Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Economia domèstica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Inmaculada Domínguez Fabián, professora de la Facultat d’Estudis Empresarials de la Universitat d’Extremadura

La reforma del sistema de pensions és positiva, però insuficient

La reforma del sistema de pensions espanyol ha mobilitzat a nombroses institucions, que han fet càlculs i previsions sobre el seu impacte quantitatiu en matèria de prestacions i de comptabilitat pública. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) i l’Institut d’Actuaris Espanyols han estat dos de les primeres a fer-los. A elles se sumen interessants treballs de recerca entorn de l’assumpte. Un d’ells és l’informe que han elaborat els professors Inmaculada Domínguez Fabián i Borja Alzines Goenechea, de la Universitat d’Extremadura, en col·laboració amb Enrique i Mar Devesa Carpio, Robert Meneu Gaya i Amparo Nagore García, de la Universitat de València. Inmaculada Domínguez, directora del grup de recerca, assegura que amb els canvis proposats la pensió mitjana es reduirà un 7%. Però encara que en general les prestacions del futur seran més baixes, apunta que els qui es jubilin més enllà de l’edat legal podrien fins i tot sortir beneficiats. En la seva opinió, la reforma és positiva, però insuficient per garantir la viabilitat del sistema a llarg termini.

Quina opinió li mereix la reforma del sistema públic de pensions espanyol?

És una reforma que va en la bona adreça. Però, entre tots els paràmetres que es podien modificar, s’ha optat per un dels més impopulars: el retard en l’edat de jubilació.

És suficient?

Sense cap dubte, aconsegueix una millora. Però segons els nostres càlculs, s’ha quedat curta, perquè no arriba als valors idonis perquè el sistema sigui sostenible a llarg termini. Dir quant ha millorat no és senzill, perquè hi ha diversos indicadors que influeixen en la viabilitat d’un sistema de pensions.

A quins indicadors es refereix?

L’indicador més utilitzat per la Seguretat Social se centra a calcular la diferència entre els ingressos i les despeses d’un any concret. Si els ingressos respecte al PIB es mantenen constants, el propi Ministeri ha calculat que l’estalvi en la despesa serà de l’1,4% del PIB en 2030, el 2,8% en 2040 i el 3,5% en 2050. Si les projeccions de despesa en pensions de jubilació, prèvies a la reforma, van del 6% del PIB en 2010 al 12,3% en 2050, la reforma suposaria corregir una mica més de la meitat de l’augment previst.

Un altre indicador interessant és el Cost per Pensió Unitària. Ens mostra quant costa “produir” una unitat de pensió. Si sobrepassa la unitat, és que el sistema lliura pensions per sota del preu que li costa produir-les. Abans de la reforma, aquest indicador se situa al voltant d’1,54 i, després de la reforma, quan estigui implantada de ple, estarà al voltant d’1,27. El cost serà un 27% superior al “preu de venda”.

En resum, crec que s’aconsegueix una millora, però encara allunyada del punt que permetria afirmar que el sistema és sostenible des del punt de vista financer.

“La reducció de la pensió dependrà, sobretot, dels anys cotitzats”

Han calculat quant es rebaixarà de mitjana la pensió dels ciutadans amb les noves normes?

Una vegada implantada per complet, la pensió mitjana es reduirà al voltant d’un 7%. Hi haurà individus que sortiran més perjudicats que uns altres, i sobretot va a dependre dels anys cotitzats. Si es tenen més de 38,5 anys cotitzats, no va a provocar cap efecte. Amb menys de 38,5 anys, dependrà de la decisió de l’individu de jubilar-se a la mateixa edat que abans de la reforma o retardar el seu retir dos anys. Si decideix anar-se a la mateixa edat que abans de la reforma, perdrà un 15% de pensió respecte a la situació actual, mentre que si decideix retardar dos anys la jubilació, obtindrà la mateixa pensió que ara, encara que li quedaran dos anys menys de vida per cobrar-la (un 10% de l’esperança de vida als 65 anys).

Per cada any que s’avanci la jubilació respecte a l’edat legal, quant es reduirà la pensió?

Les penalitzacions per cada any que s’avanci la jubilació respecte a l’edat legal han canviat poc. Ara hi ha quatre trams -6%, 6,5%, 7% i 7,5%- segons els anys cotitzats i, amb la reforma, han passat a dues -6,5% i 7,5%-. Amb 40 anys cotitzats es penalitzarà un 6,5% enfront del 6% actual, un 0,5% menys de pensió per any que s’avanci la jubilació respecte als 65.

Amb menys de 33 anys cotitzats no cabria la jubilació anticipada amb la nova norma, mentre que amb 33 o 34 anys cotitzats, la penalització es mantindrà igual a l’actual, amb un 7,5% anual. Però en ser l’edat legal dos anys superior, la reducció de la pensió serà del 15% respecte al sistema actual en aquests casos.

Pujar de 15 a 25 anys el període de referència per calcular la pensió, quant reduirà, de mitjana, les prestacions? Quant es reduiran per cada any que resti als 25 proposats?

L’impacte de l’ampliació del nombre d’anys per al càlcul de la base reguladora i el nou tractament de les llacunes de cotització tindrà un efecte rellevant. Segons els nostres càlculs, la pensió mitjana podria reduir-se un 5%, un 0,5% per cada any que s’ampliï el termini. Convé destacar que aquesta mesura pot afectar de forma molt diferent als diferents individus tipus. No obstant això, té un efecte important quant a la millora de la contributividad del sistema.

“Les jubilacions anticipades no seran possibles amb menys de 33 anys cotitzats”

Elevar el període de cotització de 35 a 37 anys per poder optar a la jubilació completa, quant reduirà la prestació per cada any que resti als 38,5?

L’efecte respecte a la situació actual depèn dels anys concrets cotitzats. Amb 15 anys o amb 37 o més, no hi ha cap efecte. La pèrdua de pensió es registra entre 15 i 37 anys cotitzats, i és màxima per a l’individu que es jubila amb 25 anys cotitzats. En aquest cas ronda el 9%, en passar la taxa de substitució que s’aplica sobre la base reguladora del 80% al 72,8% després de la reforma.

D’altra banda, mentre que ara un any menys cotitzat pot suposar un 2% o un 3% menys de pensió (segons el tram d’anys cotitzats que es trobi), amb la reforma l’efecte és constant i igual a 2,28% per any.

Què li semblen les mesures adoptades respecte a les jubilacions anticipades?

No sembla que vagi a canviar massa la situació perquè es manté un sistema semblat a l’actual per a escenaris d’empreses en crisis. Es podran jubilar amb penalitzacions molt semblades a les actuals, encara que influeix molt que tinguin o no almenys 38,5 anys cotitzats.

Hi haurà, no obstant això, dos factors que limitaran les jubilacions anticipades, ja que no seran possibles amb menys de 33 anys cotitzats (ara basten 30) i tampoc està previst que siguin possibles si donen lloc a una pensió inferior al 100% de la mínima, excepte en situacions de crisis. No obstant això, augmentaran pel simple fet que alguns individus decidiran no perllongar dos anys l’activitat malgrat l’augment de l’edat legal de jubilació. En resum, és possible que el nombre de “prejubilados” no variï de manera significativa, encara que ha d’esperar-se una despesa en pensions alguna cosa menor.

Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’edat efectiva de jubilació per a Espanya és de 61,5 anys, mentre que per a la Seguretat Social, arriba a ser de 63,7 anys, amb la reforma proposada, quant pot pujar l’edat efectiva de jubilació?

És difícil aventurar una xifra perquè depèn del comportament de l’individu davant la reforma. A més, els qui tinguin més de 38,5 anys cotitzats o una edat superior als 67 anys no tenen per què canviar la seva decisió de retir.

El principal problema ho tindran els qui hagin cotitzat menys de 38,5 anys i no aconsegueixin els 67 anys d’edat, perquè si volen avançar l’edat de jubilació, hauran d’assumir unes penalitzacions altes. Encara així, hi haurà qui prefereixi renunciar a part de la pensió per poder disposar de més temps de jubilació. Quan estigui aplicada íntegrament, és possible que augmenti l’edat efectiva de jubilació, però sense arribar a dos anys, que era un dels objectius de la reforma.

Creu que seria necessari introduir més mesures que garantissin la viabilitat del Sistema de Pensions espanyol?

Sí, encara que el nostre grup de treball valora la reforma com a positiva, creiem que és insuficient per garantir la viabilitat i serà necessari introduir noves modificacions. Potser una de les reformes que s’haurien d’introduir seria la d’aplicar, des del primer moment, un mecanisme d’ajust de les pensions que tingués en compte l’increment de l’esperança de vida. Això milloraria la sostenibilitat i també augmentaria l’equitat intergeneracional. Segons el Projecte de Llei, aquest mecanisme d’ajust s’aplicarà a partir de 2032.“Caldria tenir en compte l’increment de l’esperança de vida”

Quins models internacionals de Sistemes Públics de Pensions considera més eficients?

En principi, no hi ha cap sistema que sigui el millor, si considerem una sèrie de variables. Si existís un de superior a la resta, tots els altres haurien desaparegut, pel principi darwinista. Creiem que si estan ben gestionats, ben determinades les variables rellevants (amb criteris actuarials, entre uns altres) i es fa un seguiment periòdic de la seva sostenibilitat, tots els sistemes poden funcionar bé.

En alguns llocs s’ha adoptat un sistema de capitalització, el principal avantatge de la qual és que respon molt millor que els de repartiment davant situacions demogràfiques adverses, com l’envelliment o la falta de realimentación del conjunt de cotitzadors. No obstant això, un dels principals inconvenients és la inflació i una alta volatilitat quant als rendiments.

Altres països s’han decantat per un sistema de comptes nacionals. És un sistema de repartiment, però on es fixen les aportacions. El risc per al sistema és, en principi, alguna cosa menor que el de repartiment de prestació definida (com l’espanyol), però és un sistema de repartiment i, per tant, respon malament davant situacions demogràfiques adverses.

La conclusió és que no hi ha cap sistema superior als altres, per la qual cosa una possible solució seria utilitzar un sistema mixt que diversifiqués el risc, encara que fora a canvi de disminuir alguna cosa la quantia mitjana de les pensions.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions