Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Garanties laborals d’un títol universitari

Una titulació superior garanteix una millor remuneració i triplica les possibilitats d'accedir a una ocupació, encara que no sigui en la professió triada

L’equació sembla simple: enfront d’una persona amb estudis bàsics, el portador d’un títol universitari té més facilitats per obtenir una ocupació i percebre una millor remuneració. A primera vista els beneficis d’una formació superior semblen prometedors. Però, paradoxalment, no sempre és així.

Encara que un diploma triplica les possibilitats de trobar una ocupació, en moltes ocasions la vacant no s’aconsegueix a l’àrea específica en la qual s’ha llicenciat un professional. La raó és que el mercat laboral actual i la falta d’oportunitats, sobretot en algunes ciutats, determina que molts titulats universitaris treballin en llocs que requereixen una menor qualificació. Una altra circumstància que ja ha deixat de sorprendre des de fa diversos anys és la referent al sou d’els qui es dediquen a un ofici, bastant superior, en general, al d’un titulat mitjà.

Professions i mercat laboral

Les carreres universitàries vinculades a les àrees de tecnologia, sanitat i arquitectura són les que presenten un major equilibri entre l’oferta i la demanda laboral; mentre que les de secretariat, periodisme i control de qualitat són les que sofreixen els desajustaments més significatius. En aquests segments, molts professionals no poden fer valer el seu títol per exercir la seva professió.

“Els titulats universitaris guanyen un 40% més que les persones que només han estudiat fins a aprovar el batxillerat”

Segons detalla en un informe la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD), “els titulats universitaris guanyen un 40% més que les persones que només han estudiat fins a aprovar el batxillerat”. De la mateixa manera, indica que la taxa d’ocupació de la població amb estudis superiors és del 81,7%, enfront del 30,4% que aconsegueixen els qui només tenen estudis primaris.

Les dades estan contrastades amb els resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA) amb els quals va treballar la CYD per completar la seva anàlisi. D’aquí es desprèn que la taxa d’activitat creix en la mateixa mesura de la formació aconseguida pel treballador. No obstant això, el mateix informe analitza també el grau de desajustament present entre l’oferta de llocs de treball d’alta qualificació de les empreses i la demanda d’ocupació per part de la població professional.

Desequilibri entre oferta i demanda

En general, la demanda de vacants d’alta qualificació és superior a l’oferta, la qual cosa produeix un defasaje que es tradueix en desocupació o en “la sobrequalificació” dels professionals. D’acord amb les dades de l’Institut Nacional d’Ocupació (INEM) -que encara no compta amb les xifres del període actual-, entre maig de 2005 i abril de 2006 es van presentar en el servei públic d’ocupació un milió d’ofertes de treball que van ser demandades per 6,5 milions de persones.

El major desajustament entre l’oferta i la demanda s’ha registrat en les ocupacions més qualificades, amb un 12,5% de llocs de treball i un 14,6% de demandes. La “sobrequalificació” també s’evidencia quan s’observa que amb prou feines el 30% de les persones amb treball que tenen estudis exerceixen tasques concordes amb la seva capacitació.

El major desajustament entre l’oferta i la demanda s’ha registrat en les ocupacions més qualificades

Oficis tradicionals

Encara que els titulats tenen menys probabilitats de sumar-se a la fila dels aturats, i més alternatives d’obtenir millors salaris que els qui solament han estudiat fins al nivell primari o batxiller, s’ha comprovat que el diploma no garanteix remuneracions altes. En cas contrari, no es parlaria de l’esmentat fenomen dels “mileuristes” -professionals i universitaris de tots els àmbits que, malgrat el seu grau de formació, perceben sous aproximats d’1.000 euros al mes-.

La segona constatació que es desprèn del mercat laboral espanyol actual és la necessitat de personal capacitat en oficis tradicionals. Prova d’això és que l’Administració Pública ha hagut de prendre mesures per tractar de pal·liar aquesta situació: cada trimestre l’INEM publica el ‘Catàleg d’Ocupacions de Difícil Cobertura’ entre les quals figuren -per exemple- les professions d’electricistes, lampistes, paletes, mecànics i fusters.

Per les regles bàsiques de l’economia, la gran demanda de persones qualificades en aquests treballs -ja sigui per part d’empreses o per particulars- empeny els salaris cap amunt. Per exemple, electricistes, lampistes, paletes… que treballen en relació de dependència -com a empleats de companyies- obtenen salaris mitjans que oscil·len entre els 1.100 i els 1.500 euros per mes, independentment de les hores extres. Mentre que si és un autònom el que treballa pel seu compte i risc com encofrador, fuster… els ingressos que percep solen ser més alts, ja que cobren tant pels materials i el desplaçament, com pel treball realitzat.

Mapa dels llicenciats

La major proporció de població amb estudis terciaris i universitaris es troba en les comunitats del País Basc, Madrid i Navarra. També Cantàbria, Astúries, La Rioja, Catalunya i Aragó es troben per sobre de la mitjana espanyola.

Però el conjunt universitari presenta paral·lelament una debilitat recurrent: el temps en què els estudiants triguen a completar les seves carreres. Les dades indiquen que set de cada deu universitaris no acaba la carrera en el temps previst i entre els alumnes d’enginyeries i arquitectura la xifra ascendeix a nou de cada deu.

D’altra banda, un altre informe publicat per la CYD indica que només un 3,5% de les empreses qualificades com a innovadores han establert relacions de col·laboració en l’àmbit de la innovació amb les universitats espanyoles entre 2002 i 2004. Les dades de l’informe conclouen, a més, un estancament del nombre d’empreses creades per les universitats, en generar en 2004 un total de 90 empreses -petites signatures tecnològiques impulsades per equips universitaris- i a l’any següent amb prou feines 89, alguna cosa que l’informe qualifica de “creixement molt moderat o estancament”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions