Els efectes de la crisi sobre la població espanyola estan sent nombrosos: retallades socials, baixada de salaris, impostos més alts, increment en la desocupació, etc. Però, segons el Govern, sembla que el pitjor ja ha passat i es comencen a albirar els primers signes de recuperació econòmica. Fins a quin punt aquesta asseveració és fiable? És producte d’un moment conjuntural? Per comprovar-ho, prou constatar algunes variables macroeconòmiques com l’atur , el creixement del país, el consum o l’accés dels particulars a les principals vies de finançament. A continuació s’analitzen de manera individual, i es posa de manifest que l’economia sí ha millorat en els últims mesos, encara que no amb la folgança desitjada i a pesar que són encara molts les llars que no han rebut aquests senyals de recuperació.
Bastants llums
Bona part de les dades aportades llancen certa llum sobre el túnel pel qual travessen els espanyols des que es va iniciar la crisi, però no obstant això, hi ha uns altres que ofereixen algunes ombres sobre l’esperada recuperació de l’economia. En qualsevol cas, es manifesten en les seves relacions laborals (salaris, classe de contractes, etc.), fiscalitat i consum.
Nivell de desocupació:
Per la xifra de juny, els resultats semblen encoratjadors en disminuir el nombre d’aturats en 122.684 persones, una dada que suposa una baixada del 2,6% pel que fa al mes de maig. I si bé aquesta tendència és la que s’està marcant durant els últims mesos, es necessita que estigui ratificada en un període més ampli, segons el parer dels experts.
Però aquest descens està matisat per la disparitat entre les xifres d’afiliació i la disminució d’aturats en els últims mesos, que es tradueix que no totes les persones que abandonen les llistes de l’atur troben un treball, sinó que moltes d’elles deixen d’estar apuntades perquè emigren o per haver perdut les seves esperances a trobar una ocupació.
Un altre aspecte que resta fiabilitat a aquestes bones dades és que del conjunt de contractes al juny, solament 110.258 van ser fixos, el 7,2% del total de la contractació, i que baixa set desenes pel que fa al mes precedent.
Reforma fiscal:
La mesura generada per l’Executiu dona certes pistes sobre que la recuperació econòmica pot ser real, ja que els contribuents s’estalviaran prop de 5.500 milions d’euros en IRPF i disposaran de major liquiditat en les seves butxaques, la qual cosa servirà per incentivar el consum.
Creixement:
El Producte Interior Brut, que és l’indicador econòmic que reflecteix la producció total de béns i serveis associada a un país durant un determinat període de temps, posa de manifest que tècnicament s’ha sortit de la recessió, en créixer (0,5%) de nou per primera vegada després de nou trimestres seguits amb evolució negativa. El Banc d’Espanya, en les seves projeccions de creixement pel 2014 i 2015, estima creixements de l’1,2% i 1,7%, respectivament.
Major consum:
Es detecta un major consum entre les famílies espanyoles, contrastat pel repunt en la despesa de les llars del 0,3% pel que fa a l’anterior trimestre. Encara que no és molt pronunciat, està marcant un canvi de tendència.
Algunes ombres
Persisteixen els dubtes sobre la fiabilitat de la recuperació econòmica, si s’atén a una sèrie de dades econòmiques que no són molt esperançadors per als ciutadans i que venen a moderar l’optimisme oficial. Entre ells sobresurten els següents:
Mercat laboral:
Els diferents informes publicats fins ara destaquen una recuperació generalitzada del mercat laboral, encara que és més acusada en l’ocupació temporal i a temps parcial. A més, els ajustos salarials continuen reflectint-se en el teixit empresarial, i les estimacions de la Comissió Europea sobre Espanya incideixen que la política d’ajustos salarials, lluny d’haver conclòs, seguirà en els propers trimestres.
Accés al crèdit:
Les millores en les variables macroeconòmiques no s’han traslladat encara a l’abaratiment dels préstecs, els tipus dels quals d’interès són més cars. Respecte als requisits per arribar a aquests productes, s’exigeixen majors garanties als seus demandants.
Morositat:
Segons el Banc d’Espanya, la taxa de morositat bancària va créixer al maig fins al 6,5%, una desena més que a l’abril, on el volum de crèdits dubtosos es va situar en 117.592 milions d’euros.
Si s’até a les dades facilitades per diverses organitzacions no governamentals, la possible recuperació de l’economia espanyola no ha arribat encara a un dels sectors més sensibles de la societat, com és la infància.
Així, l’informe ‘La infància a Espanya 2014’, presentat per UNICEF, posa de manifest que el 23,3% de les famílies amb un o dos fills viuen en situació de pobresa, una taxa que es dispara al 46,9% de les formades per dos adults i tres o més petits.
Similars xifres dona Càrites Europa en el seu informe sobre l’impacte social de les mesures d’austeritat aplicades als països més copejats per la crisi, on es constata que Espanya és el segon país de la Unió Europea amb el major índex de pobresa infantil, solament superat per Romania.
Save the Children, per la seva banda, apunta altres matisos en afirmar que Espanya és el segon país europeu, per darrere de Grècia, que menor capacitat té per reduir la pobresa infantil a través de les seves ajudes socials, amb el 29,9% de nens sota el llindar de la pobresa.
