Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Independència econòmica i educació, claus per lluitar contra la violència domèstica

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 31deMarçde2002

Cap dona està lliure de sofrir maltractaments en l’àmbit familiar o a les mans de la seva parella. La varietat de perfils de les víctimes i dels maltractadors fa difícil fitar els límits d’un fenomen que afecta a uns dos milions de dones a Espanya. Unes i uns altres pertanyen a totes les categories socials i nivells econòmics, encara que prevalguin més en els àmbits més desfavorits, on escassegen precisament dos dels factors que millor resultat donen a l’hora, si no d’evitar, sí de zafarse de la violència domèstica, l’educació i la independència econòmica.

“Jo no em considero ximple i m’ha passat. Cap dona està immunitzada”. Elena Stoyanova, búlgara resident a Espanya des de fa una dècada, 31 anys, amb estudis superiors, domini de diversos idiomes i experiència com a intèrpret i traductora, aporta en el seu llibre “Diari de la por” el testimoniatge en primera persona de l’infern del maltractament conjugal i representa, com a tantes altres, l’evidència que la desraó no entén de classes socials ni nivells de renda.

Encara així, com més instruïda i, sobretot, com més autosuficient en el plànol econòmic sigui una dona, més possibilitats té de sortir amb bé d’aquest glop amarg; li és més fàcil diagnosticar el seu problema i, sobretot, és més lliure de trencar lligams amb el maltractador, sabedora que es basta a si mateixa per mantenir-se.

A aquesta tesi se sumen els autors del “Informe Espanya 2002, una interpretació de la realitat social”, de la Fundació Trobades, a la llum de les estadístiques. “L’educació és la variable que més modifica les actituds i que té un paper més important en la transformació del paper de la dona, tant en l’esfera pública com a privada”, subratllen.

A Espanya, el maltractament entre les dones amb estudis universitaris (8,9%) és significativament menor que en la resta dels grups. La seva incidència augmenta en relació inversa al nivell educatiu de la víctima, de manera que afecta a l’11,4% de les quals han cursat estudis de batxiller superior o equivalent, al 13,4% de les quals es van quedar en el batxiller elemental, i encara més, el 13,6% a les freturoses d’estudis o que compten amb titulació primària, segons les dades del 2000 de l’Institut de la Dona.

Al costat d’aquest factor, un altre destaca com a element agreujant o atenuant, segons els casos, de la violència de gènere. La dependència econòmica de la dona dels ingressos que aporta a la llar la seva parella es converteix sovint, a dir dels experts, en una llosa addicional a l’espiral de por, angoixa i pèrdua total d’autoestima en què se sumeixen les víctimes.

Relacions desiguals

Mancar de treball o de recursos propis afavoreix unes relacions desiguals entre els dos membres de la parella, de manera que la dependència econòmica “és la veritable presó de moltes dones maltractades”, conclou l’Informe, i suposa un impediment a l’hora de recórrer a la separació i el divorci per liquidar una relació enverinada.

En percentatges, la violència domèstica s’enceba amb les dones dedicades a la llar i la família, que ofereixen una mitjana del 61% de les maltractades, enfront del 30,8% de les ocupades fora de la llar, o el 8,1% que sumen les parades que busquen o no busquen treball.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions