Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fons “voltor”, fer negoci amb inversions mínimes

Són societats que compren a preus de saldo companyies a la vora de la fallida amb la intenció de reflotarlas

Img buitre Imatge: Maurice Koop

Amb la crisi s’ha constatat que el món de les inversions és complex i sofisticat. Més enllà dels dipòsits, els fons d’inversió o els plans de pensions (per citar només algunes de les opcions més clàssiques i populars), hi ha un altre espectre més ampli en el qual tenen cabuda tot tipus d’instruments financers per rendibilitzar el capital, a qual més enrevessat. Un d’ells són els denominats fons “voltor”, que proliferen en aquesta etapa de debilitat. Una de les seves característiques és que són un vehicle d’inversió que intenta aprofitar les dificultats econòmiques d’algunes empreses, a la vora de la fallida. Les compren a preus de saldo per després reflotarlas. És una fórmula només apta per a experts i inversors de perfil agressiu.

Què són els fons “voltor”

Img buitre2 art
Els fons “voltor” (“vulture funds”) són societats que busquen oportunitats d’inversió en empreses que tenen problemes econòmics. El seu objectiu és comprar-les a preus baixos donada la seva delicada situació, per després intentar reflotar el negoci. Busquen aprofitar-se de les crisis empresarials per fer negoci amb inversions mínimes. Donat “el seu modus operandi”, el risc que s’assumeix amb aquestes inversions és molt alt.

La definició de voltor (“au rapaz que s’alimenta d’animals morts”) es pot aplicar a l’essència i filosofia d’aquestes empreses, que actuen quan una companyia és a punt de tirar el tancament. El seu objectiu és negociar amb els seus responsables per adquirir-la a un preu molt baix. Després, intentaran dur a terme totes les mesures necessàries perquè el negoci remunti. Els gestors d’aquests fons són especialistes en reestructuracions d’empreses i engeguen mesurades com a retallades de despesa, sobretot, de personal i salaris.

Si la reestructuració funciona, la compra pot generar molts diners en amb prou feines dos o tres anys que, de mitjana, és el temps que es triga en reflotar una companyia amb pèrdues o a aixecar un nou negoci. En qualsevol cas, les inversions mínimes que es requereixen per operar ascendeixen a diversos milions d’euros. Aquests fons són itinerants o oportunistes i s’inverteixen amb vista al curt o mig termini.

Són fons itinerants o oportunistes, que realitzen la inversió amb vista al curt o mig termini

A l’empresa, en general, li interessen les ofertes dels fons “voltor”, ja que arriben en moments molt oportuns, quan aconseguir finançament per part de les entitats és gairebé impossible. Els antics gestors els veuen com una taula de salvació i els donen absoluta llibertat per operar, sobretot, per dos motius: la falta de capital i després de sentir-se incapaces d’establir les dures mesures que requereix la difícil situació.

Com muntar-los

Per engegar un fons “voltor” fa falta tenir un ampli coneixement dels mercats financers i del món empresarial. Tota societat d’inversió que adquireix aquest caràcter ha operat abans com una societat d’inversió clàssica de capital de risc, que intenta captar oportunitats en negocis en expansió. Quan adquireix experiència en aquest tipus d’operacions, dona el salt a l’àmbit més complicat i arriscat dels fons especialitzats en empreses en crisis.

Són entitats financeres que el seu objectiu principal consisteix en la presa de participacions de capital d’empreses. La meta és que, amb l’ajuda del capital de risc, l’empresa augmenti el seu valor i, una vegada madurada la inversió, els fons de risc es retiren del negoci amb l’obtenció d’un benefici.

És habitual que cada fons “voltor” gestioni entre vuit i deu projectes, que no tenen per què ser d’un mateix sector. Si tiren endavant, les inversions poden ser rendibles en dos o tres anys. Les quanties de les inversions que manegen aquestes empreses varien de manera substancial. En general, compten amb més de 100 milions d’euros disponibles per invertir. Amb l’inici de la crisi en 2008, el fons d’aquestes característiques Avenue Europe Special Situations Fund va admetre que comptava amb 1.500 milions d’euros per invertir a Europa. Per aquesta mateixa data, el fons KPS Special Situations Funds disposava d’1.800 milions de dòlars (1.157 milions d’euros). Uns altres manegen quantitats més discretes, com Thesan Capital, que explicava en 2008 amb 200 milions d’euros per adquirir companyies en crisis.

Qui són

L’origen d’aquests fons es localitza a Estats Units, bressol de l’enginyeria i la sofisticació financera. Des de l’any 2008, amb la confirmació del canvi de cicle econòmic, aquests fons han adquirit rellevància. Alguns experts apunten que encara seran protagonistes de nombroses operacions, ja que la crisi obligarà a fer més reestructuracions empresarials, un camp on aquestes signatures són especialistes.

Seran protagonistes de nombroses operacions, ja que la crisi econòmica obligarà a fer més reestructuracions empresarials

  • A Estats Units, una de les societats més famoses és Cerberus Capital Management, que va adquirir rellevància després de comprar l’automobilística Chrysler en 2007. A ella s’afegeixen altres com Avenue Capital Partners, que compta amb el seu vehicle especialista en empreses en crisis Avenue Europe Special Situations Fund. Un altre dels més coneguts és el fons Harbinguer Capital Partners, o KPS Capital Partners, que ha creat la seva filial específica KPS Special Situations Funds.

  • A Europa, algunes empreses especialitzades en reflotar projectes societaris en crisis són l’alemanya Arques Industries. La seva filial espanyola, Arques Iberia, va comprar en 2008 ASM Transport Urgent a la companyia Agbar.

  • Japó és una altra zona on els fons “voltor” s’han expandit en els últims anys, animats per la perllongada crisi que viu el país. Una de les companyies que ha creat una divisió específica per tractar de reflotar empreses en crisis és el banc d’inversió Nomura. La seva signatura de capital de risc especialista a adquirir companyies amb problemes és Thesan Capital.

A aquesta llista s’afegeixen Arques, Sun Capital, H.I.G. o Thesan. A més, la signatura de capital de risc N+1 ha creat una societat especialitzada en aquest tipus d’inversió, N+1 R Assessorament de Gestió, que aconsella en processos de reestructuració a empreses en crisis.

ATENTS Als DÈFICITS PÚBLICS

Els fons “voltor” aguaiten no només a les empreses, sinó també als governs. Han estat darrere de la crisi argentina dels anys 2001 i 2002, o de les negociacions de Zàmbia amb Romania per saldar els seus deutes. En aquest últim cas, el britànic Donegal International va intervenir per negociar amb Romania i que li revengués un préstec de quatre milions de dòlars que tenia signat amb Zàmbia.

En els casos en els quals s’involucra als governs, en perillar les administracions públiques (per registrar elevats dèficits), negocien amb ells escometre inversions en deute sobirà a preus de saldo. El seu objectiu és renegociar després de manera legal la recuperació de la seva capital, més uns sucosos interessos.

En general, ronden a països en desenvolupament amb problemes. No hi ha experiències d’inversions d’aquest tipus de fons en mercats desenvolupats. No resulta probable que cap “voltor” pugui negociar amb Grècia l’adquisició de part del seu deute públic, amb l’ànim d’alleujar els seus problemes de solvència. S’estima que els organismes internacionals, amb el Fondo Monetari Internacional al capdavant, i el Banc Central Europeu, entre uns altres, podran fer-se càrrec de la situació sense més ajuda.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions