Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Fusions bancàries, els seus efectes sobre els clients

La unió entre bancs o caixes implica un gran estalvi de costos i permet a la nova entitat oferir productes més competitius

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 28deOctubrede2008
Img negocios Imatge: Henk L

Beneficis per al consumidor

/imgs/2008/10/negocis.art.jpgLa crisi financera internacional ha deixat tocats a bancs de mig món. En alguns casos, les injeccions de capital dels bancs centrals o els propis governs els estan ajudant a sortir del sot. En moltes altres ocasions, la solució per als bancs o caixes en dificultats passa per fusionar-se amb una entitat més gran. Sense anar més lluny, fa només unes setmanes fora de les nostres fronteres s’han produït unions tan importants com la de Bank of America i Merrill Lynch (als Estats Units), HBOS i Lloyd’s (a Regne Unit) o BNP Paribas i Fortis (França-Bèlgica). A Espanya, són diverses les institucions que asseguren que els bancs nacionals són solvents, que cap farà fallida i que no corre perill els diners dels estalviadors. No obstant això, les entitats espanyoles també s’estan trobant amb una rigidesa desacostumada en el mercat del crèdit que els està fent més difícil gestionar el seu negoci. En aquest context, nombrosos experts asseguren que la crisi financera provocarà fusions entre bancs i entre caixes d’estalvis a Espanya, que s’uniran per a ser més competitius i eficaços. A l’estalviador, que canviï la gestió del seu banc no té per què afectar-lo negativament, sinó al contrari. En principi, una fusió pot permetre a l’entitat oferir tipus d’interès més competitius en els seus productes d’estalvi, inversió i crèdit. A més, l’usuari es beneficiaria de la major grandària de la nova entitat, que comptarà amb més oficines i caixers automàtics.

Per què una fusió?

La forta exposició al maó és el que fa que moltes entitats financeres espanyoles siguin més vulnerables en la situació actual. Per a molts experts, és molt probable que es produeixin fusions que, segons Céline Giffard-Foret, analista de Self Trade, “contribuiran a aconseguir un mapa bancari més competitiu i eficaç”; en la seva opinió, pot haver-hi processos de fusions i reestructuracions en el sistema financer espanyol accelerats per la crisi actual. Aquesta situació pot ser beneficiosa per a l’usuari, ja que les fusions i integracions solen convertir-se en un instrument per a reforçar a les entitats financeres enfront de la crisi econòmica, com afegeix Nuria Álvarez, analista de Renda 4.

Les fusions busquen produir economies d’escala, major eficiència en els seus processos productius i reduir les seves despeses operatives

Una fusió es produeix quan s’uneixen dues o més entitats financeres que, fins llavors, operaven de manera independent. En general, aquestes unions busquen produir economies d’escala, major eficiència en els seus processos productius, reduir les seves despeses operatives i, a vegades, també de personal. Ampliar el seu potencial de negocis i la seva quota de mercat sense realitzar sobreesforços en inversió és una altra de les seves metes; per descomptat, tota fusió també permet ampliar la cartera de serveis i productes, i el nombre de clients. Guanyar grandària i notorietat és, en moltes ocasions, un ingredient atractiu per a enganxar a nous usuaris.

Termes i circumstàncies de la fusió, la clau

Són nombrosos els experts que opinen que a conseqüència de la crisi financera es poden produir fusions bancàries a Espanya, sobretot entre caixes d’estalvis. Si una caixa d’estalvis passa necessitat la solució passa perquè es fusiona amb una altra més gran, però no amb un banc. “Jurídicament, les caixes d’estalvis tenen la naturalesa d’una fundació, a causa del seu caràcter no lucratiu, sinó de desenvolupament social”, segons explica Fernando Zunzunegui, advocat especialitzat en regulació financera. Com repercutirien aquestes hipotètiques fusions en els estalviadors?

Una fusió no hauria d’afectar-los de manera negativa, encara que depèn dels termes i circumstàncies en els quals es produeix. En principi, poden contemplar-se dos escenaris possibles d’unió:

  • Fusions desitjades i molt analitzades

    Sempre que es tracti d’una fusió parlada i negociada entre dues o més entitats, en considerar que pot suposar un important estalvi de costos per operar en un territori molt localitzat i en el qual poden tenir una gran experiència en l’explotació del negoci, la fusió pot resultar molt positiva per a l’estalviador. Això ha ocorregut, històricament, en les fusions entre caixes d’estalvis. En general, les caixes operen i compten amb una gran experiència en els seus territoris locals, on coneixen bé a la seva massa de clients. “En aquests casos, una fusió sol traduir-se en un important estalvi de costos, que permet a la nova entitat ser més eficient i donar millors productes”, segons apunta l’advocat. Després de la fusió, l’oferta de productes sol sortir reforçada ja que es pot traslladar l’estalvi de costos aconseguit al client a través de millors condicions en productes, tipus d’interès i noves promocions. En general, les fusions també impliquen compartir coneixements entre les entitats, la qual cosa es tradueix en millors polítiques comercials. Guanyar grandària també és beneficiós per a l’usuari. Una fusió suposa ampliar la xarxa d’oficines i caixers automàtics, la qual cosa redunda en majors possibilitats d’operar.

    Un exemple clar i recent està en Cajasol, la caixa d’estalvis nascuda en 2007 fruit de la fusió entre les caixes andaluses La Muntanya i Sant Ferran. Fuentes de l’entitat van assegurar que la seva unió era un procés que portaven estudiant en els últims 30 anys i que suposaria una important millora tant en quota de mercat com en eficiència. Abans de concretar la fusió, Caixa Sant Ferran comptava amb 382 oficines, i La Muntanya, amb 350; ocupaven, respectivament, el sisè i vuitè lloc per nombre de sucursals a Andalusia. Després de la fusió, Cajasol s’ha situat en el segon lloc, només superada per Unicaja. Quant a productes, la unió ha permès a l’entitat ser més agressiva en les seves ofertes. En l’actualitat, per exemple, ofereix dipòsits a un any a interessos superiors al 5% (per sobre de la mitjana del mercat).

    Més significatius poden ser encara altres exemples de fusions bancàries que s’han produït a Espanya en els últims anys, com la de Barclays i Banc Saragossà (aquest últim va ser absorbit per Barclays), o Banc Sabadell i Banc Atlàntic. En ambdues, els estalviadors han sortit afavorits, ja que han pogut accedir a una major xarxa de caixers automàtics on treure els diners i d’oficines on operar, així com a una oferta de productes molt variada i competitiva.

  • Fusions per “obligació”

    Si una fusió es realitza perquè una entitat es troba en dificultats i una altra més gran surt en el seu rescat absorbint-la, l’estalviador d’aquesta segona companyia pot no resultar tan afavorit, encara que tampoc té per què ser així. En principi, aquest tipus de fusions es realitza com a acció preventiva i no com una cosa estudiada i analitzat prèviament com una operació interessant. Les entitats més petites poden acudir a altres més grans com a protecció enfront de les actuals turbulències financeres.

    En aquests casos, l’entitat que absorbeix (amb el que s’estaria davant una fusió per absorció i no davant una realitzada a parts iguals entre totes dues entitats) és la que imposa els seus criteris de gestió, la qual cosa també afecta a la seva política comercial.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 2]
  • Ves a la pàgina següent: Oferta de productes »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions