Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Imposicions a termini fix: interessants?

Ofereixen menys rendibilitat, però més seguretat per a l'estalviador

Petits i grans estalviadors busquen sempre alternatives d’inversió que els ofereixin el menor risc i la major rendibilitat. La combinació és complicada, per la qual cosa és aquí on les imposicions a termini fix (IPF) cobren especial importància. Es tracta de productes bancaris el tipus d’interès dels quals no sol superar el 3% però que, en establir una rendibilitat fixa, lliuren al consumidor de la possibilitat de perdre diners al final de l’any, com pot ocórrer en l’adquisició d’accions de Borsa. Els avantatges fiscals també són importants, ja que si el dipòsit s’estableix per un termini superior a dos anys, l’interessat només tributa pel 70% dels interessos generats (el 60% a partir del passat 1 de gener).

Característiques

Treure profit als estalvis és sempre la màxima perseguida pels consumidors. No obstant això, no resulta fàcil decidir-se per un producte determinat, ja que les entitats bancàries ofereixen, a vegades, llamineres oportunitats. Ofertes que és necessari estudiar amb tranquil·litat perquè, a la llarga, poden derivar en escassos avantatges fiscals o impedir al client disposar dels seus diners per un període més o menys llarg. En aquest ampli ventall de possibilitats, s’emmarquen les imposicions a termini fix (IPF), dipòsits que ofereixen un interès més elevat que el dels comptes corrents i d’estalvi, però que, a canvi, obliguen el client a comprometre’s a no retirar els fons del compte durant un període de temps. Tots dos elements, diners i temps, són establerts al començament de l’operació per l’interessat i l’entitat bancària, que retorna al final l’estalvi dipositat més els interessos corresponents.

A més d’aquests elements, totes dues parts han de formalitzar en el contracte altres condicions com la periodicitat en el pagament d’interessos, compte d’abonament d’aquests, venciment, pròrroga i comissions, si n’hi hagués. “En alguns casos, el dipòsit s’instrumenta en una llibreta que es lliura al client quan s’efectua la primera imposició i constitueix el títol nominatiu de la propietat dels fons”, assenyalen des de l’Associació d’Usuaris de Banca i Caixes d’Estalvis (Ausbanc).

En l’actualitat, el tipus d’interès ofert per les entitats ronda el 3%, negociable amb cadascuna d’elles. En el cas dels bancs on-line, els serveis dels quals es tramiten a través d’Internet, aquesta xifra pot elevar-se o superar el 4% i els clients solen quedar exempts del pagament de qualsevol comissió.

Segons explica una portaveu de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), les entitats virtuals poden permetre’s aquests tipus d’interès més elevats pel fet que les despeses fixes que desemborsen a final d’any són menors que els de les entitats tradicionals, “ja que compten amb menys personal o oficines i la inversió, per exemple, en material de treball, també és escassa”. Els bancs on-line destinen aquest estalvi a augmentar el tipus d’interès i a oferir així productes més interessants i atractius que ajudin a impulsar un negoci -el del sector financer en Internet- que encara provoca cert rebuig entre els estalviadors més tradicionals.

Els índexs de referència més utilitzats a l’hora d’establir el tipus d’interès són l’Ibex-35 i l’Eurostoxx 50, que es basa en les 50 empreses europees amb major liquiditat i capitalització borsària.

El que ha de saber de les imposicions a termini fix

  • Inversió mínima: Sol oscil·lar entre 6.000 i 30.000 euros, encara que aquest punt es negocia generalment sempre amb el banc, que disposa de diverses ofertes d’acord amb els dipòsits.
  • Termini de venciment determinat: Obliga, en general, a no retirar els diners fins que es compleixi el temps fixat per al dipòsit, tret que es reconegui la possibilitat en el contracte. Pot ser a 1 mes, 3, 6, 12, 24 i 36 mesos, encara que algunes entitats ofereixen productes a un dia i a una o dues setmanes.
  • Remuneració: El tipus d’interès supera a l’ofert pels comptes corrents i d’estalvi per a pal·liar el trastorn que pot suposar no disposar dels diners.
  • Liquidació d’interessos: Pot ser mensual, trimestral, semestral, anual o al venciment del termini, segons s’especifiqui en el contracte.
  • Cancel·lació del dipòsit: Disposar dels diners abans de la data prevista només serà possible quan s’hagi expressat així en el contracte. No obstant això, és habitual que el banc apliqui una comissió sobre els interessos generats pel dipòsit si s’opta per la retirada anticipada d’aquest.
  • Pròrroga de la imposició: Habitualment, s’estableix una clàusula segons la qual, una vegada arribada la data de venciment, el dipòsit es prorrogarà de manera automàtica per un termini igual a l’anterior i amb un mateix tipus d’interès, tret que el titular o l’entitat confirmin el contrari.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Remuneració »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions