Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Hisenda descarta pujar el límit de deducció per les aportacions als plans de pensions

El nou secretari d'Estat adverteix que els instruments d'estalvi són un dels elements intocables

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 17deMarçde2006

El projecte de reforma fiscal que el Consell de Ministres va aprovar divendres passat té ja marcades les seves línies mestres, amb el que només cal introduir-li alguns “ajustos” durant el seu pas pel Congrés i el Senat, segons va dir ahir Carlos Ocaña en la seva primera intervenció pública com a nou secretari d’Estat d’Hisenda i Pressupostos. El substitut de Miguel Ángel Fernández Ordóñez va fer especial recalcament en què l’igual tracte per a tots els instruments d’estalvi és un dels elements intocables.

Ocaña va aventurar que el tipus únic del 18% per a aquests productes serà molt positiu per a l’economia i el sistema financer. Malgrat les crítiques que ha rebut la mesura, va afirmar que existeix un gran consens tècnic que la recolza i va estimar que no hi ha cap “argument de pes” contra ella. El sistema actual, al seu judici, és poc transparent i sofreix distorsions. Així, va criticar que possibilita que les institucions financeres mantinguin “captives” certes inversions per motius fiscals, en lloc de decidir sobre elles per raons purament financeres.

10.000 euros, màxim deduïble

El responsable d’Hisenda es va mostrar contrari a elevar el límit màxim d’aportacions deduïbles als plans de pensions. La reforma ho ha fixat en 8.000 euros, si ben els majors de 50 anys podran aconseguir els 10.000. A més, va destacar que l’objectiu del Govern era fer una reforma que suposés un “canvi ordenat i tranquil” en fiscalitat, “sense un degoteig” de petites modificacions, amb la finalitat de tenir “major seguretat jurídica i menor litigiosidad”.

Ocaña va realitzar aquestes consideracions durant unes jornades organitzades per l’Associació per al Progrés de l’Adreça (APD), en les quals també va estar present el responsable econòmic de CiU al Congrés, Josep Lluis Sánchez-Llibre, grup amb el qual el Govern espera treure endavant la reforma fiscal.

El Govern només acceptarà canvis menors en el tràmit parlamentari de la reforma fiscal

Els nacionalistes catalans centren les seves exigències en l’impost de la renda, ja que en el de societats hi ha grans desacords. Pretenen augmentar les deduccions per tercer i quart fill per sobre dels 3.600 i 4.100 euros que planteja Hisenda, per ajudar a les famílies nombroses. Volen, a més, que s’introdueixi algun incentiu per afavorir l’accés a l’habitatge dels menors de 35 anys, i que es millori el tractament dels productes lligats a la dependència severa i de les assegurances de vida.

Adaptació als canvis

En el seminari d’APD també van intervenir el portaveu d’Economia del PSOE al Congrés, Ricard Torres; el secretari d’Economia i Ocupació del PP, Alvaro Nadal; el portaveu de CiU en la Comissió d’Economia del Congrés, Josep Sánchez-Llibre; l’assessor jurídic de l’Associació Espanyola de Banca (AEB) Francisco Uría; la presidenta d’UNESPA, Pilar González de Fruits, i el president d’INVERCO, Mariano Rabadán.

Uría es va queixar que les contínues reformes fiscals impliquen “costos molt elevats” a les entitats financeres, que han de modificar les seves “aplicacions informàtiques i processos interns” per adaptar-se als canvis i va assenyalar que “hauria de realitzar-se una reflexió” sobre els costos indirectes de les reformes fiscals.

També va insistir que les reformes fiscals perjudiquen l’estalvi a llarg termini, que “necessita una capacitat de previsió social a llarg termini i que òbviament no es produeix amb aquest quadre de reformes fiscals en els últims anys”.

González de Fruits va reclamar que els futurs segurs de dependència tinguin un tracte específic en la propera reforma de l’IRPF i comptin amb unes deduccions fiscals de 4.000 euros anuals, independentment dels desgravaments concedits als plans i fons de pensions. A més, va assegurar que el tractament de les assegurances de dependència en la reforma és “raquític i dolent”, per la qual cosa espera “que s’evolucioni molt” en la tramitació parlamentària.

Quant a les assegurances de vida, la presidenta d’UNESPA va qualificar de “clarament insuficient” el tracte que reben aquests productes en la reforma fiscal, que haurien de ser “especialment protegits” perquè “són els millors” per complementar la prestació pública de jubilació.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions