Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Heretar sense arruïnar-se

Com més es divideixi l'herència i més proper sigui el grau de parentiu amb el mort, més despeses s'estalviaran els hereus

Img facturas Imatge: adri021

Des de l’inici de la crisi s’han duplicat les renúncies a les herències. Almenys, a tenor de les dades del ‘Estudi d’Hàbits de Planificació Financera’ d’OPTIMA Financial Planners. En ell, es detalla que l’augment de renúncies a l’herència, des de 2007, és d’un 110% i solament en 2012, d’un 23%. En 2013, la majoria de comunitats autònomes ha eliminat les bonificacions que aplicaven sobre aquest tema. I tenint en compte que l’Administració “no té sentiments”, l’únic que pot reduir les despeses i els conflictes que genera una herència és qui atorga testament. Per això, com s’assenyala en el següent article, convé que en vida es prenguin mesurades perquè el traspàs del patrimoni sigui el menys costós possible.

Algunes mesures per reduir les despeses d’una herència

Img facturas articulo
Imatge: adri021

Quan mor un familiar, a la tristesa per la seva pèrdua s’uneix, en molts casos, l’angoixa davant la marea de tràmits legals i paperassa que suposa gestionar els béns heretats. A més, pot convertir-se en una despesa de considerable envergadura, com testifica el fet que des del començament de la crisi s’hagin multiplicat les renúncies a herències. I, com a colofó final, pot fer miques les famílies millor avingudes, com assenyala Alejandro Ebrat, advocat, expert en assessorament jurídic tributari i autor del llibre ‘Tot el que necessites saber sobre herències i donacions’. Per evitar conflictes i tractar de pagar la menor quantitat d’impostos possible, es poden prendre una sèrie de mesures, entre les quals es troben les següents:

  1. Deixar els béns als parents més propers:

    Hi ha unes quantitats mínimes a partir de les quals es paga l’Impost sobre Successions i Donacions, que pot representar entre el 7,5% i el 34% del valor net dels béns rebuts. Són les reduccions sobre la base imposable (l’import o valoració econòmica dels béns). Les reduccions més altes corresponen als cònjuges, després als fills, els nets, parents col·laterals… Com més llunyà sigui el parent, menys reducció se li aplica. Per això, convé fer el major nombre d’adjudicacions als parents més propers.

    L’impost de Successions i Donacions es liquida mitjançant la presentació del model D650. L’imprès s’adquireix en les delegacions de la Hisenda Autonòmica, on també es lliura després d’emplenar-ho i pagar la quota corresponent. S’ha de presentar en la delegació del lloc on el mort tingués la seva residència habitual i hi ha un marge de sis mesos des de la defunció per fer-ho.

  2. Dividir l’herència, com més millor:

    L’Impost de Successions i Donacions és progressiu. Això vol dir que com més es rep, més es paga. Per això, és convenient dividir l’herència, a través del testament, i nomenar quants més hereus, millor. En comptes de donar-ho tot al cònjuge i en defecte d’això als fills, és millor dividir l’herència entre tots a parts iguals, i limitar la disponibilitat de qui es desitgi. Per exemple, perquè uns fills no puguin vendre propietats fins que hagi mort el cònjuge.

  3. Fer donacions en vida:

    Convé analitzar detalladament la tributació de les donacions
    respecte a la de les herències, doncs en ocasions surt millor donar en vida que esperar a l’herència. Convé donar la part que per herència no està exempta, i calcular la repercussió d’altres impostos com l’IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques).

    Si es té por al fet que qui rep la donació la dilapidi o la perdi, es poden fer donacions reservant-se la capacitat de disposar del ben donat, alguna cosa que dona molta capacitat de maniobra.

    A més, si es fan donacions, cal tenir en compte que les empreses individuals, les accions d’empreses, etc., estan exemptes de l’Impost si compleixen determinats requisits, per la qual cosa convé millor esperar a l’herència que donar-les en vida, ja que amb prou feines caldrà pagar.

  4. Millorar la part d’un hereu amb invalidesa:

    En algunes comunitats autònomes, si qui hereta un bé té un grau d’invalidesa igual o superior al 33%, tindrà una reducció important. S’augmenta encara més quan el grau d’invalidesa supera el 65%.

    En cas de tenir en la família propera a algú amb aquestes característiques (i completament fiable) es pot aprofitar aquestes reduccions. Com? Millorant la part de l’invàlid, de manera que disminueixi la factura fiscal per heretar.

  5. Planificar el testament segons el ben que s’atorga:

    Cal pensar abans de fer testament, i tirar comptes. Com més planificat estigui, menys es pagarà.

    • Quan l’herència és l’habitatge habitual, el més pràctic és deixar-la-hi a qui hagi de pagar més imposat (perquè està gairebé exempta de pagament).

    • En canvi, si gairebé tot el que es va a llegar és diners o són béns als quals no s’aplica reducció, el més assenyat és adjudicar-los-hi als hereus que tinguin reduccions majors d’Impost (els em-
      nores, les persones amb minusvalideses…), que han de pagar menys.

  6. Detallar a qui s’adjudica cada ben:

    Individualitzar el testament és també una mesura essencial, que permet estalviar diners i problemes. Consisteix a lliurar béns concrets a persones concretes. Perquè no hi hagi diferències molt grans, es compensa en diners als més perjudicats.

    En cas que tota l’herència sigui pro indiviso, tots seran propietaris del total, i cap hereu pot disposar lliurement dels béns, tret que s’arribi a pactes.

La valoració de l'herència

El valor real de l’herència és el que s’utilitza per calcular la quota tributària. La llei recull una sèrie de criteris per determinar el valor real:

  • Els béns immobles es valoren pel major entre tres valors: el cadastral, el d’adquisició o el valor comprovat per l’Administració.

  • Els diners que es percep per una assegurança de vida tributa íntegrament si els beneficiaris són els fills. Si ho percep el cònjuge, la meitat; i l’altra meitat, en l’IRPF.

  • Els comptes bancaris reflectiran el valor a la data de la defunció.

  • Si s’hereta un usdefruit vitalici, est és objecte de liquidació de l’impost. Es valora segons l’edat de qui ho rep, restant la mateixa de 89 i aplicant el resultat com a percentatge a un terç de l’herència.

  • La roba, mobles i els objectes personals es valoren en un 3% del valor total de l’herència.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions