El grafiti ha passat de ser un art de carrer d’expressió adolescent, al marge de la legalitat i fora de qualsevol circuit comercial, a tenir protagonisme en la decoració de comerços, dissenys de samarretes i d’envasos. D’aquesta manera les façanes de les tendes en la via pública han passat de ser objecte de l’agressió dels graffiteros a convertir-se un llenç lícit, que els comerciants posen a la disposició d’aquests artistes per aconseguir una decoració alternativa que doti d’atractiu als seus negocis. Aquests treballs costen entre 400 euros i 1.000 euros i s’han convertit en una tendència en auge.
En les persianes de les callejuelas de Sant Sebastià, a l’interior d’una tenda de moda al barri del Raval a Barcelona, o en diversos negocis de Lavapiés i Chueca a Madrid, el grafiti és el que mana. La decisió de molts comerciants de contractar els serveis d’un graffitero podria semblar la confirmació del refrany “si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell”. Netejar un grafiti és un treball ardu i car. Si es vol fer per compte propi, s’ha de comprar spray “lleva grafiti”, que costa prop de 10 euros cada unitat, o invertir altres 6 euros per pot en dissolvent que hi haurà aplicar amb molta paciència, per després deixar assecar i llevar amb espàtula. Els Ajuntaments tenen experiència en aquestes lides, com el de Barcelona, que aquest any ha gastat més de 3,7 milions d’euros en serveis de neteja, o el de Madrid, que ha destinat fins a 5 milions d’euros per llevar les pintades i els grafiti a la capital.
Es tracti d’una victòria per cansament, o d’una tendència en expansió, la veritat és que d’un temps a ara el grafiti té un vessant comercial, i cada vegada són més els graffiteros que viuen del seu treball i els comerciants que els contracten. Aquesta expressió artística es va imposant sobre altres mitjans de decoració o publicitat a causa que presenta nombrosos avantatges:
Rapidesa i economia:La manera de pintar amb aerosol és molt més ràpid que amb la brotxa. Si l’artista triga menys temps, el cost de l’obra resultarà més barat.
Qualsevol superfície és vàlida:Al contrari que altres materials i tècniques, el grafiti s’adapta i emmotlla sobre qualsevol tipus de superfície: paret, xapa, metall, granit, fusta, pedra, canyes…
Durada de l’obra:La pintura que s’utilitza per elaborar el grafiti s’agarra amb força a la superfície, per la qual cosa sobreviu amb fermesa al pas dels anys. El seu únic enemic són els productes químics dissolvents.
Estètica i innovació:El grafiti dona un aire de modernitat i avantguarda sense perdre l’elegància i estètica d’acord amb l’empresa o negoci que ho ha contractat.
Una vegada que es decideix decorar amb grafiti, és important saber a on dirigir-se. Trobar a aquests artitas no és tasca fàcil, i la forma més pràctica de fer-ho és consultar a un altre comerciant que hagi encarregat algun treball, o apuntar la pàgina web que, en ocasions, es dibuixa com a segell de marca al costat d’un d’aquestes expressions artístiques. Però cada vegada més, també existeixen empreses que inclouen entre els seus serveis la decoració de locals o cases particulars amb aquesta manera d’expressió. Així, és possible trobar informació i realitzar encàrrecs en empreses com Parqueempresas, Berok, que compta amb decoradors amb més de 14 anys d’experiència i treballa a Catalunya i zones properes, o Logicamedia.
Quant costa un grafiti
Encarregar un grafiti costa entre 400 euros i 1.000 euros, encara que el càlcul es defineix, sobretot, pel temps de treball necessari. Per un dia de performance Salvatore Benintende -conegut per la seva criatura, TVboy, un nen de cap gegantesc que és acompanyat pel seu gos Nico-, cobra un mínim de 500 euros. El “sou” que perceben aquests artistes depèn també -com en la resta del món de l’art- del renom del dibuixant que vagi a realitzar el treball.
El sistema de treball és molt semblat en tots els casos. En primer lloc, els artistes visiten el lloc en el qual van fer el treball. Solen portar l’ordinador portàtil per fer una demostració de com quedaria, i books amb infinitat d’il·lustracions, dibuixos, grafitis… per assessorar al client en cas que sigui necessari. També accepten realitzar dibuixos a partir d’un suggeriment o idea del client, ja que el disseny és completament personalitzat per cada persoa que els contracta. Quan el client dona el seu vistiplau, es procedeix a decorar la superfície.
Si bé el carrer és l’àmbit per excel·lència del grafiti, el camp d’acció d’aquests artistes no es limita a la pintada de carrer. Així, és fàcil trobar calçats, samarretes, envasos o quadres on els graffiteros “estampen” el seu art. D’aquesta manera, hi ha artistes que comencen a veure que el seu art també pot ser una alternativa laboral. Són molts els graffiteros que han estudiat Belles arts o Disseny Gràfic, i cada vegada més els que s’han reconvertit -encara que sense deixar l’art dels carrers- per viure d’això, arribant a realitzar fins i tot treballs per encàrrec d’institucions com l’Ajuntament de Sevilla o la Junta d’Andalusia. Salvatore Benintende, ha deixat la seva empremta graffitera en peces de vestir o en productes publicitaris. Entre els seus clients figuren marques com Smart, Nescafé, MTV Itàlia, l’Institut Europeu de Disseny i Telecom, entre unes altres.
Un camí similar han pres els membres de l’estudi Innocu, que després de marcar les parets de Barcelona amb el seu nom, han decidit prendre la via professional i brindar serveis de campanyes gràfiques, màrqueting, il·lustracions i multimèdia. O Kapi, que, a més de signar centenars de parets, des de 1990 es dedica a realitzar treballs publicitaris com decorar discoteques, comerços i gimnasos, a més de treballar com a consultor en una de les empresa de sprays més usades pels artistes, i organitzar esdeveniments com l’Aerosol Art.
