Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Heretar propietats en altres països

Els tràmits són nombrosos i, a vegades, es desconeix quina normativa successòria cal aplicar
Per Gracia Terrón 13 de novembre de 2009
Img casa extranjero
Imagen: Emiliano Ricci

Alguns repartiments d’herències conclouen en conflictes i greus disputes entre familiars. Aconseguir un repartiment just no sempre és fàcil, sobretot, quan hi ha recels, enveges i ambicions de diversa índole entre els beneficiaris. A això cal afegir la burocràcia, la paperassa i la documentació que s’exigeixen. Si a més s’hereten propietats a l’estranger, la gestió es complica. Els ciutadans europeus que hereten béns en un país de la UE diferent al seu han de conèixer el dret successori vigent en aquesta regió, ja que pot ser diferent o que es desconegui quin s’ha d’aplicar. Davant aquest problema, la Comissió Europea ha posat en marxa un projecte per a simplificar els drets d’herència transfronterers. La idea és aconseguir que els qui visquin en un país diferent al d’origen puguin executar els seus testaments d’acord amb la legislació del lloc en el qual resideixen. Aquesta pràctica servirà per a estalviar tràmits, evitar dobles interpretacions legals i elevar el percentatge de béns situats a l’estranger que de debò passen a les mans dels seus hereus.

Pròxims canvis

Cada any, a la Unió Europea es gestionen unes 450.000 herències que contemplen algun element internacional. El valor total d’aquest patrimoni es calcula en 120.000 milions d’euros, una quantitat gens negligible i que, en bona part, passa a les mans dels respectius Estats a causa de les múltiples traves burocràtiques que troben els hereus per a accedir als seus béns. Intentar avançar pel laberint de les normes successòries de cada país pot portar molt de temps i sortir car. Alguns hereus opten per abandonar les seves propietats en un altre país, assegura la Comissió Europea. En algunes situacions, es desconeix si cal aplicar el dret del lloc en el qual residia el mort, les normes del país en el qual resideix el beneficiari o la legislació de la regió on es localitza el bé.

Per a resoldre aquesta qüestió, s’ha creat un projecte el principal objectiu del qual és acabar amb les contradiccions entre sentències de tribunals de diversos països de la UE referents a una mateixa propietat. Una sola autoritat, al país de la residència o en el d’origen, s’ocuparà de la totalitat de l’herència. Quan s’aprovi, els beneficiaris d’un ben situat a l’estranger podran recórrer a la legislació del país en el qual resideixen per a aconseguir l’ús i gaudi de ple dret. Si sorgissin incompatibilitats, en segona instància s’aplicaria la legislació del lloc en el qual residia el mort.

A la UE es gestionen cada any unes 450.000 herències internacionals, per un valor pròxim a 120.000 milions d’euros

La normativa proposada oferirà major seguretat i flexibilitat jurídiques. Des de la Unió Europea es considera imprescindible que els ciutadans i els professionals del Dret comprenguin, i fins a cert punt puguin triar, les normes que s’aplicaran a la totalitat dels béns constitutius d’una successió, amb independència d’on estiguin situats.

La decisió de simplificar els drets d’herència transfronterers es valora de manera positiva, ja que certs aspectes propicien una excessiva burocràcia, grans pèrdues de temps i nombroses despeses. Entre altres, destaquen la lliure circulació de persones i capitals en el si de la Unió Europea, la diversitat d’ordenaments jurídics entre els Estats membres, l’augment de diferents elements estrangers en una mateixa successió, els sistemes jurídics pluri-legislatius (a Espanya, les diverses normes forals i autonòmiques respecte a la successió) i la vinculació del Dret de Successions amb diversos àmbits de Dret bancari, d’assegurances, de seguretat social, societari, etc.

Fins ara, els drets i obligacions derivats de la successió es regeixen per la llei nacional del difunt en el moment de la defunció

Harmonitzar i simplificar el dret de successions permetrà unificar alguns aspectes que facilitaran, en cadascun dels Estats membres, que la fi del procés sigui més ràpid i simple. La Comissió proposa també establir un certificat que permeti a hereus i marmessors demostrar la seva situació en un altre país. Avui els estats de la UE no sempre reconeixen els documents successoris d’un altre. No obstant això, la mesura no afectarà els impostos de successió, que es regiran encara pel dret nacional, el mateix que les qüestions relatives al repartiment de les herències.

Com s’hereta en aquests moments

Quan una part de les herències procedeix d’un altre país europeu, els tràmits per a gaudir del bé tenen en compte diferents criteris: nacionalitat, domicili i situació dels béns. Aquests determinaran quina és la llei aplicable i quins tribunals tenen la competència, en cas de conflicte entre dues jurisdiccions. Pot ser necessari aplicar convenis bilaterals o multilaterals entre països que regulin la matèria de manera específica. Sense oblidar les normes de la Unió Europea i el Reglament 44/2001, que “comunitaritza” el Conveni de Brussel·les sobre competència judicial internacional i estableix diferents criteris per a determinar qui té les competències pertinents en cada cas.

El criteri general del Codi Civil és que els drets i obligacions derivats de la successió es regeixen per la llei nacional del difunt en el moment de la defunció. Si un ciutadà espanyol és hereu, primer haurà d’obtenir el certificat de defunció en el Registre Civil. Amb aquest document, haurà de sol·licitar el certificat del Registre d’Actes d’Últimes Voluntats per a saber si hi ha testament vàlid i, en cas afirmatiu, quin és. A continuació, demanarà una còpia del testament o s’atorgarà l’escriptura de “hereus abintestat” i aquests completaran una escriptura d’acceptació i partició d’herència. Si el mort ha atorgat les seves últimes voluntats a l’estranger, cal fixar-se en els convenis internacionals.

Els beneficiaris realitzaran, a més, les gestions pertinents perquè els documents es reconeguin i executin fos d’Espanya i inclouran, en particular, la postil·la de les escriptures públiques per a la seva validació.

Difícil interpretació legal

En cas de conflicte entre diferents països per a determinar la llei que s’aplicarà, és possible que la normativa espanyola remeti a la d’un país estranger; també pot ocórrer que la legislació de l’estat forà la “reenvíe” de nou a Espanya.

El mort no pot triar la llei que s’aplicarà en el repartiment de la seva herència

Si prospera la llei espanyola, la successió s’obrirà al nostre país. Si part de l’herència és aliena a les seves fronteres, l’hereu haurà de realitzar els tràmits necessaris de reconeixement dels documents a l’estranger: postil·la introduïda pel Conveni de la Haia de 1961 per al reconeixement de documents espanyols en tots els països signants del mateix i reconeixement de resolucions judicials mitjançant “exequatur”, entre altres.

Com tributen

És imprescindible determinar la legislació aplicable a la successió des del punt de vista del dret tributari. Hi ha notables diferències entre la normativa estatal i les autonòmiques (en molts casos han regulat beneficis fiscals gairebé generals), així com entre les normes dictades per les comunitats.

A Espanya, en el moment de determinar les lleis tributàries d’una correcta successió amb component internacional serà imprescindible concretar la residència fiscal del difunt, la de l’hereu o legatari (subjecte passiu de l’Impost) i la localització dels actius que componguin el patrimoni subjecte a gravamen. En el cas que tant el mort com l’hereu resideixin a Espanya i l’únic component de caràcter internacional sigui la situació dels béns o drets, al nostre país es plantegen dos escenaris.

  • Si el mort no ha residit en una determinada comunitat autònoma de manera ininterrompuda durant els últims cinc anys previs a la seva defunció, la normativa aplicable a la successió és la “normativa de l’Estat”.
  • Si ha tingut residència en una comunitat de manera ininterrompuda durant els últims cinc anys, s’aplica la legislació d’aquesta autonomia.

Cal comprovar si en l’estat en el qual se situen els béns i drets disposa d’una norma tributària que li permet gravar l’adquisició de les propietats a un ciutadà no resident. Si és així, la normativa espanyola preveu la possibilitat d’atenuar la tributació mitjançant l’aplicació de normes per a evitar la doble imposició. En aquest supòsit, caldrà comprovar què estableixen els Convenis per a evitar la Doble Imposició (fins avui, Espanya només ha subscrit tres convenis d’aquest tipus, amb França, Grècia i Suècia).

La llei espanyola pot aplicar normes que evitin una doble imposició: a Espanya i al país on se situen els béns

Certs països del nostre entorn, com ara Regne Unit, Alemanya i Irlanda, entre altres, gravarien als hereus no residents pels béns i drets localitzats en el seu territori. En els estats on s’exigeixi, la tributació definitiva del legatari resident a Espanya podria empitjorar. La raó consisteix en el fet que no podria beneficiar-se de manera plena de les bonificacions que estableixen certes comunitats autònomes respecte de la tributació que suportaria si aquests béns o drets s’haguessin localitzat al nostre país.