Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Incapacitat Temporal

Els receptors podran gaudir d'aquesta prestació diària un màxim de 18 mesos en situació de baixa temporal
Per César Martín 23 de novembre de 2005

Baja per incapacitat temporal motivada per un accident en el treball, per una malaltia aliena a aquest, en règim d’autònom, com a treballador per compte d’altri…la casuística és infinita. En alguns d’aquests casos les prestacions es poden cobrar l’endemà i en unes altres a partir del quart dia de baixa. No obstant això, convé aclarir que existeixen una sèrie de límits temporals: en casos de malaltia o accident el treballador rebrà la incapacitat temporal durant un màxim de 12 mesos prorrogables per altres 6, si es preveu la curació durant aquest període de temps. A més, existeixen ‘períodes d’observació’ per a les malalties professionals de sis mesos prorrogables per altres sis. Ara bé, com a requisit fonamental per a procedir al cobrament de la prestació, la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social obliga els possibles receptors a estar afiliats a la Seguretat Social i tenir cobert un període de cotització de 180 dies en els cinc anys anteriors a la petició del subsidi.

Un màxim de 18 mesos de baixa laboral

Segons especifica la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social, la Incapacitat Temporal es posa en marxa en l’instant en el qual s’inicia la baixa laboral del treballador afectat. Convé apuntar sobre aquest tema diverses matisacions, ja que no totes les incapacitats temporals s’adjudiquen sota els mateixos criteris. De fet, tal com confirmen des de la citada entitat, no és el mateix patir una malaltia ‘comuna’ que una altra catalogada com a ‘professional’, ni sofrir un accident no laboral que un altre exercint les tasques pròpies de l’ocupació ocupada.

Des de la Seguretat Social expliquen que la Incapacitat Temporal s’activa des del quart dia de baixa en cas de malaltia comuna o per accident no laboral. En canvi, un altre tipus de contratemps reben un tracte més satisfactori per part de l’Administració, en concedir la prestació des de l’endemà al de la confirmació de la baixa laboral a un treballador. Tal circumstància es dóna en els casos de sinistres de treball o malalties professionals.

En qualsevol cas, la veritat és que la prestació per Incapacitat Temporal té una sèrie de límits temporals. De fet, el subsidi es podrà percebre de la següent manera:

  • En casos de malaltia o accident, el treballador rebrà la incapacitat temporal durant un màxim de 12 mesos prorrogables per altres 6, si és que es preveu la curació durant aquest període de temps.
  • A més, existeixen períodes d’observació per a les malalties professionals. Seran sis mesos prorrogables per altres sis.

Control setmanal

La Incapacitat Temporal es tramita d’una única manera. Aquesta se sol·licita en el servei públic de salut (INSS) o, en defecte d’això, en la mútua. Qualsevol de les dues institucions emetrà per quadruplicat els comunicats mèdics que certifiquen la situació d’incapacitat temporal del treballador.

Una vegada realitzat el primer tràmit, el receptor del subsidi deurà assegurés que l’original del seu comunicat de baixa arriba a la Inspecció de Serveis Sanitaris de la Seguretat Social. A part, una de les còpies del document anirà a parar als arxius de la mútua o entitat gestora, una altra romandrà en poder del treballador i l’última haurà de ser lliurada en un termini màxim de tres dies a l’empresa del treballador que, al seu torn, haurà de remetre-la en cinc dies a l’entitat gestora de la baixa.

Aquest procés burocràtic haurà de reiterar-se periòdicament si és que la incapacitat del treballador persisteix. Sobre aquest tema, la normativa vigent obliga l’empleat a tornar a iniciar els tràmits descrits al quart dia de l’expedició del seu comunicat de baixa, encara que, en aquesta ocasió, per a confirmar davant el servei públic de salut o la seva mútua l’estat que li impossibilita per a treballar de manera temporal. Una vegada emplenat aquest aspecte, s’emet el justificant mèdic corresponent per quadruplicat i es distribueix de la forma descrita amb anterioritat.

Ara bé, el que s’ha dit fins al moment topa amb un cas específic si la baixa laboral del treballador es deu a un accident laboral o a una malaltia de les considerades professionals. Llavors, el procés per a confirmar la incapacitat de l’empleat o autònom es donarà als set dies de la concessió de la baixa, i no als quatre. A part, les següents confirmacions d’incapacitat després de la primera arribaran successivament cada set dies sigui com sigui l’origen de la baixa laboral. Aquest procés només s’interromprà si els metges concedeixen l’alta al treballador. En aquest cas, aquest s’haurà de reincorporar al seu ús l’endemà.

Es percebrà entre el 60% i el 75% de la base reguladora

Una vegada de baixa, el treballador percebrà la prestació i aquest subsidi variarà segons les condicions i el caràcter de la incapacitat i de la prolongació d’aquesta, fins a conformar les següents quantitats:

  • En el cas de malalties comunes i accidents no laborals, la incapacitat temporal serà del 60% de la base reguladora des del quart al vintè dia de baixa. D’aquí d’ara endavant, la prestació pujarà fins al 75%.
  • Si la baixa laboral es dóna per malalties professionals o accidents de treball, el treballador rebrà el 75% de la base reguladora des de l’endemà al de la baixa en el treball.

En tots dos casos, el cobrament de la prestació depèn d’un concepte denominat base reguladora. Aquesta variarà segons la mena d’incapacitat. Si aquesta és motivada per malalties comunes o sinistres no laborals, la seva calculo atendrà el resultat de dividir l’import de la base de cotització del treballador en el mes anterior al de l’inici de la baixa pel nombre de dies a què es refereix aquesta cotització, si el treballador té salari mensual; o 30, 31, 28 o 29 si té salari diari. No obstant això, la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social indica que si el treballador ingressa en l’empresa en el mateix mes en què s’inicia la incapacitat, es prendrà per a la base reguladora la base de cotització d’aquest mes, dividida pels dies efectivament cotitzats. També es prendrà com a divisor els dies efectivament cotitzats, quan el treballador no ha romàs en alta durant tot el mes natural anterior.

Sota paràmetres similars, la base reguladora de la incapacitat temporal en casos de patologies professionals o accidents laborals s’obtindrà a partir de la base de cotització per contingències professionals del mes anterior, sense hores extraordinàries, dividida pel nombre de dies al fet que correspongui aquesta cotització, o, en defecte d’això, a través de la cotització per hores extraordinàries de l’any natural anterior, dividida entre 365 dies.