues derivades de l’impacte de la fallida hauran de ser absorbides per la gestora (garant) i no pel particular. En el cas de Lehman Brothers, en l’actualitat, hi ha 38 fons garantits a Espanya afectats.

Informació al partícip

El Reglament d’Institucions d’Inversió Col·lectiva exigeix una estricta transparència a les gestores de fons d’inversió, que han d’informar trimestralment els seus partícips de l’evolució dels seus productes. En general, en aquests fullets figura la política d’inversió que està seguint la gestora, i sol aparèixer la distribució d’actius en percentatge. No obstant això, no sol expressar el nom concret dels actius en els quals inverteix. Si un inversor ho desitja i així ho sol·licita, la gestora estarà obligada a comunicar quins són aquests actius. En cas que no ho fes rebria la seva corresponent sanció per part de la Comissió Nacional del Mercat de Valors.

La crisi de Lehman genera desconfiança i el patrimoni dels fons d’inversió al setembre va ser un 2,8% inferior al d’agost

Les gestores espanyoles actuen amb diligència, i són moltes les que han remès cartes als seus inversors comunicant-los la seva implicació en la fallida de Lehman Brothers. En qualsevol cas, aquest fet extraordinari ha servit per a incrementar la desconfiança cap a aquesta mena d’inversions. Només el mes de setembre, els partícips espanyols s’han reemborsat 4.036 milions d’euros, segons les dades d’Inverco (Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions). A tancament de setembre, el patrimoni dels fons d’inversió aconsegueix els 187.858 milions d’euros, la qual cosa suposa un descens de 5.390 milions d’euros, un 2,8% menys, respecte al passat mes d’agost. En els últims mesos, com assegura José Antonio Pérez, director de màrqueting i estratègia d’Openbank, hi ha clients que estan venent fons d’inversió i dedicant aquests recursos a contractar dipòsits d’alta remuneració.